El sílex revela canvis en la mobilitat humana durant el Paleolític superior al sud dels Pirineus
L'IPHES-CERCA lidera la investigació de més de 3.000 eines lítiques recuperades al jaciment de Cova Gran de Santa Linya (Lleida) que mostra com les comunitats d'humans anatòmicament moderns van modificar la selecció, gestió i circulació del sílex en respo
L'anàlisi de més de 3.000 eines lítiques procedents del jaciment de Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes-Santa Linya, Lleida) mostra que les comunitats d'humans anatòmicament moderns que van ocupar el sud dels Pirineus durant el Paleolític superior utilitzaven el sílex de forma exclusiva per fabricar les seves eines.
Els resultats publicats a la revista Quaternary International indiquen que la selecció de matèries primeres va estar estretament vinculada a canvis tecnològics, a l'organització de la mobilitat i a la manera com aquests grups es relacionaven amb el paisatge.
La investigació, liderada per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), l'Interdisciplinary Centre for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour (ICArEHB) i la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es centra en una seqüència arqueològica excepcional que documenta ocupacions humanes reiterades des de la transició entre el Paleolític mitjà i el Paleolític superior fins al Tardiglaciar.
L'equip ha analitzat nuclis i eines retocades de 19 nivells arqueològics de Cova Gran, datats entre aproximadament 13.500 anys i 39.000, mitjançant una aproximació arqueopetrològica que permet reconèixer l'origen sedimentari dels artefactes de sílex i proposar possibles zones de captació.
L'estudi distingeix dos grans grups de sílex usats de manera recurrent: varietats evaporítiques (formades en ambients salins), amb una àmplia distribució en l'entorn prepirenenc, i varietats lacustres (originades en antics llacs), presents en diferents àrees de la Depressió de l'Ebre i de molt bona qualitat.
Tot i que les fonts principals d'aprovisionament es mantenen estables, els investigadors documenten un canvis progressiu cap a la utilització majoritària de sílex lacustre a partir de l'Últim Màxim Glacial, fa uns 25.000 anys.
Aquest canvi coincideix amb una reorganització de la tecnologia lítica cap a la fabricació d'eines de petites dimensions, com ara raspadors, truncadures i projectils.
Sílex de llarga distància
Un dels resultats més rellevants d'aquest estudi és la identificació de sílex d'origen marí, procedent d'àrees situades a més de 100 km del jaciment i que inclouen zones de la vessant nord pirenenca i possiblement del sud-oest de França.
La identificació de sílex de llarga distància coincideix amb les fases més fredes documentades al jaciment, fet que indica una major mobilitat de les poblacions pel territori pirenenc o xarxes de contacte sostingudes en el temps.
«La presència de sílex de llarga distància en forma d'elements retocats indica que possiblement es va introduir al jaciment de Cova Gran com a part de toolkits o conjunt d'eines multifuncionals que viatjaven amb aquestes poblacions durant els seus desplaçaments», assenyalen els autors.
El jaciment de Cova Gran de Santa Linya es consolida així com un jaciment clau per estudiar les interaccions humanes amb el paisatge a la cara sud del Pirineu.
La seva llarga seqüència arqueològica permet observar com, en un mateix territori, les dinàmiques d'aprovisionament i gestió del sílex canvien en funció de les eleccions tecnològiques, socials i culturals de les poblacions prehistòriques.
Referència
Sánchez-Martínez, J., Rafart-Vidal, E., Benito-Calvo, A., Martínez-Moreno, J., & Sánchez de la Torre, M. (2026). Variations in human ecodynamics in the southern Pyrenees: chert procurement and use at Cova Gran de Santa Linya during the Upper Paleolithic. Quaternary International, 771, 110312. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2026.110312