La població de la Sima de los Huesos tenia una dieta variada
Un estudi liderat pel CENIEH i amb participació de la investigadora de l’IPHES-CERCA Marina Lozano reconstrueix la dieta d’aquests homínids d’Atapuerca mitjançant l’anàlisi digital del desgast dental i qüestiona la idea tradicional d’una alimentació basad
La població de la Sima de los Huesos (Serra d’Atapuerca, Burgos), un dels conjunts paleoantropològics més importants d’Europa, no hauria seguit una dieta dominada exclusivament per la carn, tal com s’ha assumit sovint en la literatura científica. Un nou estudi conclou que aquests homínids consumien una combinació comparable de recursos vegetals i càrnics, fet que apunta a una dieta més diversa del que s’havia proposat tradicionalment.
Aquesta és la principal conclusió d’un article publicat recentment a la revista Journal of Human Evolution, liderat pel Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i amb participació de la investigadora de l’IPHES-CERCA Marina Lozano. La recerca ha reconstruït els hàbits alimentaris d’aquesta població a partir de l’anàlisi del macrodesgast dental i ha explorat, a més, si aquest desgast reflecteix les condicions ambientals del període glacial conegut com a MIS 12, un dels més freds a escala global, ocorregut fa aproximadament 450.000 anys.
Els resultats no només aporten noves evidències sobre la dieta, sinó que també ofereixen informació rellevant sobre l’entorn en què vivien aquests homínids, considerats els parents més propers dels neandertals. Segons l’estudi, el patró observat seria compatible amb un paisatge de bosc obert i unes condicions ambientals relativament més estables, en contrast amb la imatge clàssica d’un MIS 12 especialment sever i restrictiu per als recursos vegetals.
Un patró de desgast incompatible amb una dieta hipercarnívora
Més enllà de les similituds morfològiques entre els individus de la Sima de los Huesos i els neandertals, sovint s’ha proposat que tots dos grups compartien també estratègies alimentàries similars, interpretant-los com a poblacions hipercarnívores. Sota aquesta premissa, s’esperaria un patró de desgast comparable al documentat en comunitats humanes o animals que habitaven entorns freds, on la disponibilitat de plantes és menor i la proteïna animal constitueix el recurs principal.
Tanmateix, l’anàlisi realitzada revela un desgast dental diferenciat, compatible amb una ingesta equilibrada de recursos vegetals i càrnics, i amb indicis addicionals d’una dieta probablement menys abrasiva que en altres grups comparats.
Anàlisi digital del macrodesgast dental mitjançant micro-CT
L’estudi ha analitzat un total de 16 molars maxil·lars, estudiats mitjançant microtomografia computada (micro-CT). A partir d’aquests escanejos es van generar models tridimensionals de cada peça dental i, mitjançant un programari específic, es van identificar, digitalitzar i mesurar les àrees corresponents a les facetes de desgast, superfícies planes i polides generades per la masticació.
Per contextualitzar els resultats, l’equip també va incorporar mostres comparatives de neandertals de diferents regions i cronologies, així com de grups moderns de caçadors-recol·lectors, incloent-hi poblacions inuit d’Alaska i aborígens australians.
Què revela el desgast: dieta, disponibilitat de recursos i ecologia
El macrodesgast dental reflecteix l’adaptació dietètica a llarg termini, ja que es genera com a resultat dels moviments mandibulars específics necessaris per processar aliments amb propietats físiques diferents. En general, els moviments transversals de la mandíbula (associats al processament d’aliments vegetals durs o abrasius) tendeixen a produir una proporció més gran de facetes de desgast a la cara lingual dels molars maxil·lars. Per contra, una dieta amb més aportació de carn sol associar-se a moviments masticatoris més verticals, amb una proporció més alta de desgast a la regió bucal.
D’aquesta manera, el patró de desgast no només aporta evidències sobre preferències dietètiques, sinó també sobre condicions ecològiques com la disponibilitat d’aliments a l’entorn. En aquest sentit, diferents espècies o poblacions que habiten ambients similars poden presentar patrons comparables, mentre que en escenaris freds amb dietes més restringides sovint es documenten desgastos diferents.
En el cas de la Sima de los Huesos, els resultats observats apunten a una dieta més variada i allunyada del model estrictament carnívor, fet que contribueix a replantejar la interpretació tradicional d’aquests homínids dins del seu context ambiental i evolutiu.
Referència de l’article
Martín-Francés, L., Martinón-Torres, M., Lozano, M., et al. Reconstructing dietary preferences in the Middle Pleistocene Sima de los Huesos population: A molar macrowear perspective. Journal of Human Evolution (2026).