L’IPHES-CERCA lidera un volum internacional que revisa els grans reptes de l’evolució dels primers europeus
Antonio Pineda n’ha estat l’editor convidat i investigadors i investigadores del centre participen en sis dels vuit articles que integren aquest número especial de Historical Biology
Com van influir els grans canvis climàtics del Plistocè en l’evolució dels primers humans europeus? Com es van adaptar als nous paisatges? Quin paper van tenir les primeres tecnologies axelianes o els canvis en la fauna? Aquestes són algunes de les preguntes que aborda el nou volum especial de la revista científica Historical Biology, titulat Multidisciplinary Approaches to Human Behaviour and Palaeoecological Dynamics of the Late Early Pleistocene and Middle Pleistocene in Europe, en el qual l’IPHES-CERCA ha tingut un paper destacat tant en l’edició científica com en la recerca.
L’Antonio Pineda, investigador postdoctal a l’IPHES-CERCA, n’ha estat un dels editors convidats, juntament amb Beniamino Mecozzi (Sapienza Università di Roma), Diego Lombao (Universidade de Santiago de Compostela) i Carolina Cucart (Muséum National d’Histoire Naturelle). El volum reuneix vuit estudis que integren evidències arqueològiques, paleontològiques, zooarqueològiques, tafonòmiques i paleoecològiques per oferir una visió multidisciplinària de les transformacions que van marcar Europa durant la transició entre el Plistocè inferior final i el Plistocè mitjà.
La participació de l’IPHES-CERCA és especialment rellevant. Investigadors i investigadores del centre participen en sis dels vuit articles del monogràfic, quatre dels quals han estat desenvolupats principalment des de l’institut. A més, la portada del número també té segell IPHES-CERCA, ja que incorpora una reconstrucció tridimensional de les defenses del mamut del Barranc de la Boella, una fotografia d’una eina lítica del mateix jaciment i un disseny elaborat íntegrament per personal del centre.
Un volum per entendre millor els primers pobladors d’Europa
Aquest número especial té el seu origen en la sessió científica “Multidisciplinary Approaches to Human Behavior and Environmental Dynamics of Late Early Pleistocene and Middle Pleistocene Europe”, celebrada durant el 30è congrés anual de l’European Association of Archaeologists (EAA), a Roma, l’any 2024.
El volum parteix d’una idea central: comprendre l’evolució humana durant aquest període exigeix integrar diferents disciplines científiques. Els vuit treballs analitzen de manera complementària com les transformacions climàtiques, la reorganització dels ecosistemes, la renovació de la fauna i l’evolució de les tecnologies lítiques van influir en el comportament dels primers grups humans que van ocupar Europa occidental.
Els treballs liderats pel personal investigador de l’IPHES-CERCA:
1) The technology of the first Europeans
Autors: Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez i Marina Lozano
Aquest article ofereix una síntesi de l’evolució tecnològica dels primers pobladors d’Europa entre fa aproximadament 1,4 milions i 600.000 anys. Els autors revisen l’aparició i la coexistència de les indústries olduvaianes i acheulianes, inclòs el paper del Barranc de la Boella, i proposen que la diversitat tecnològica observada respon a processos d’adaptació al medi, la disponibilitat de recursos i la dinàmica de les poblacions humanes més que no pas a una evolució lineal.
2) Accumulation and hunting agents of leporids: the TE9d assemblage from Sima del Elefante
Autores: María Boada i Rosa Huguet
Mitjançant anàlisis zooarqueològiques i tafonòmiques, aquest estudi identifica el linx ibèric com el principal responsable de l’acumulació de restes de conill al nivell TE9d de la Sima del Elefante (Atapuerca). Els resultats permeten reconstruir amb més precisió la formació del jaciment i diferenciar la intervenció dels humans de la d’altres depredadors.
3) Taxonomic diversity and environmental inferences through rodent assemblages from Galería
Autors: Azahara Rodríguez-Sánchez, Ana Fagoaga, Juan Manuel López-García, Paula García-Medrano i Isabel Cáceres
Aquest treball estudia els micromamífers recuperats al jaciment de Galería (Atapuerca) per reconstruir les condicions ambientals del Plistocè mitjà. Els resultats indiquen un paisatge dominat per espais oberts sota un clima mediterrani i aporten noves dades sobre els ecosistemes que van habitar els primers grups humans.
Altres contribucions amb participació de l’IPHES-CERCA
4) Multidisciplinary approach to Mammuthus meridionalis from the late Early Pleistocene archaeological site of Barranc de la Boella
Autors: Darío Fidalgo, Antonio Rosas, Antonio Pineda, Iván Ramírez-Pedraza, Sergio Ros-Montoya, David Rodríguez de la Fuente, Lucía López-Polín, Laura Gómez-Morgado, Bienvenido Martínez-Navarro, Elena Moreno-Ribas, Antonio García-Tabernero, Rosa Huguet, Andreu Ollé, Josep Vallverdú i Palmira Saladié
El treball analitza les restes de Mammuthus meridionalis recuperades al Barranc de la Boella (Tarragona), datades entre 1,07 i 0,87 milions d’anys. Les marques de tall documentades als ossos i la seva associació amb eines de pedra confirmen el processament dels animals per part dels primers humans durant les primeres ocupacions acheulianes d’Europa. L’estudi incorpora també anàlisis isotòpiques que permeten reconstruir el paisatge mediterrani en què vivien aquests grans mamífers.
5) The lithic legacy of Loreto: A technological perspective on early hominin toolmaking during the Lower Palaeolithic
Autors: Marco Carpentieri, Giovanna Fioretti, Antonio Pineda, Beniamino Mecozzi, Alessio Iannucci, Giacomo Eramo, Marta Arzarello, Suzanne Simone I Marie-Hélène Moncel
L’article revisa la indústria lítica del jaciment italià de Loreto i mostra que la variabilitat tecnològica observada respon a una combinació de factors relacionats amb la disponibilitat de matèries primeres, les estratègies de mobilitat dels grups humans i la funcionalitat dels assentaments.
6) Dealing with age. Prey mortality profiles at the Early Pleistocene sites of Orce
Autors: D.Herranz-Rodrigo, J. Yravedra, A. Serrano-Ramos, S. Viranta, J. Saarinen, José A. Solano García, C. Sánchez-Bandera i J.M. Jiménez-Arenas
Aquest estudi analitza els perfils de mortalitat de diferents espècies de grans mamífers als jaciments d’Orce (Granada). Els resultats permeten distingir entre acumulacions produïdes principalment per grans carnívors i episodis en què també haurien intervingut els primers grups humans, contribuint a una millor comprensió de les dinàmiques ecològiques del Plistocè inferior.
El Barranc de la Boella també protagonitza la portada
La presència de l’IPHES-CERCA en aquest número especial també queda reflectida en la seva portada. La composició incorpora una reconstrucció tridimensional de les defenses del mamut recuperat al Barranc de la Boella, elaborada per Laura Gómez-Morgado, al costat d’una fotografia d’una eina lítica realitzada per Andreu Ollé. El disseny gràfic de la portada és obra de Maria D. Guillén, completant una aportació desenvolupada íntegrament per personal de l’IPHES-CERCA.
Una mirada multidisciplinària als grans canvis del Plistocè
En conjunt, aquest volum especial ofereix una visió integrada dels processos que van marcar l’evolució humana durant la transició entre el Plistocè inferior i el Plistocè mitjà. La combinació d’estudis sobre tecnologia lítica, tafonomia, grans mamífers, micromamífers, paleoecologia i reconstrucció ambiental contribueix a comprendre millor com els primers humans europeus es van adaptar als profunds canvis climàtics i ecològics que van transformar el continent.
Amb aquesta participació, l’IPHES-CERCA reforça el seu paper en un dels principals debats científics internacionals sobre les primeres ocupacions humanes d’Europa i consolida la seva aportació en àmbits tan diversos com la tecnologia prehistòrica, la tafonomia, la paleoecologia i l’estudi de les interaccions entre humans i fauna durant el Plistocè.
Referència bibliogràfica