Provat un mètode nou per establir l'edat de mort dels cérvols vermells trobats als jaciments arqueològics
Un estudi recent liderat per Juan Marín Hernando, investigador del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UNED i investigador associat a l'IPHES-CERCA, ha desenvolupat un mètode innovador per determinar l'edat de mort dels cérvols vermells (Cervus elaphus) trobats als jaciments arqueològics. L'objectiu principal d'aquesta investigació és establir una base de dades de referència per calcular l'edat de mort d'aquests animals a partir de la dentició superior, un enfocament tradicionalment passat per alt en anàlisis arqueològiques.
L'estudi, publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science en què han participat també Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA, Concepción Azorit, del Departament de Biologia i Ecologia Animal i Vegetal de la Universidad de Jaén i Antonio Rodríguez-Hidalgo del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universidad de Sevilla, ha analitzat 80 individus corresponents a cérvols vermells al sud d'Espanya, proporciona tres mètodes no destructius per estimar l'edat dels espècimens. Aquests mètodes es basen en la seqüència d'erupció i reemplaçament dental, l'anàlisi del desgast de la superfície oclusal i una regressió considerant l'alçada de les cúspides a la dentició superior i inferior. Els resultats d'aquesta investigació es van aplicar amb èxit al jaciment arqueològic del Paleolític Mitjà de l’Abric Romaní de Capellades, demostrant-ne l'eficàcia i la rellevància en contextos arqueològics reals.
L’equip investigador assenyala que el mètode suposa una forma no invasiva i precisa de determinar l'edat dels cérvols vermells en contextos arqueològics. Fins ara, la majoria dels estudis s'havien centrat exclusivament en la dentició inferior, però aquesta investigació demostra que la dentició superior pot proporcionar també informació valuosa sobre l'edat d'aquests animals.
Els resultats de l'estudi tenen implicacions importants per a la comprensió dels comportaments humans prehistòrics, ja que l'edat dels cérvols vermells pot proporcionar informació sobre la selecció de preses, l'estacionalitat de les ocupacions humanes i les tàctiques de caça utilitzades pels grups humans del passat.
A més, el mètode permet construir perfils de mortalitat més precisos dels jaciments arqueològics, cosa que alhora millora la comprensió de la vida i l'activitat humana en el passat. Finalment, incloent la dentició superior a les anàlisis, s'amplia l'abast de les investigacions i s'obté una imatge més completa de la fauna prehistòrica.
Referència de l'article:
Juan Marín, Palmira Saladié, Concepción Azorit, Antonio Rodríguez-Hidalgo (2024). Identification of age at death in red deer (Cervus elaphus) through the upper dentition: Eruption pattern, wear stage and crown heights. Journal of Archaeological Science, Volume 163. https://doi.org/10.1016/j.jas.2023.105934