Cuina com un neandertal: els científics intenten replicar mètodes antics de carnisseria per entendre com els neandertals menjaven els ocells

Cuinar pot fer que alguns aliments siguin més fàcils de menjar i augmentar els seus beneficis nutricionals: això fa que sigui una evidència clau del comportament complex dels homínids com els neandertals. Però és difícil d'identificar en el registre arqueològic. Per entendre com els neandertals podrien haver cuinat els ocells i quines restes arqueològiques podríem trobar si ho fessin, els científics van recollir ocells salvatges que van morir per causes naturals i van experimentar amb diferents mètodes de preparació. Van descobrir que era més fàcil obtenir carn dels ocells cuits, però els ossos sobrants eren tan fràgils que potser no sobreviuen en el registre arqueològic.

És difícil saber què menjaven els neandertals: la preparació dels aliments, sobretot quan es tracta d’elements tant petits com els ocells, pot deixar pocs rastres arqueològics. Però entendre les seves dietes és fonamental per entendre aquests homínids increïblement adaptables, que van prosperar durant centenars de milers d'anys en entorns molt variats. Per saber com podria ser la preparació dels aliments al registre arqueològic, els científics van provar de cuinar com els neandertals.

"L'ús d'un ganibet de sílex per a la carnisseria requeria una precisió i un esforç importants, que no havíem valorat del tot abans d'aquest experiment", va dir la Dra. Mariana Nabais, investigadora postdoctoral MSCA-COFUND-2020 a l’IPHES-CERCA i autora principal de l'article que s’acaba de publicar a la prestigiosa revista Frontiers in Environmental Archaeology "Els utensilis de sílex eren molt més afilats del què pensàvem en un primer moment, fet que ens indica que els neandertals tenien una molt alta precisió alhora d’utilitzar-los. Pels experiments que hem dut a terme ens hem enfrontat a veritables reptes manipulatius que impliquen el processament i el cuinat d’aliments neandertals, proporcionant una connexió tangible amb la seva vida diària i estratègies de supervivència".

Ets el que menges

Tot i que la caça major practicada pels neandertals és ben coneguda, en sabem menys dels ocells que alguns neandertals caçaven. Però els descobriments recents i les noves tècniques ens permeten investigar-ho més a fons. Mitjançant la prova dels mètodes de preparació d'aliments que podrien haver utilitzat els neandertals, per veure quins rastres podrien deixar als ossos i comparant-los amb les marques produïdes per processos naturals o per l’acció d'altres animals, els científics van crear una base de dades experimental que es pot comparar amb el registre que proporcionen els jaciments arqueològics reals.

Els científics van recollir cinc ocells salvatges que havien mort per causes naturals al Wildlife Ecology, Rehabilitation and Surveillance Centre (CERVAS), a Gouveia (Portugal). Van escollir dos corbs carronyers, dues tórtores i un colom, que són semblants a les espècies que menjaven els neandertals, i van seleccionar mètodes de cuina mitjançant proves arqueològiques i dades etnogràfiques.

Tots els ocells van ser desplumats a mà. A continuació, el corb i el colom es van processar en cru utilitzant eines de sílex. Els tres restants es van rostir sobre brases calentes fins que es van cuinar i després es van processar, cosa que els científics van trobar molt més fàcil que processar-los en cru.

“El fet de cuinar els ocells sobre les brases va requerir mantenir una temperatura constant i controlar acuradament la durada de la cocció per evitar la cocció excessiva de la carn", va dir Nabais. "Potser perquè vam desplumar els ocells abans de cuinar, el procés de rostit va ser molt més ràpid del que pensàvem. De fet, vam dedicar més temps a preparar les brases que a la cocció real, que va trigar menys de deu minuts”.

Posar carn als ossos prehistòrics

Els científics van netejar i assecar els ossos, després els van examinar microscòpicament per detectar marques, trencaments i cremades. També van examinar l’eina de sílex que havien utilitzat per comprovar el desgast. Tot i que havien utilitzat les seves mans per a la major part de la carnisseria, els ocells crus requerien un ús considerable del sílex, que presentava un microdesgast a la seva vora. Si bé els talls utilitzats per treure la carn dels ocells crus no deixaven rastre als ossos, els talls dirigits als tendons van deixar marques similars a les dels ocells trobats en jaciments arqueològics.

Els ossos dels ocells rostits eren més trencadissos: alguns s'havien trencat i no es van poder recuperar. Gairebé tots tenien cremades marrons o negres consistents amb una exposició controlada a la calor. Les taques negres dins d'alguns ossos van suggerir que el contingut de la cavitat interna també s'havia cremat. Aquesta evidència il·lumina no només com podria haver funcionat la preparació d'aliments de Neandertal, sinó també com de visible podria ser aquesta preparació al registre arqueològic. Tot i que el rostit facilita l'accés a la carn, l'augment de la fragilitat dels ossos fa que els arqueòlegs no puguin trobar les restes.

Tanmateix, els científics van advertir que aquesta investigació s'hauria d'ampliar per obtenir una comprensió més completa de les dietes neandertals. Els estudis futurs haurien d'incloure més espècies de preses petites, així com el processament d'aus per a productes no alimentaris, com ara urpes o plomes.

"La mida de la mostra és relativament petita, que consta de només cinc exemplars d'ocells, que potser no representen completament la diversitat d'espècies d'ocells que podrien haver utilitzat els neandertals", va assenyalar Nabais. "En segon lloc, les condicions experimentals, tot i que estan controlades amb cura, no poden replicar completament els contextos ambientals i culturals exactes de la vida dels neandertals. Es necessiten més investigacions amb mostres més grans, espècies variades i condicions experimentals més diverses per ampliar aquests resultats".

Referència:

Nabais, M., Rufà, A., Igreja, M. (2024). Experimental replication of early human behaviour in bird preparation: a pilot-study focusing on bone surface modification and breakage patterns. Frontiers in Environmental Archaeology.

https://doi.org/10.3389/fearc.2024.1411853