Tres coves de Granada revelen que el canibalisme al sud d’Ibèria va ser una pràctica recurrent durant el Neolític
L’estudi de restes humanes de les coves de Malalmuerzo, Carigüela i Majolicas (Granada) n’aporta la primera datació directa i demostra que el canibalisme es va produir en diferents moments i contextos socials
La cova de Malalmuerzo podria haver estat l’escenari d’un episodi de violència col·lectiva seguit de pràctiques caníbals
Més de 50 anys després que les coves de Malalmuerzo, Carigüela i Majolicas (Granada) es convertissin en referents per a l’estudi del canibalisme prehistòric, un equip internacional ha revisat prop d’un miler d’ossos d’aquests conjunts mitjançant datació per radiocarboni i noves tècniques d’anàlisi tafonòmica (l’estudi de tots els processos que afecten les restes òssies des de la mort fins a la seva troballa).
Els resultats han permès reconstruir amb una precisió inèdita quan i com es van produir aquests episodis. A més, revelen que el canibalisme ibèric durant el Neolític no va ser una pràctica uniforme ni es va produir en un únic moment, sinó que es va tractar d’episodis recurrents però separats en el temps, associats a diferents contextos socials i motivacions. Un patró coherent amb el que s’ha observat en altres regions europees.
La recerca, publicada al Journal of Archaeological Science, ha estat coliderada per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a través de l’Instituto de Arqueología de Mérida (IAM), centre mixt del CSIC i la Junta de Extremadura. En el treball també hi han participat la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Viena (Àustria), la Fundação Museu do Homem Americano (Brasil), el CONICET–Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano (Argentina) i la Universitat de Granada.
Tres jaciments, tres històries
L’equip ha estudiat prop d’un miler de restes humanes procedents de les tres coves per esbrinar si van ser manipulades de manera intencionada. Les restes òssies es van examinar al microscopi per detectar marques de tall, fractures, cops i senyals de dents, i distingir entre trencaments produïts en os fresc i els que es van produir temps després de la mort. A més, van combinar estadística i machine learning per distingir si aquestes fractures van ser accidentals o produïdes per l’acció humana. També van estimar l’edat dels individus trobats (a partir de les peces dentals i el grau de desenvolupament esquelètic) i van realitzar datacions directes per radiocarboni.
Els resultats mostren que, més enllà de les similituds en el processament dels cadàvers (marques de tall, indicis compatibles amb l’ebullició o empremtes de dents), cada jaciment explica una història diferent: Malalmuerzo presenta indicis de violència, Carigüela és l’exemple de la recurrència d’aquestes pràctiques (a més de presentar un tractament molt particular dels cranis) i Majolicas sembla haver estat l’escenari de pràctiques rituals.
“Durant dècades s’ha tendit a interpretar el canibalisme prehistòric com un únic comportament. El nostre treball mostra que no és possible parlar d’un únic ‘canibalisme neolític’, sinó que darrere d’evidències arqueològiques similars poden existir realitats socials molt diferents”, explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador Ramón y Cajal de l’Instituto de Arqueología de Mérida (IAM, CSIC-Junta de Extremadura). “Només integrant la cronologia, el context arqueològic i la informació conservada als ossos podem aproximar-nos al seu significat”, afegeix.
Un possible episodi de violència col·lectiva
La cova de Malalmuerzo ofereix un dels resultats més destacats, un possible episodi de violència col·lectiva ocorregut al voltant de l’any 5.000 aC. “A Malalmuerzo hem trobat fractures que ens parlen d’una mort violenta. A més, les anàlisis ens indiquen la presència de restes de tots els grups d’edat, cosa que indicaria un esdeveniment violent en què tots o gairebé tots els individus d’un grup haurien estat assassinats i posteriorment consumits”, explica Antonio Rodríguez-Hidalgo.
Per la seva banda, les datacions de Carigüela parlen de diversos episodis ocorreguts en diferents moments del Neolític. En aquesta cova es troba una de les troballes més singulars: dos cranis modificats per produir recipients cranials (‘cranis copa’).
L’episodi més recent dels documentats (al voltant del 3800 aC) correspon a la cova de Majolicas, on les pràctiques de canibalisme no semblen correspondre a episodis de violència i on s’han trobat ossos tenyits de vermell, probablement amb cinabri, un mineral escàs i de gran importància simbòlica, associat a pràctiques rituals i mortuòries.
Un patró temporal comú a tot Europa
Els resultats situen els jaciments granadins dins d’un panorama europeu més ampli: “Les evidències conegudes suggereixen que el canibalisme no va ser un fenomen continu durant el Neolític europeu, sinó que apareix concentrat en determinats moments i regions; un patró temporal comú a tot Europa i en el qual també encaixen els episodis d’aquestes tres coves”, explica Francesc Marginedas.
En concret, les pràctiques antropofàgiques del Neolític europeu es concentren en tres moments: finals del sisè mil·lenni aC, mitjan cinquè mil·lenni aC i finals del tercer mil·lenni, ja a l’edat del bronze. Els investigadors desconeixen la raó última d’aquesta coincidència temporal: “No podem dir que tots els episodis tinguin una causa comuna, però sí que durant tot el Neolític, de manera discontínua però recurrent, existeix un escenari de conflicte i/o manipulació de restes que intuïm que reflecteix canvis en l’organització social, les relacions intergrupals i la relació amb la mort i la violència”, detalla Palmira Saladié.
El valor científic de les col·leccions històriques
La recerca posa en relleu el valor científic de les col·leccions arqueològiques històriques i demostra que l’aplicació de noves metodologies a materials excavats fa dècades permet obtenir informació inèdita.
El treball té, a més, una dimensió singular: entre els seus autors hi ha l’investigador que va donar a conèixer aquests conjunts durant la dècada dels 70, Miguel C. Botella, aleshores director del Laboratori d’Arqueologia Forense de la Universitat de Granada i actualment catedràtic emèrit de la mateixa universitat.
“Van ser els seus treballs els que van contribuir a convertir Malalmuerzo, Carigüela i Majolicas en referents per a l’estudi del canibalisme en la prehistòria recent europea”, puntualitza Francesc Marginedas.
Mig segle després, Botella participa en la revisió d’aquelles mateixes restes mitjançant nous enfocaments, entre els quals hi ha les datacions directes per radiocarboni i nous procediments d’anàlisi tafonòmica.
“Ha estat un privilegi treballar al costat del professor Miguel C. Botella en la revisió d’uns conjunts que ell mateix va convertir en referents fa més de cinquanta anys. Tornar sobre aquests materials amb noves eines ens ha permès plantejar preguntes que aleshores eren impossibles de respondre”, assenyala Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i autora principal de l’estudi.
La recerca ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del projecte PID2024-156477NB-C31, de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) mitjançant el grup consolidat SGR2021-01239, i del reconeixement d’excel·lència María de Maeztu (CEX2024-01485-M), així com amb el finançament de la Fundación Palarq a través de la convocatòria Analíticas.
Referència:
Saladié, P., Rodríguez-Hidalgo, A., Marginedas, F., Solari, A., & Botella, M. C. (2026). Multiphase human cannibalism in Neolithic southern Iberia: Chronological and taphonomic evidence from Malalmuerzo, Carigüela, and Majolicas Caves. Journal of Archaeological Science, 194, 106666.
