El Roc de les Orenetes reprèn les excavacions en un dels conjunts funeraris prehistòrics més excepcionals dels Pirineus
Entre el 8 i el 22 de juny té lloc una nova campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment del Roc de les Orenetes, situat al terme municipal de Queralbs (Ripollès). Els treballs formen part del projecte de recerca Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: Projecte arqueològic 2026-2029, dirigit per Carlos Tornero, Investigador adscrit al IPHES-CERCA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La intervenció d’enguany té com a objectiu continuar l’excavació i l’estudi d’un dels jaciments funeraris prehistòrics més importants coneguts als Pirineus. Situat a més de 1.800 metres d’altitud, el Roc de les Orenetes constitueix el conjunt sepulcral d’alta muntanya amb el registre humà més extens documentat fins ara en aquest sector de la serralada. Les excavacions desenvolupades durant els darrers anys han permès identificar les restes de més de cinquanta individus enterrats a l’interior de la cavitat.
Més de quatre mil anys d’història preservats en una cavitat d’alta muntanya
Les datacions radiocarbòniques indiquen que la cova va ser utilitzada com a espai funerari en dos moments principals. El primer, i més intens, se situa entre el 2400 i el 2200 cal BC, durant el Calcolític final. El segon correspon a una nova fase d’inhumacions entre el 1550 i el 1450 cal BC, en ple Bronze mitjà.
La concentració excepcional de restes humanes i el seu excel·lent estat de conservació converteixen el Roc de les Orenetes en un laboratori privilegiat per estudiar les poblacions que habitaven els Pirineus durant la prehistòria recent. Les investigacions desenvolupades fins ara han aportat informació sobre les pràctiques funeràries, la composició demogràfica dels grups humans, les seves condicions de vida i les dinàmiques socials que van caracteritzar aquestes comunitats de muntanya.
Els treballs realitzats durant les darreres campanyes han permès recuperar milers de restes òssies humanes i diversos elements d’aixovar funerari associats als enterraments. Aquest conjunt excepcional ofereix una oportunitat única per reconstruir aspectes fonamentals de la vida i la mort de les comunitats que van ocupar les valls pirinenques fa més de quatre mil anys.
Un referent per a l’estudi de la violència prehistòrica
El jaciment ha adquirit una rellevància especial dins la comunitat científica gràcies a la identificació de nombroses evidències de violència interpersonal. Diversos estudis osteoarqueològics han documentat lesions traumàtiques compatibles amb episodis de conflicte, convertint el Roc de les Orenetes en un dels conjunts més destacats per a l’estudi de la violència durant la transició entre el Calcolític i l’edat del Bronze als Pirineus.
Entre les troballes més significatives destaca el descobriment d’una punta de fletxa de sílex incrustada en una costella humana, datada en fa més de 4.000 anys. L’anàlisi de la lesió va demostrar que l’impacte es va produir per l’esquena i que la persona va sobreviure durant un temps després de rebre la ferida, tal com evidencien els processos de regeneració òssia observats al voltant de la punta de projectil.
Aquesta troballa constitueix una de les proves directes més excepcionals de violència interpersonal documentades fins ara en contextos prehistòrics dels Pirineus i ha contribuït a situar el jaciment com un cas de referència per a l’estudi dels conflictes socials durant la prehistòria recent.
Una recerca interdisciplinària
La campanya de 2026 compta amb la participació d’un equip interdisciplinari format per un equip d’investigació de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres centres de recerca nacionals i internacionals. Els treballs integren especialistes en arqueologia, antropologia física, genètica antiga, biogeoquímica, arqueologia forense i estudi dels materials arqueològics recuperats al jaciment.
Aquest enfocament permet abordar l’estudi de la necròpolis des de múltiples perspectives complementàries. Les anàlisis genètiques contribueixen a reconstruir les relacions de parentiu i l’origen biològic de les poblacions; els estudis isotòpics i biogeoquímics permeten investigar aspectes relacionats amb la dieta i la mobilitat; mentre que les anàlisis antropològiques aporten informació sobre la salut, les activitats quotidianes i les lesions observades en els individus enterrats a la cavitat.
Paral·lelament, l’estudi dels objectes dipositats al costat dels difunts (ceràmiques, ornaments i altres elements d’aixovar funerari) permet aprofundir en les pràctiques ritualitzades i les formes d’organització social desenvolupades per aquestes comunitats pirinenques durant la prehistòria recent.
Finançament
La intervenció arqueològica al Roc de les Orenetes s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: Projecte arqueològic 2026-2029 (ARQ001SOLC-294-2025), aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs compten amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Queralbs, el Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser i la Universitat Autònoma de Barcelona.