Una expedició arqueològica busca les ocupacions humanes de fa més d’un milió d’anys d’antiguitat al Corn d’Àfrica
Un equip de l'IPHES-CERCA inicia una nova campanya d'excavació i prospecció arqueològica a la conca Engel Ela-Ramud, al sector nord-oriental de la Depressió de Danakil, a Eritrea, un dels territoris més inhòspits del món
Entre el 26 de novembre i el 18 de desembre, un equip integrat per professionals de la paleontologia, l’arqueologia i la geologia, codirigits per Bienvenido Martínez-Navarro, professor d’investigació ICREA adscrit a l’IPHES-CERCA i per Tsegai Medin, investigador adscrit a la Comissió de Cultura i Esports del Govern d’Eritrea duen a terme una nova campanya d’excavació i prospecció a la conca Engel Ela-Ramud, en el sector més septentrional del Rift Valley africà, en el triangle dels Afar, a prop d'on va ser descoberta la famosa Lucy. En els treballs també hi participen Antoni Canals Salomó, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador a l’IPHES-CERCA, Sergio Ros-Montoya, professor de la Universidad de Málaga, juntament amb un ampli equip de joves arqueòlegs i arqueòlogues eritreus. Aquesta campanya s’emmarca en el projecte finançat per la Fundación Palarq titulat: “Estudio de los registros pleistocenos de la cuenca de Engel Ela-Ramud (Eritrea)”.
El projecte va començar l’any 2012 amb la participació del professor Eudald Carbonell, el qual en va ser codirector fins l’any 2019, i durant aquest temps s’ha treballat intensament estudiant la geologia, prospectant tota la conca per tal de localitzar registres paleontològics i arqueològics. D’aquesta manera, l’equip investigador ha pogut calibrar-ne el seu potencial científic i patrimonial.
La columna estratigràfica té un gruix superior a 100 metres, inclinada cap a l'oest i molt fracturada. A nivell sedimentari, correspon a un ambient de tipus deltaic, on l'àrea font se situa a les terres altes d'Eritrea, localitzades a occident. S'han localitzat diferents nivells amb restes fòssils abundants conjuntament amb indústria lítica acheuliana. La seva cronologia abasta la segona meitat del Plistocè inferior (entre 1,8 i 0,7 milions d'anys).
L'àrea prospectada és força extensa, uns 80 km2 marcats per profunds barrancs, on les troballes d'indústria lítica i fòssils són abundants, especialment en superfície, en caure per gravetat des dels vessants a les lleres dels rierols secs. Però els nivells fèrtils en restes arqueològiques i paleontològiques in situ són escassos. Per això, ha calgut prospectar sistemàticament l'àrea en estudi, barranc a barranc, fins que de mica en mica s'han anat localitzant diversos estrats fèrtils en indústria lítica, fauna i restes vegetals.
S'han realitzat algunes excavacions i petits sondejos, que certifiquen un registre molt interessant per al coneixement dels hominins acheulians i el seu entorn, amb abundant indústria tallada en petit format, sempre en quars, i també abundants peces tallades en gran format sobre quars, quarsita i roques volcàniques, que estan associades normalment a fauna fòssil, especialment elefants (Palaeoloxodon), hipopòtams (Hippopotamus), porcs (Kolpochoerus, Metridichoerus), rinoceronts (Ceratotherium), èquids (Equus), girafes (Giraffa), antílops, carnívors, primats, cocodrils i tortugues, i també a restes de flora, entre les quals destaquen les palmeres.
Durant la campanya d’enguany, l’equip investigador té previst realitzar una campanya sistemàtica dels nivells arqueològics documentats en el sector d’Erau, on s’han documentat abundants restes d’hipopòtam.