João Zilhão: "Vam assimilar els neandertals i som la mateixa espècie"
Evoluciona, la investigació sobre l'evolució humana, amb l'IPHES - Tarragona Ràdio
A l’Evoluciona parlem amb la Dra. Mariana Nabais, investigadora postdoctoral MSCA-COFUND-2020 a l’IPHES-CERCA i amb el Dr. João Zilhão, professor i investigador del Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa-UNIARQ.
Amb la Dra. Nabais parlem sobre el seu article publicat a la prestigiosa revista Frontiers in Environmental Archaeology en el qual es demostra que els Neandertals recol·lectaven i rostien crustacis marins al jaciment de Gruta de Figueira Brava (Portugal).
Amb el Dr. João Zilhão parlem també sobre aquest treball però aprofitem també per parlar del món Neandertal. De fet, ell considera que ‘vam assimilar els neandertals i som la mateixa espècie’. Justament fa 25 anys va descobrir amb altres investigadors el fòssil del ‘nen de lapedo’, el primer esquelet híbrid entre Sapiens i Neandertal.
Lluny de la imatge que es tenia d’ells fa 25 anys, cada cop hi ha més descobertes que evidencien la seva capacitat simbòlica i de conducta. Fa poc es va demostrar que fa 90.000 en una cova de Portugal recol·lectaven crustacis marins i els rostien al foc. Zilhão va demostrar en aquesta mateixa cavitat que fins i tot caçaven foques i dofins fa més de 100.000 anys.
L’investigador va participar l’any 2018 en un article publicat a la revista Science on es presentaven noves datacions de pintures rupestres trobades a coves de Cantàbria, Extremadura i Andalusia. O sigui, que que els neandertals que vivien a la Península Ibèrica fa 65.000 anys ja pintaven art rupestre a les coves.
El cert és que l’evolució de les tècniques en el camp de la genètica ha estat espectacular des de llavors i han decantat la balança cap a la seva teoria, com ho ha explicat a l’espai Evoluciona, programa produït per Tarragona Ràdio i l'IPHES-CERCA.
L’investigador és pioner a plantejar la hibridació entre neandertals i humans moderns. L’any 1998 va posar al descobert la sèrie de restes humanes infantils al jaciment de Lagar Velho, a Lisboa.
La comunitat científica es va regirar, ‘menys guapo em van dir de tot’, recorda en una entrevista a Tarragona Ràdio, a l’Evoluciona.
Per Zilhão, l’Abric Romaní de Capellades és un dels jaciments peninsulars i mundial clau per entendre la complexitat del món neandertal. En aquest indret l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va descobrir l’estiu passat després de 40 anys d’excavacions part del crani d’un neandertal de fa 60.000 anys d’antiguitat.
