Un estudi sobre la Cansaladeta confirma que aquest jaciment és clau per conèixer les poblacions de la vall del Francolí d’ara fa 400.000 anys
Un estudi que ha realitzat un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre la Cansaladeta (la Riba, Alt Camp) confirma que aquest jaciment és clau per conèixer les poblacions humanes de la vall del Francolí d’ara fa 400.000 anys. Així ho avalen els resultats de la primera anàlisi tecnoespacial detallada portada a terme sobre aquest indret de la Riba, a l’Alt Camp. Els resultats s’acaben de donar a conèixer amb un article científic publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences (Springer) en el marc d’una tesi doctoral en procés d’elaboració.
La metodologia emprada per a l’estudi ha permès documentar una excel·lent conservació del registre. Aquest, format bàsicament per eines de pedra, no ha estat afectat negativament per processos postdeposicionals (fenòmens diversos amb potencial erosiu, comuns en jaciments paleolítics). Així, tot i comptar actualment amb una superfície excavada reduïda (uns 8 m2), s’han pogut distingir diversos moments d’ocupació i, dintre d’ells, identificar àrees d’activitat. Aquests resultats posen de manifest la importància de la Cansaladeta com a jaciment clau per entendre el comportament de les poblacions de la vall del Francolí d’ara fa 400.000 anys. A la vegada, aporten dades consistents per interpretar la variabilitat tecnològica i subsistencial en l’àmbit de la península Ibèrica en un moment crucial, l’interglacial conegut com a Estadi Isotòpic 11 (o MIS11, que va dels 430.000 als 360.000 anys abans del present). Aquest període es caracteritza per l’aparició de poblament en enclavaments ecològicament més diversos que en moments anteriors, i per l’emergència de determinats elements d’ordre subsistencial o comportamental (en termes d’estratègies de cacera, en qüestions simbòliques o, per exemple, en el domini del foc) que ens portaran cap al món de les comunitats neandertals.
L’estudi, que està disponible en accés obert, demostra que l’anàlisi de la distribució espacial de les restes arqueològiques pot aportar valuosa informació fins i tot en jaciments de dimensions reduïdes, sempre i quant el seu registre estigui molt ben conservat. I aquest el cas del jaciment de la Cansaladeta. Per arribar a aquesta conclusió, s’han analitzat les eines de pedra dels nivells E i J del jaciment. Amb una superfície excavada que no supera els 8 m2, aquests conjunts compten amb 1.675 i 3.166 elements respectivament.
Partint de l’estudi de remuntatges, és a dir, de la reconstrucció de seqüències de talla a partir de peces que encaixen entre elles, s’ha estudiat la distribució espacial tant d’aquests elements com de la resta de materials recuperats. Això s’ha fet delimitant les concentracions i quantificant la densitat de restes mitjançant eines SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica). A continuació, els elements de cada una d’aquestes acumulacions han estat caracteritzats tecnològicament (tipus de roca utilitzada, parts de la cadena de fabricació representades, característiques tipomètriques...), de manera que s’han pogut reconèixer correspondències entre les diferents concentracions i estimar-ne la seva possible contemporaneïtat.
Cal destacar que s’han observat característiques diferents quant a tipus de remuntatges i patrons espacials entre els nivells E i J. Al nivell J, els remuntatges documenten múltiples seqüencies de retoc (modificació d’una ascla per mitjà de petites extraccions, en aquest cas, per a produir una vora dentada), i s’han identificat múltiples àrees de concentració, tot que no hi ha clares evidències de què estiguin interconnectades entre elles. A més, és un nivell que compta amb alguns grans instruments característics dels conjunts acheulians, en aquest cas tallats en corniana o esquist. Al nivell E, lleugerament més recent, els remuntatges permeten documentar bàsicament processos d’obtenció d’ascles, que es manifesten en forma de seqüències pràcticament completes de talla sobre enclusa de petits còdols de quars i quarsita, acompanyats de sistemes de talla senzills, amb plataformes alternants, sobre sílex.
L’escassetat i la pobra conservació de les restes faunístiques en ambdós nivells limita en certa manera la interpretació d’aquestes ocupacions. No obstant, els resultats obtinguts ens ajuden a reconstruir la dinàmica de les ocupacions humanes que generaren el registre conservat, així com detalls del comportament i de les estratègies de subsistència dels grups que habitaren l’estret de la Riba ara fa uns 400.000 anys. Pel que s’ha pogut esbrinar, membres d’aquestes societats caçadores i recol·lectores van visitar periòdicament la balma o abric de la Cansaladeta, i hi van fer estades relativament curtes, probablement aprofitant la situació de l’enclavament al bell mig de l’estret de la Riba com a punt de control dels moviments estacionals de les seves preses.
La investigació forma part de la tesi doctoral que Gorkem Cenk Yesilova està duent a terme a la URV i a l’IPHES-CERCA, sota la direcció dels Drs. Josep Maria Vergès i Andreu Ollé, ambdós professors associats d’aquesta universitat i investigadors d’aquest centre. La seva recerca està emmarcada en el projecte d’investigació que porta per títol “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa de remuntatges s’està aplicant també de forma intensiva a la resta de nivells (10 en total), ja que un dels objectius de l’esmentada tesi és avaluar bé tota la seqüència de la Cansaladeta, i comparar-ne els resultats amb els obtinguts en conjunts de cronologia similar estudiats des de l’IPHES-CERCA, com el de TD10 al jaciment de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos), amb una edat similar a la de la Cansaladeta, o en conjunts més antics de la mateixa conca del Francolí, com la Cala 1 del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), amb una edat propera al milió d’anys.
La Cansaladeta es troba al marge esquerre del riu Francolí, al seu pas pel congost de les Roxel·les. Es va començar a excavar l’any 1999, sota la direcció de J. M. Vergès i A. Ollé. Aquest jaciment representa una de les evidències més antigues de presència humana al Camp de Tarragona, i, d’alguna manera, mostra la continuïtat en el territori d’un poblament que tenim per primer cop documentat al Barranc de la Boella, on s’han registrat els elements acheulians més antics d’Europa, al voltant d’un milió d’anys.
Referència bibliogràfica (accessible en Open Access)
Yeşilova, G.C., Ollé, A., Vergès, J.M., 2021. Is a spatial investigation possible without long-distance refit/conjoin? Application to the MIS 11 lithic assemblage of levels E and J from La Cansaladeta site (Tarragona, Spain). Archaeological and Anthropological Sciences. https://doi.org/10.1007/s12520-021-01384-3