El govern declara la Cinglera del Capelló com a Bé Cultural d’Interès Nacional
Descobert fa 114 anys per l’Amador Romaní i després de 40 anys de treballs continuats per part de l’equip liderat per l’Eudald Carbonell de l’IPHES-CERCA, l’Abric Romaní és avui un dels jaciments més importants del món per conèixer els Neandertals
El govern català ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia) en la categoria de Zona Arqueològica. La zona protegida inclou disset jaciments, entre els quals destaca el de l’Abric Romaní. És on l’any passat es van descobrir les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat, una troballa que arribà després de més de quaranta anys de recerca continuada per part de l’equip de l’IPHES-CERCA liderat per l’Eudald Carbonell.
La Cinglera del Capelló, un tresor prehistòric
La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades, orientada a llevant, i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: l’Abric Romaní, la Cova dels Degotalls, la Cova de la Miranda, la Cova d’en Sellarès, l’Estació Agut, la Balma de la Costa de Cal Manel, la Cova del Pau Antón, la Balma dels Pinyons, la Cova d’Antoni Zuleta, la Cova de Lluís M. Vidal, la Cova del Simeó, la Cova de Cal Ferrer, l’Abric de la Consagració, el Jaciment del camí del Pont del Bisbe, la Cova de Matías Pallarès, la Cova del Paranò i la Cova d’en Jaume Forcada.
L’Abric Romaní, un jaciment històric
D’aquest grup, destaca per sobre de tots el jaciment de l’Abric Romaní, descobert per l’empresari capelladí Amador Romaní l’any 1909, el qual el va excavar intermitentment fins l’any 1933. Des de llavors, el jaciment ha sigut objecte de diverses intervencions poc rellevants, especialment a finals dels anys 50 i 60 del segle passat. No va ser fins l’any 1983 quan l’Eudald Carbonell, juntament amb els seus col·legues Rafael Mora i Artur Cebrià, van decidir iniciar les excavacions sistemàtiques a l’Abric Romaní aplicant la metodologia moderna.
L’Abric Romaní, un jaciment excepcional
Durant més de 40 anys, l’Eudald Carbonell i el seu equip han posat al descobert un jaciment excepcional, únic. Durant tots aquests anys, l’equip d’especialistes ha excavat una superfície de 300 m2 amb múltiples capes i nivells arqueològics i ha arribat a rebaixar la superfície fins a 10 metres de profunditat. En tots aquests nivells arqueològics s’han recuperat milers de restes d’animals i eines de pedra, així com també centenars de fogars i negatius de fusta en un estat de conservació excepcional. Aquesta diversitat, singularitat i excel·lent conservació de les restes distribuïdes en tot l’espai del jaciment, fan que l’Abric Romaní sigui considerat un dels jaciments més importants del món per entendre el comportament Neandertal; així ho avalen els també centenars d’articles i monografies publicats a les millors revistes científiques internacionals, les desenes de tesis doctorals, tesines, treballs de final de màster realitzades, així com les constants visites i intercanvis amb científics de tot el món.
L’Abric Romaní, l’emblema d’un equip
També han sigut essencials els centenars de persones, estudiants i professionals que durant tots aquests anys han participat en les campanyes d’excavació, dedicant el seu temps i la seva il·lusió en aquest projecte de recerca. I és que l’Abric Romaní és també una autèntica escola on s’hi han format estudiants d’arqueologia, biologia i geologia d’arreu del món.
L’arrelament amb el territori, incentivant la generació d’equipaments culturals que permetin transmetre el coneixement científic generat, aquesta voluntat de treball marcat per l’excel·lència, aquestes ganes de donar a conèixer i compartir els resultats científics obtinguts, etc. són els valors que caracteritzen l’equip liderat per l’Eudald Carbonell. Ara que ha anunciat la seva jubilació, deixa al comandament d’aquest transatlàntic a la Dra. Palmira Saladié, la Dra. Gema Chacón i al Dr. Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA, convençut que aquests valors estan assegurats i els èxits futurs garantits.
L’Abric Romaní, un jaciment patrimoni de tots
D’entre les múltiples fites arqueològiques que ha proporcionat l’Abric Romaní cal destacar les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. Després de més de 40 anys de recerca continuada mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Sens dubte, aquesta troballa ha posat l’Abric Romaní en el podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèixer el comportament social i cultural dels neandertals i és una recompensa molt important a tants anys de perseverança, esforç i excel·lència en el treball.
La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló representa una altra de les fites importants per a la història d’aquest conjunt arqueològic, també per l’Abric Romaní. Després de cent catorze anys, rep el reconeixement institucional que es mereix, garantint-ne la seva protecció, la continuïtat de la recerca arqueològica que s’hi duu a terme i amb la il·lusió de poder equipar-lo amb recursos museogràfics que permetin que en pugui gaudir el conjunt de la societat. Des d’avui, l’Abric Romaní i el conjunt de jaciments de la Cinglera del Capelló són patrimoni de tots.