Descobert a Navarra l’esquelet gairebé complet d’un bisó de fa 4.000 anys i restes de lleó de les cavernes
Un equip multidisciplinari d’investigadors ha descobert a la Sima d’Arrafela, al Parc Natural d’Urbasa i Andía (Navarra), un esquelet gairebé complet de bisó datat en uns 4.000 anys d’antiguitat, així com restes d’un lleó de les cavernes (Panthera spelaea), una espècie extingida fa aproximadament 12.000 anys. Entre els especialistes implicats en l’estudi del conjunt hi ha el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA.
El descobriment, presentat recentment pel Govern de Navarra, s’ha produït en el marc d’una intervenció científica promoguda per la Direcció General de Cultura – Institución Príncipe de Viana, amb la participació d’investigadors de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), el Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) i altres institucions nacionals i internacionals. Es tracta d’un dels descobriments arqueològics més rellevants realitzats a Navarra en les darreres dècades.
Un descobriment excepcional a la península Ibèrica
El conjunt més destacat correspon a un esquelet parcialment articulat de bisó, datat per radiocarboni al final del Calcolític, fa uns 4.000 anys. Entre les costelles de l’animal s’hi ha trobat incrustada una punta de fletxa de coure, una evidència directa de la interacció amb grups humans de l’època. Tot indica que l’animal va ser ferit durant un intent de caça i que posteriorment es va precipitar a la cavitat.
Els estudis tafonòmics indiquen, però, que el bisó no va morir ni pel fleixament ni per l’impacte immediat de la caiguda. Després de precipitar-se a la sima, l’animal hauria rodat pel pendent, s’hauria tornat a aixecar i hauria deambulat per la cavitat fins a estirar-se i morir, en una posició similar a la fetal.
Aquest detall converteix el conjunt en un testimoni excepcional de les relacions entre les comunitats humanes del Calcolític i la gran fauna salvatge, i aporta una escena gairebé congelada en el temps, amb un animal abatut en un context natural que s’ha conservat durant mil·lennis.
Els estudis preliminars indiquen que podria tractar-se d’un bisó europeu (Bison bonasus), una identificació pendent de confirmació mitjançant anàlisis genètiques. Si es confirmés aquesta hipòtesi, es tractaria de la primera evidència d’aquesta espècie a la península Ibèrica. L’altra possibilitat és que pertanyi al conegut com a “Clado X”, una línia genètica poc coneguda, de la qual fins ara no es disposava d’un esquelet complet.
Segons el paleontòleg Asier Gómez Olivencia (UPV/EHU), un dels coordinadors científics del projecte, aquest conjunt constitueix un descobriment excepcional, tant per l’estat de conservació com pel seu potencial científic, ja que pot aportar informació clau sobre la fauna del final de la prehistòria i sobre la relació entre les poblacions humanes i els grans mamífers.
La datació del conjunt el situa, a més, com el bisó més recent documentat a la península Ibèrica, fet que obre noves línies d’investigació sobre les relacions entre les poblacions calcolítiques i la fauna salvatge. L’animal, d’uns quatre anys d’edat, podria haver pesat entre 800 i 850 quilos i hauria conviscut amb comunitats agrícoles i ramaderes establertes a la zona.
Una recerca iniciada fa dècades
Els primers indicis de restes a la cavitat ja es coneixien des dels anys vuitanta del segle passat, però les investigacions recents han culminat en un procés científic de cinc anys que ha permès recuperar i estudiar el conjunt de manera sistemàtica.
La recuperació de l’esquelet es va dur a terme entre el 24 i el 26 d’octubre de 2025, en una intervenció que va requerir tècniques espeleològiques per treballar en una cavitat de gran profunditat. Des de llavors, els equips científics han netejat els ossos, n’han elaborat un inventari preliminar i han iniciat els estudis mètrics, així com la presa de mostres per a anàlisis genètiques i isotòpiques.
Restes de lleó de les cavernes i altres espècies
A la mateixa intervenció també s’han recuperat restes d’un lleó de les cavernes, el tercer documentat a Navarra després dels jaciments d’Abauntz i Koskobilo, però el que ha proporcionat un major nombre de restes. A més, s’hi han identificat restes d’un gall fer i d’una au rapinyaire, que contribueixen a ampliar el coneixement dels ecosistemes prehistòrics del territori.
Aquest conjunt fa de la Sima d’Arrafela una autèntica “càpsula del temps”, amb restes d’animals que s’hi van precipitar en diferents moments del passat i que permeten reconstruir amb detall els ecosistemes del nord de la península Ibèrica.
Un conjunt clau per entendre l’evolució dels bisons
El paleontòleg Jan van der Made, del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), responsable de l’estudi morfològic del conjunt, ha destacat el gran valor científic del descobriment. Segons els estudis preliminars, l’esquelet presenta unes dimensions similars a les dels mascles de bisó europeu, però inferiors a les del bisó d’estepa (Bison priscus), extingit fa uns 9.000 anys.
Aquest exemplar podria contribuir a aclarir l’origen evolutiu del bisó europeu, una espècie amb una història genètica complexa relacionada amb processos d’hibridació entre el bisó d’estepa i l’ur, l’avantpassat del bestiar boví domèstic. El bisó d’Arrafela podria aportar dades clau per comprendre la variabilitat genètica d’aquests animals i l’evolució de les seves poblacions al llarg del temps.
Des de l’IPHES-CERCA volem felicitar tot l’equip responsable d’aquest descobriment extraordinari, així com totes les persones que hi han participat, entre les quals hi ha investigadors i grans amics del nostre centre. Aquesta troballa, d’enorme interès científic i amb una gran repercussió mediàtica, constitueix una aportació destacada al coneixement de la fauna prehistòrica i de la relació entre humans i grans mamífers a la península Ibèrica.