Rostir tortugues al foc reduïa dràsticament l’esforç i el temps de processament fa desenes de milers d’anys

Les comunitats humanes prehistòriques que consumien tortugues no només aprofitaven una presa relativament fàcil de capturar: cuinar-les al foc els permetia optimitzar el treball i reduir dràsticament el temps necessari per obtenir-ne la carn. Rostir-les directament sobre les brases podia convertir una tasca llarga i exigent en un procés ràpid i molt més accessible.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi experimental publicat a la revista Scientific Reports, liderat per la Dra. Mariana Nabais, investigadora del Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa-UNIARQ, i amb la participació de la Dra. Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES-CERCA, i la Dra. Anna Rufà, investigadora del Interdisciplinary Center for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour- ICArEHB de la Universidade do Algarve. La recerca ha analitzat de manera controlada les diferències entre el processament de tortugues crues i rostides, tant pel que fa al temps i l’esforç requerits com a les marques que aquestes activitats deixen als ossos.

Els resultats són contundents: mentre que processar una tortuga en cru podia requerir entre 9 i 49 minuts, quan estava rostida el temps es reduïa a només 5–7 minuts. A més, en cru l’eficiència depèn molt més de l’habilitat i l’experiència de cada persona, mentre que la cocció fa que el procediment sigui més ràpid i uniforme. Aquesta diferència no és anecdòtica: reforça el paper del foc com una tecnologia decisiva per optimitzar tasques, facilitar la cooperació i transformar l’organització de les activitats quotidianes en els primers grups humans, més enllà del seu ús com a font de calor o protecció.

Menys força i menys habilitat per accedir a la carn

L’estudi consisteix a testar el processament de tortugues per part d’experimentadors experts i no experts, i compara com varia el processament segons si la tortuga es treballa en cru o després de rostir-la sencera sobre les brases. En cru, la tasca implica separar la closca i el plastró, desarticular les extremitats i extreure els teixits mitjançant una combinació de tall i percussió. Es tracta d’un procés físicament exigent i tècnicament més complex.

En canvi, amb la cocció, la calor fa que el caparrot i el plastró siguin més fràgils, estova els teixits i facilita la separació de parts anatòmiques, cosa que simplifica la feina i redueix la necessitat d’aplicar força. En alguns casos, el processament de tortugues crues va arribar a provocar fractures en les eines lítiques utilitzades, un problema que pràcticament desapareix quan els exemplars han estat cuinats.

Un dels aspectes més rellevants és que el rostit redueix la dependència de l’experiència. En cru, les persones expertes resolien millor algunes fases del procés, mentre que amb els exemplars cuinats les diferències entre participants experts i no experts es reduïen notablement. Aquest resultat suggereix que la cocció podia facilitar que més individus participessin en la preparació d’aliments, amb possibles implicacions sobre l’organització del treball i la transmissió d’habilats dins del grup.

Marques als ossos: una empremta coherent amb el registre arqueològic

A més de mesurar el temps i l’esforç, la recerca ha analitzat les marques que deixa el processament als ossos i a les plaques del caparrot. Els exemplars manipulats en cru presenten més marques de tall i evidències de percussió, mentre que els exemplars rostits mostren sobretot senyals de combustió, així com un conjunt diferent de traces derivades d’un processament menys agressiu.

Aquest patró encaixa amb el que s’observa en nombrosos jaciments paleolítics, especialment del Mediterrani, on les restes de tortuga apareixen sovint associades a llars de foc, amb evidències d’exposició al foc i una presència reduïda de marques de tall. Això reforça la interpretació que rostir tortugues podria haver estat una pràctica recurrent i culturalment transmesa, i no un comportament ocasional.

El foc com a motor d’innovació i canvi social

Les conclusions del treball aporten una mirada renovada sobre l’impacte del foc en la història humana. Més enllà de cuinar per millorar el gust o la digestibilitat, aquesta tecnologia permetia reduir costos energètics, simplificar tasques i fer més eficient la gestió del temps en activitats quotidianes.

En aquest sentit, els autors assenyalen que la cocció de tortugues pot ser una finestra privilegiada per entendre com innovacions aparentment senzilles influeixen en el comportament: cuinar ajudava a transformar l’aprofitament de recursos i podria tenir implicacions directes sobre la cooperació, la planificació i la distribució de tasques dins dels grups humans.

Referència de l’estudi

Nabais, M. et al. (2026). Experimental analysis of roasted and raw turtle butchery and implications for early human cognition and behaviour. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-025-31738-z