Investiguen com el foc dels grups paleolítics afectava la salut humana recreant fogars dins d’un iglú

El projecte PALFUEL, liderat per la Dra. Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora de la Universitat Rovira i Virgili, estudia com s’utilitzaven els combustibles durant el Paleolític i quins efectes podia tenir el foc en la salut humana i en les condicions de vida dels grups caçadors-recol·lectors. 

En el marc d’aquesta recerca s’estan duent a terme reproduccions experimentals de fogars en diferents tipus d’habitatges prehistòrics, amb l’objectiu d’entendre com es comportava el foc en diversos entorns i quines emissions produïa. Els experiments permeten analitzar factors com la temperatura, el diòxid de carboni (CO₂), les partícules en suspensió, els compostos volàtils i les condicions ambientals associades a la combustió. 

Aquestes dades són especialment rellevants per avaluar els possibles efectes del fum en la salut de les poblacions prehistòriques, un aspecte encara poc conegut però clau per entendre la vida quotidiana en espais habitats amb foc.

Un experiment pioner dins d’un iglú

Una de les experiències més singulars del projecte s’ha desenvolupat recentment a l’entorn d’Alabaus, a l’estació de La Molina (uns 1.600 metres d’altitud), on s’ha construït un iglú per reproduir les condicions d’un habitatge en ambient fred.

En aquest espai s’hi va recrear un fogar i una llàntia, generant un experiment pilot que permet estudiar el comportament del foc en condicions de fred extrem, un tipus d’escenari que fins ara no s’havia testat en el projecte. 

El combustible utilitzat en aquesta prova va ser fusta de pi roig i ossos de cavall, amb l’objectiu d’analitzar l’ús de combustibles alternatius en situacions d’escassetat de llenya, una estratègia que podria haver estat habitual entre les poblacions paleolítiques. 

La construcció de l’iglú es va dur a terme amb el suport de l’Arnau i en Pau, de l’Associació Catalana de Constructors d’Iglús de Catalunya Ohmamiglú, que van col·laborar en el desenvolupament d’aquest escenari experimental.

Reproduir fogars per entendre el passat

Els experiments segueixen el protocol establert en els treballs desenvolupats durant els darrers anys pel Dr. Andrés Robledo (Universitat de Córdoba, Argentina), amb la col·laboració del Dr. Aitor Burguet-Coca i la Dra. M. Joana Gabucio, membres de l’IPHES-CERCA. 

El procediment consisteix a encendre un fogar amb una quantitat controlada de combustible i monitoritzar múltiples variables ambientals, la qual cosa permet obtenir dades comparables entre diferents tipus d’habitatges i contextos climàtics.

A més dels experiments en ambient fred, el projecte també està desenvolupant proves en habitatges efímers en ambients temperats, utilitzant estructures amb paravents i focs brasers.

Modelitzar les emissions del foc prehistòric

Un cop analitzats, els resultats dels experiments serviran per modelitzar les emissions de fum i partícules en diferents tipus d’habitatges prehistòrics. Aquestes dades es combinaran amb els resultats d’altres experiments realitzats en abrics rocosos i cabanes, ampliant així el coneixement sobre l’ús del foc en el passat. 

Paral·lelament, l’estudi de biomarcadors (molècules orgàniques derivades de la combustió) permetrà incrementar les dades de referència per interpretar evidències de foc en contextos arqueològics.

Un projecte amb col·laboració internacional

En aquests experiments hi ha participat un equip d’una dotzena de persones, format per investigadors i investigadores de diverses institucions. Entre elles hi ha membres de l’IPHES-CERCA com la Dra. Ethel Allué, la Núria Ibáñez i l’Andrea Alías, així com investigadores d’altres universitats estatals: Dra. Marian Berihuete (UAB), Dra. Sabrina Bianco (UIB) i la Dra. Nerea Herran (EHU), a més de persones voluntàries. 

Finançament i suport

Aquesta recerca s’emmarca en els projectes PID2023-148678NB-100 (PALFUEL) i PID2024-157476NA-I00 (NEAN-SPARK), finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCIU), l’Agència Estatal de Recerca (AEI) i el FEDER – Una manera de fer Europa. 

L’equip investigador també vol agrair el suport de Josep Zaragoza (Vinyets), l’associació Ohmamiglú, la Rectoria de Pedra i la carnisseria Angelines i Isaac del Mercat de Tarragona, que han contribuït al desenvolupament dels experiments.