The exhibition "Magic hands", shows at the MEH the importance of the hand in human evolution with original fossils from Atapuerca

El consejero de Cultura, Turismo y Deporte, Gonzalo Santonja, i el director científic del Museu de l'Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga han presentat avui l'exposició ‘Las manos mágicas’ que narra el que ha suposat la mà per a l'evolució humana, abordant qüestions relatives a l'anatomia o la biomecànica i exhibint alguns dels fòssils humans més importants de la mà i el braç trobats als jaciments de la sierra de Atapuerca, que no havien estat exposats fins ara. Aquesta exposició es podrà visitar de forma gratuïta fins al març del 2025 a la sala d'exposicions temporals del MEH. El Dr. Carlos Lorenzo, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'IPHES-CERCA forma part del comitè científic assessor de l'exposició.

Es tracta de la segona exposició realitzada pel museu dins del cicle ‘El cuerpo humano’ que va començar amb la mostra ‘Tenerse en pie. La postura erguida de la evolución humana’. Totes dues exposicions il·lustren aspectes clau de l'evolució humana ensenyant els fòssils originals d'Atapuerca. Si en aquella ocasió l'exposició s'articulava al voltant del canvi radical a l' estructura del peu que va suposar l'adquisició de la postura bípeda de l'ésser humà, ara el Museu vol ensenyar als visitants la importància de la mà com a extensió del cervell en l'evolució humana. Ambdues exposicions estan relacionades, ja que en assolir la bipedestació les nostres mans es van poder alliberar per poder començar a aportar-nos un nou horitzó de funcionalitat.

Restes fòssils mai abans exposades

Els elements ossis de les mans no abunden al registre fòssil mundial. La raó és que els ossos del canell són petits i els del palmell i dits són fràgils. Per aquest motiu gairebé no hi ha restes esquelètiques de les mans fins que es comencen a practicar els enterraments entre els neandertals i els humans moderns. Hi ha excepcions, però, com un parell d'australopitecs que s'han trobat molt complets i els esquelets d'una espècie sud-africana anomenada Homo naledi.

A la sierra de Atapuerca hi ha restes òssies de les mans en tres jaciments. El més antic és una falange procedent del jaciment de la Sima del Elefante, amb una antiguitat d'aproximadament 1.200.000 anys i que podem contemplar en aquesta exposició. A més, al nivell TD6 de la Gran Dolina s'han trobat ossos de les mans de diversos individus, assignats a l'espècie Homo antecessor amb una antiguitat d'entre 800.000 i 900.000 anys i que també s'exposen a la mostra.

La Sima de los Huesos és el jaciment que ha proporcionat més restes òssies de les mans del món, com passa amb totes les regions de l'esquelet. Així, en aquesta exposició es poden veure dos braços i dues mans pràcticament complets d'aquest jaciment. Les mans dels individus de la Sima de los Huesos eren molt semblants a les dels humans actuals, però més robustes. En estudiar la seva morfologia s'observa que tenien la mateixa capacitat per fer agafades de precisió que els humans actuals, però, a més, tenien molta més força.

Els dos braços de la Sima de los Huesos i el d'Homo antecessor s'incorporaran a la col·lecció permanent del MEH quan finalitzi aquesta exposició temporal.

Indústria lítica

La tecnologia ens ha fet humans en un procés que va començar fa més de tres milions d'anys i continua fins a l'actualitat. Durant la primera fase de la seva evolució els hominins bàsicament necessitaven suplir l'absència d'ungles o ullals esquinçadors. Necessitaven tallar, per la qual cosa els primers instruments són principalment lasques tallants, obtingudes després de copejar dues pedres.

Aquesta exposició mostra diferents exemples i evolució d'aquesta tecnologia amb eines trobades als jaciments de la serra d'Atapuerca. Concretament dels jaciments de Gran Dolina, Complejo Galería i Sima del Elefante. S'ha fet una selecció de peces mostrant els inicis de la revolució tecnològica que ens va proporcionar el nostre senyal d'identitat.

Una altra sala està dedicada a les diferents adaptacions al medi que el regne animal ha donat com a resposta a les condicions particulars de cada ecosistema. Destaca entre aquests esquelets el de l'ornitorinc, un animal que va interessar molt Darwin en escriure ' L'Origen de les Espècies' , exhibint-se'n un dels exemplars.

El simbolisme de la mà

Aquesta exposició s'interessa a més a més per les diferents representacions artístiques que reflecteixen la capacitat expressiva de la mà, la multiplicitat gestual de la qual mostra els estats interns de l'home, els seus sentiments, emocions i actituds. Les mans han servit com a eina i com a obra de lexpressió artística. Un exemple són les pintures paleolítiques. Aquestes pintures encara comporten alguns misteris que els investigadors han de desxifrar. Aquestes grans peces compositives presenten mans de mides diferents, la qual cosa explica que són producte d' un grup i no d'un sol individu, i potser poden suposar una de les primeres expressions de comunitat. Com a exemple es mostra una rèplica panell de mans de la cova de Maltravieso (Cáceres), així com un muntatge de fotos de signes fets amb les mans.

També des de temps pretèrits les mans poden expressar sentiments de pau , com demostren les teseres d'hospitalitat. Aquestes peces arqueològiques, realitzades normalment en bronze, expressaven l'enllaç que existia entre dues comunitats. Això ve reflectit en els textos que se'n redacten i que van poder servir de salconduit per poder realitzar acostaments i intercanvis entre diferents poblacions i grups socials. En aquesta exposició podem gaudir d´un d´aquests símbols: la tesera d´hospitalitat de Paredes de Nava. En aquesta peça del segle I d. C. està gravat, amb caràcters alfabètics llatins , un text celtibèric. S'hi estableix el pacte d' hospitalitat entre Caisaros (de la tribu dels Cèccics) amb la tribu o ciutat d'Argailos.

Al costat d' aquesta peça s'exposa una fotografia de la 'Mà d'Irulegi' al dors de la qual hi ha un text de cinc paraules que encara no ha pogut ser desxifrat. És el primer text amb certa extensió en llengua vascònica conegut fins ara. També s'hi exposen diverses escultures que parlen de la mà com a eina de l'ànima. Així s'exposen set escultures relatives als mudres que, dins del context hinduista, expressen un gest fet amb la mà que indica tranquil·litat, seguretat, absència de por i porta protecció i benedicció divina.

Les mans protagonitzen nombroses manifestacions culturals de l'ésser humà, com és el cas de la música. Com a peça introductòria, a l'exposició s'exhibeix un piano de cua, que evoca el virtuosisme de l'ús de les mans per tocar aquest instrument. Amb ell s'està exposada una obra de la reconeguda fotògrafa espanyola Isabel Muñoz, les fotografies de la qual es caracteritzen per una recerca constant de la bellesa i el llenguatge dels cossos. Finalment, a la sala que es projecta cap a l'interior del museu gràcies a les vidrieres es pot contemplar una recreació de grans dimensions d'unes mans, en aquest cas simbolitzant l'obra de Miquel Àngel, localitzada a la Capella Sixtina, de la creació de Adam.

En aquesta exposició han col·laborat altres centres museístics com el Museo de Burgos, el Museo Nacional de Antropología, el Museo de Anatomía Comparada de Vertebrados de la Universidad Complutense de Madrid, el Museu de Palencia i el Museo de Cáceres, així com diversos particulars. Així mateix, ha participat l'Equip d'Investigacions d'Atapuerca a la documentació fotogràfica i l'assessorament tècnic, així com dels diferents laboratoris de restauració - Instituto de Salud Carlos III de Madrid, Museo de Burgos, Centro Nacional sobre Evolución Humana i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)- que han fet possible el magnífic muntatge de l'àmbit dedicat a Atapuerca.