Descoberts a Navarra els primers fòssils neandertals: restes d’una mà de fa 46.000 anys amb ADN conservat

Fins ara, Navarra era un territori pràcticament desconegut pel que fa al registre fòssil dels neandertals. Malgrat les nombroses evidències arqueològiques de la seva presència al Pirineu occidental, mai no s’hi havien identificat restes humanes atribuïdes directament a aquesta espècie. Aquesta situació ha canviat amb la descoberta de sis fòssils de la mà d’un neandertal que va viure fa aproximadament 46.000 anys, recuperats fa un parell de campanyes d’excavació a la cova d’Abauntz, situada a Arraitz-Orkin, a la vall d’Ultzama (Navarra).

La troballa representa una fita per al coneixement de la prehistòria de Navarra, però el seu interès científic va molt més enllà. L’excepcional conservació dels fòssils ha permès recuperar ADN antic i obtenir datacions directes mitjançant carboni-14, uns resultats que ofereixen noves possibilitats per investigar les característiques biològiques i la història de les poblacions neandertals que van ocupar aquesta regió.

Les restes s’han presentat aquest matí en un acte institucional encapçalat per la presidenta del Govern de Navarra, María Chivite, en el qual també han participat els codirectors del projecte de recerca, la Dra. Andion Arteaga, investigadora del Centre of New Technologies de la Universitat de Varsòvia (Polònia) i investigadora associada a l’IPHES-CERCA, i el Dr. Mikel Arlegi, investigador postdoctoral del Musée de l’Homme de París (França), així com bona part de l’equip científic que aquests dies participa en una nova campanya d’excavacions a la cova d’Abauntz.

La descoberta s’emmarca en un projecte de recerca iniciat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), que continua participant activament en els treballs arqueològics i científics a través d’investigadors i personal tècnic com la Dra. Lucía López-Polín, el Dr. Andreu Ollé i Aitor Burguet. Actualment, el projecte reuneix un equip internacional de més de vint-i-cinc especialistes de diferents disciplines i institucions, entre les quals també hi ha el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i l’Instituto de Arqueología de Mérida (IAM, CSIC-Junta d’Extremadura).

"Per primera vegada disposem de restes humanes que ens permeten identificar directament la presència de neandertals a Navarra. Aquesta descoberta omple un buit important en el registre paleoantropològic del Pirineu occidental i obre noves possibilitats per investigar les poblacions que van habitar aquesta regió durant les etapes finals de la història neandertal", explica la Dra. Andion Arteaga, codirectora del projecte.

Una mà neandertal de fa 46.000 anys

El conjunt fòssil recuperat a Abauntz està format per tres metacarpians i una falange intermèdia de la mà dreta d’un individu adult, així com per dos fragments ossis que s’han pogut identificar com a humans mitjançant tècniques d’anàlisi de proteïnes. Els estudis genètics han permès confirmar que les restes corresponen a un individu neandertal de sexe masculí.

Algunes de les restes humanes presenten marques de mossegades produïdes per carnívors, una evidència que aporta informació sobre els processos que van afectar els ossos després de la mort de l’individu i les circumstàncies de la seva acumulació a la cavitat.

Els fòssils s’han recuperat en un context arqueològic que també inclou eines de pedra i restes de fauna, algunes de les quals presenten marques relacionades amb el seu processament i consum per part dels grups humans que van ocupar la cova. Aquest conjunt de materials permet contextualitzar la presència dels neandertals a Abauntz i aprofundir en el coneixement de les activitats que hi desenvolupaven.

Un ADN excepcionalment conservat

La recuperació d’ADN antic constitueix un dels resultats més destacats de la descoberta. El material genètic es degrada progressivament amb el pas del temps i la seva preservació depèn de les condicions ambientals en què han romàs els fòssils. Per aquest motiu, obtenir informació genètica de restes humanes de desenes de milers d’anys d’antiguitat representa una oportunitat científica especialment valuosa.

La combinació de les anàlisis paleoproteòmiques, els estudis genètics i les datacions radiocarbòniques ha permès identificar les restes, determinar el sexe de l’individu i establir una cronologia precisa. Aquestes dades constitueixen una base fonamental per investigar les característiques biològiques dels neandertals que van habitar el Pirineu occidental i les seves possibles relacions amb altres poblacions europees.

La importància d’aquest tipus d’estudis ha quedat demostrada en jaciments com El Sidrón, a Astúries, on les investigacions genètiques han permès aprofundir en el coneixement de les relacions de parentiu, l’organització social i la història evolutiva dels neandertals.

"El fet d’haver pogut recuperar ADN antic i obtenir datacions directes dels fòssils és especialment rellevant. Aquesta combinació ens proporciona una base excepcional per estudiar les característiques biològiques d’aquest individu i aprofundir en les relacions entre les poblacions neandertals que van ocupar aquesta part d’Europa", destaca el Dr. Mikel Arlegi, codirector de la recerca.

Els estudis genètics continuen en curs i podrien aportar nova informació sobre la història evolutiva i les dinàmiques demogràfiques d’aquestes poblacions.

El Pirineu occidental, un territori clau per comprendre els darrers neandertals

Fa aproximadament 46.000 anys, els neandertals encara ocupaven diferents territoris d’Europa, en un període especialment rellevant de la seva història evolutiva. Pocs mil·lennis després, fa al voltant de 40.000 anys, aquesta espècie desapareixeria del continent, en un context marcat també per l’expansió de l’Homo sapiens.

La ubicació de la cova d’Abauntz, en una zona de pas natural entre la península Ibèrica i la resta del continent europeu, converteix el jaciment en un enclavament especialment interessant per investigar la mobilitat i les possibles connexions entre els grups humans que habitaven els territoris situats a banda i banda dels Pirineus.

Les noves troballes permeten incorporar informació biològica directa a l’estudi d’aquestes poblacions i contribueixen a ampliar el coneixement sobre la diversitat i les dinàmiques poblacionals dels darrers neandertals europeus.

Les datacions radiocarbòniques, les anàlisis paleoproteòmiques i els estudis d’ADN antic es desenvolupen en col·laboració amb la Universitat de Viena (Àustria) i l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya).

Els treballs han estat possibles gràcies al suport i la col·laboració del Govern de Navarra, a través de la Direcció General de Cultura-Institució Príncep de Viana; l’Ajuntament de la Vall d’Ultzama; el Consell d’Arraitz-Orkin i la Fundació Palarq.

Les excavacions a la cova d’Abauntz i les diferents línies d’anàlisi continuen obertes. Els futurs treballs permetran aprofundir en el coneixement de les formes de vida dels neandertals que van ocupar aquesta cavitat i contribuiran a comprendre millor el paper de les poblacions del Pirineu occidental en les etapes finals de la història d’aquesta espècie.