Una ascla de fa 1,4 milions d'anys avala que l'ocupació humana a Atapuerca és més antiga del que es pensava

Una petita ascla de quars descoberta a la Sima del Elefante durant la campanya anual d'excavació que s'ha desenvolupat aquest mes a la Sierra de Atapuerca avança la cronologia de l'arribada a aquesta localitat de les primeres poblacions europees, que es remuntaria a fa 1, 4 milions d'anys, un període amb escassetat de restes d'ocupacions humanes. Això, juntament amb el descobriment d'indústria lítica en el nivell TD8 de Gran Dolina, d'ara fa 700.000 anys, avala la presència humana continuada a la Sierra durant els últims 1,4 milions d'anys.

Les excavacions van començar l'1 de juliol i finalitzen el proper dia 28. L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) participen amb 52 persones que excaven a Gran Dolina, Galeria, Sima del Elefante, Cueva Fantasma i el Mirador, 5 dels 11 jaciments en actiu de la Sierra de Atapuerca que, a més, estan coordinats per membres d'aquests dos centres de Tarragona.

Precisament, l’ascla de quars s'ha recuperat en un d'ells, concretament en el nivell 7 de la Sima del Elefante, el més antic de la Sierra, i es considera la troballa més extraordinària d'aquesta campanya.

Fins al moment, aquest nivell no presentava cap evidència de presència humana, però, amb aquesta peça, ara es pot confirmar que fa entre 1,3 i 1,4 milions d'anys hi havia ocupació humana a la Sierra de Atapuerca. Alhora, cal dir que la transcendència d'aquesta troballa no es circumscriu únicament a l'estudi d’aquests jaciments, sinó que repercuteix a tota Europa, on les evidències de presència humana de cronologia tan antiga són molt escasses.

D'altra banda, també en el nivell 7 de la Sima del Elefante, s'han recuperat restes òssies de diferents taxons, entre els quals predominen els de suid i tortuga, cosa que reforça la interpretació que l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) havia plantejat anteriorment, segons la qual les condicions ambientals a la Sierra de Atapuerca fa més d'un milió d'anys eren més temperades i humides que en l'actualitat.

A la unitat TD4 de Gran Dolina s'han trobat nombroses restes òssies d'espècies que van habitar Europa fa 900.000 anys, com és el cas d'un maluc i una mandíbula de rinoceront de l'espècie Stephanorhinus etruscus. Cal destacar que la mandíbula encaixa amb el crani de rinoceront que es va recuperar el 1991, quan la direcció del projecte estava encara a càrrec del Professor Emiliano Aguirre; la peça està exposada actualment al Museu de l'Evolució Humana, a Burgos. A més, s'ha recuperat en aquesta mateixa unitat una ascla de sílex neogen, acompanyant una bona representació de fòssils d'óssos, grans bòvids, cavalls i cérvols.

En el nivell TD8 de Gran Dolina, la intervenció es va iniciar durant la campanya passada amb molt d'èxit -ja que va permetre omplir l’aparentment únic buit ocupacional dels grups humans a la Sierra fa 700.000 anys, amb la troballa de dues peces d'indústria lítica- , i aquest any s'ha pogut ampliar la col·lecció d'eines amb 7 unitats més.

Al costat d'aquestes peces s'han trobat abundants restes de fauna que permetran comprendre com funcionava la cavitat en aquesta època i com era l'entorn de la Sierra de Atapuerca. En quantitat destaquen els fòssils d'óssos molt vells, que potser van morir durant el període d'hibernació, i també s'han identificat hienes, rinoceronts, cavalls i bisons.

A Cueva Fantasma destaca la rellevant quantitat d'indústria lítica que s'ha registrat en comparació amb campanyes anteriors, entre elles diverses rascadores d'excel·lent elaboració, una magnífica ascla de sílex amb marques d'ús i altres restes que suggereixen un procés de talla en l'entorn immediat. Aquestes restes evidencien la presència d'activitat humana i d’ús d'aquest espai per part de les comunitats neandertals fa al voltant de 70.000 anys.

A Galeria, la indústria típica axeliana que segueix apareixent en la rica unitat GIIIa, de 260.000 anys d'antiguitat, es correspon amb el ple funcionament de la cavitat com a lloc d'obtenció de recursos carnis per part dels grups humans del Plistocè mitjà de la Sierra de Atapuerca. La indústria lítica utilitzada en aquests processos està elaborada amb una àmplia varietat de matèries primeres (sílex neogen i cretaci, gres i quarsites), i es compon de petites ascles i instruments retocats de grans dimensions (bifaços i fenadors).

En total s'han recuperat més de 1.500 restes de fauna i d'indústria lítica associades. La fauna es compon principalment de restes de cérvols i cavalls que van ser processats a l'interior de la cova, com suggereixen les marques de tall identificades. A més, s'han documentat concentracions de petits fragments ossis, producte de la fractura d'ossos per al consum de la medul·la.

A la Cueva del Mirador les troballes realitzades segueixen aportant informació rellevant sobre la importància de les pràctiques ramaderes i la cultura de les primeres comunitats ramaderes i agricultores que van colonitzar aquestes terres durant el Neolític. S'han documentat diversos episodis de combustió, d'una antiguitat d'uns 6.000 anys, relacionats amb la crema de fems dels ramats que es guardaven a la cova per reduir el volum dels residus i a eliminar paràsits.

Cal destacar la gran quantitat de restes de fetus i nounats d'ovelles i cabres recuperades en aquesta zona, cosa que juntament amb l'elevada presència de progesterona (una hormona vinculada a l'embaràs) detectada en els fems a través d'estudis de química analítica, fa pensar que es tractava del lloc on es guardaven les femelles durant la fase final de la gestació i les cries amb les seves mares en els primers dies de vida.

En un altre sector de la cavitat, en els nivells del Neolític antic, d'uns 6.700 anys d'antiguitat, s'han obtingut nombroses restes de cultura material, sent el cas de diversos ornaments, entre els quals destaquen penjolls realitzats amb canins de cérvol perforats, i nous fragments de braçalets de marbre, que se sumen als recuperats durant la campanya de 2019. Cal assenyalar la raresa del cas d'aquests braçalets, ja que els llocs coneguts de fabricació d'aquests ornaments de marbre se situen a Andalusia, i les troballes fora d'aquesta regió i del Llevant peninsular són extremadament escassos. Probablement va ser un element de prestigi que va arribar a Burgos a través de xarxes d'intercanvi.

Destaquem, igualment, la tasca duta a terme per l'equip de rentat de sediments, encarregat de recuperar les restes de llavors, carbons, rosegadors, amfibis i altres petits animals amb els quals s'elaboren les reconstruccions paleoecològiques, així com de rescatar els petits fragments d'ossos i indústria lítica que passen desapercebuts en les excavacions. Personal de l'IPHES-CERCA i de la URV han participat igualment en aquesta activitat.