Un estudi mostra la diversificació tecnològica a Europa fa 400.000 anys
L’IPHES-CERCA participa en aquest estudi internacional que ha examinat 42 jaciments europeus per reconstruir com van aparèixer i expandir-se els canvis tecnològics al Plistocè mitjà, que van donar lloc al Levallois
Las innovaciones tecnológicas que marcaron el inicio del Paleolítico medio en Europa no surgieron de forma repentina, como se había interpretado tradicionalmente. Un nuevo estudio muestra que técnicas clave como el método Levallois tienen raíces anteriores y se desarrollaron de manera gradual hace unos 400.000 años, en un contexto de condiciones climáticas favorables y expansión de las poblaciones humanas.
Les innovacions tecnològiques que van marcar l’inici del Paleolític mitjà a Europa no van sorgir de manera sobtada, tal com s’havia interpretat tradicionalment. Un nou estudi mostra que tècniques clau com el mètode Levallois tenen arrels anteriors i es van desenvolupar de manera gradual fa uns 400.000 anys, en un context de condicions climàtiques favorables i expansió de les poblacions humanes.
Aquesta és la principal conclusió d’un article publicat a la revista Quaternary Science Advances, liderat pel Dr. Valentine Rineau, de la Sorbonne Université, i amb la participació del Dr. Andreu Ollé, investigador de l’IPHES-CERCA i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, i de la Dra. Paola García-Medrano, investigadora del CENIEH. L’estudi, desenvolupat en el marc del projecte internacional NEANDROOTS, analitza l’evolució de les tradicions tecnològiques i la diversitat cultural a Europa occidental al voltant de l’inici de l’estadi isotòpic 11 (MIS 11, ca. 424–374 ka), un període clau en la transició del Paleolític inferior al mitjà i en l’aparició de trets neandertals.
En conjunt, el treball proposa que les innovacions tecnològiques d’aquest moment reflecteixen una evolució cultural gradual, basada en l’herència i la diversificació de tradicions prèvies, més que no pas en ruptures brusques o reemplaçaments poblacionals. En un escenari climàtic més temperat i estable, les poblacions humanes del Plistocè mitjà haurien ampliat els seus territoris, reforçat les seves xarxes de contacte i desenvolupat formes cada vegada més complexes de producció i organització tècnica.
42 jaciments europeus
Els autors han analitzat 47 nivells arqueològics de 42 jaciments europeus, des de França i Itàlia fins a la península Ibèrica i la Gran Bretanya, incloent alguns casos d’Europa central i oriental. L’estudi se centra en la tecnologia lítica: la talla de nuclis —incloent el desenvolupament del mètode Levallois—, els grans útils de tall com bifaces i hendedores, i les eines petites retocades.
Per comparar tots aquests conjunts, l’equip va aplicar un enfocament cladístic basat en el mètode three-item analysis (3IA), habitual en biologia evolutiva. Aquest procediment permet reconstruir relacions històriques a partir d’innovacions compartides. En l’estudi, cada conjunt lític es va tractar com una unitat cultural, analitzant les característiques tecnològiques que comparteix amb altres i la seva organització jeràrquica, cosa que permet avaluar quines innovacions apareixen, com es combinen i com evolucionen al llarg del temps.
Els resultats revelen una estructura jeràrquica entre els jaciments europeus, amb una divisió clara entre conjunts majoritàriament britànics i continentals. Tanmateix, dins d’Europa occidental no s’observen forts endemismes culturals regionals. És a dir, no existien tradicions tecnològiques completament aïllades, sinó connexions entre jaciments del nord i del sud d’Europa, fet que suggereix contactes freqüents i barreja entre poblacions durant el MIS 11.
Un dels resultats més rellevants és que la tecnologia Levallois probablement ja existia abans del MIS 12, va sobreviure a l’episodi glacial i es va diversificar durant el MIS 11, en lloc de ser una invenció completament nova d’aquest període. Així mateix, s’observa una intensificació de mètodes complexos de talla, com els sistemes centrípets i discoides jerarquitzats, que van coexistir amb tradicions achelenses com la producció de bifaces.
La participació de l’IPHES-CERCA en aquest treball reforça la seva contribució a l’estudi dels processos tecnològics i culturals del Plistocè mitjà europeu, així com la seva implicació en projectes internacionals que apliquen metodologies innovadores per comprendre l’evolució humana.
Referència
Rineau, V., García-Medrano, P., Zeitoun, V., Zaragüeta, R., Ashton, N., Arzarello, M., Ollé, A., Lamotte, A., Peretto, C., & Moncel, M.-H. (2026). Technological innovations and regional diversity in Western Europe at ca. the MIS 11 threshold: a cladistic approach. Quaternary Science Advances, 21, 100314. https://doi.org/10.1016/j.qsa.2026.100314