Research reveals that early human populations survived major climate changes
The study has managed to provide for the first time quantitative values about the climate variability faced by the first human populations in Western Europe
The results, documented in the sites of Barranco León and Fuente Nueva 3 (Orce, Granada), show that the first European settlers developed capacities to adapt and survive in a wide range of temperatures and precipitation
Un estudi interdisciplinari desenvolupat per investigadors i investigadores de la Universitat de Granada (UGR) i de l’IPHES-CERCA ha aconseguit proporcionar, per primera vegada, valors quantitatius per a la variabilitat climàtica a la qual es van enfrontar les primeres poblacions humanes d'Europa occidental.
Aquest treball, que s'inscriu en el marc de ProjectORCE, coordinat per la UGR, està liderat pels investigadors de l'IPHES-CERCA Christian Sánchez Bandera, Ana Fagoaga Moreno i Hugues A. Blain, i ha estat recentment publicat per la revista científica Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.
Les dades de l'estudi, que han estat documentades als jaciments de Barranco León i Fuente Nueva 3 (Orce, Granada), corresponen a la climatologia registrada fa 1,4 i 1,2 milions d'anys respectivament, durant el Pleistocè Inferior. Els resultats mostren que els primers habitants europeus van ser capaços de sobreviure en un rang ampli de temperatures i precipitacions, cosa que és indicativa de la seva capacitat per adaptar-se al medi i a les variacions climàtiques.
Evolució humana, amfibis i clima
El clima ha jugat un paper fonamental en l'evolució dels éssers humans, per la qual cosa conèixer les condicions en què van poder sobreviure els nostres avantpassats és de gran importància per analitzar-la i comprendre-la.
Per poder calcular paràmetres climatològics determinants del passat com les temperatures i les precipitacions, «els amfibis i els rèptils pretèrits són els nostres aliats i es converteixen en autèntiques estacions meteorològiques del passat», afirma Hugues Blain, un dels responsables de la investigació.
Aquests éssers vius són importants marcadors climàtics per dues raons fonamentals. La primera és que, en tractar-se d'animals de «sang freda» (ectoterms), no poden mantenir una temperatura estable mitjançant fonts de calor interna i, per tant, depenen del clima per a la seva termoregulació. La segona és el fet que alguns dels amfibis i rèptils que van acompanyar les poblacions més antigues del continent europeu no s'han extingit de forma massiva, com sí que va ocórrer amb la majoria dels mamífers. Les espècies actuals són, en bona mesura, les mateixes de fa un milió i mig d' anys trobades als jaciments d' Orce, tot i que algunes estan distribuïdes per regions diferents.
Diferents condicions ecològiques
Estudis previs en aquesta línia d' investigació havien permès identificar l'existència d'unes condicions ecològiques diferents entre els nivells arqueològics més significatius d'aquests dos jaciments: el nivell D1 a Barranco León i el nivell 5 a Fuente Nueva 3, mostrant que els humans de Fuente Nueva 3 van haver d'enfrontar-se a unes condicions més adverses que les que es van donar a Barranco León.
Ara bé, poder disposar de dades quantitatives al respecte, permetria realitzar una comparació directa entre els dos escenaris i conèixer com era de marcada aquesta variabilitat climàtica. Per això, els investigadors van començar a treballar en la quantificació de les diferències en temperatures i pluviositat entre Barranco León i Fuente Nueva 3.
Caracterització de la variabilitat climàtica
Aquest nou treball s'ha centrat en l'anàlisi de les petites restes òssies d'amfibis i rèptils recuperats en ambdós jaciments. La majoria de les espècies documentades a Barranco León i Fuente Nueva 3 continuen estant presents a la península Ibèrica, amb l'excepció d'Ophisaurus, un ànguid («llangardaix sense potes») que actualment es distribueix pel nord del Marroc i el sud-est asiàtic.
Els responsables de la investigació han pogut modelitzar l'hàbitat d'Ophisaurus i calcular l'espai climàtic per a l'entorn de Barranco León en el passat. Amb aquesta finalitat s'ha aplicat un algoritme i s'han implementat eines SIG (sistemes d'informació geogràfica) que han permès reunir, gestionar i analitzar dades de diferent naturalesa. «Això suposa una gran novetat, perquè fins ara, i a causa de limitacions metodològiques, no s'havia pogut realitzar», assenyala Ana Fagoaga.
La importància d'aquest nou procediment rau en el en el el qual Ophisaurus és una de les peces clau per caracteritzar i entendre la variabilitat climàtica entre ambdós escenaris. Al costat de la granota arbòria, és una de les poques espècies documentades a Barranco León que estan absents a Fuente Nueva 3, permetent que els càlculs climàtics siguin més precisos.
Ophisaurus habita, i per tant ja habitava llavors, zones càlides, humides i amb vegetació, mostrant especial preferència per aquelles que presenten cobertura arbòria durant tot l'any. La seva presència a Barranco León, juntament amb la granota arbòria, suggereix per tant l' existència d'un paisatge obert, compost per arbres i vegetació arbustiva.
Estius calorosos i precipitacions irregulars
Els resultats obtinguts en l'estudi indiquen que fa 1,4 milions d'anys Barranco León comptava amb un clima de tipus mediterrani amb estius calorosos i hiverns temperats. Les precipitacions serien abundants i amb una distribució anual irregular, amb una marcada estació seca. La temperatura mitjana anual calculada seria de 16,8 ºC i la pluja ascendiria a 737 mm.
En el cas de Fuente Nueva 3, el clima inferit és també semblant, però una mica més fred i sec, amb una temperatura mitjana anual de 14,7 ºC. En el seu cas, les pluges es van reduir a 618 mm a l'any.
En l'actualitat, el clima continua sent mediterrani. No obstant això, quan els primers pobladors d'Europa van viure a Orce, les condicions eren diferents a les del present. En el període comprès entre els anys 1970 i 2000, els mesos d'hivern (desembre, gener i febrer) han estat més freds (4,7 ºC, enfront dels 11,1 ºC de Barranc Lleó o els 8 ºC de Font Nova 3) i les pluges anuals menys abundants (437 mm).
Segons Christian Sánchez Bandera, la conclusió a la qual han arribat els responsables d'aquest treball és que els pobladors de la zona d'Orce van haver d'enfrontar-se en aquesta època amb condicions molt canviants, però fins a cert punt. «Massa fred i una pluviositat tan reduïda com l'actual, haguessin provocat la desaparició dels humans».
Determinar la climatologia en els nivells més antics del jaciment
Aquestes noves dades han permès aclarir el marc ecològic en què es van moure els primers homínids a Europa. «El clima, i en conseqüència el paisatge, van jugar sens dubte un paper molt important en les dispersions i comportaments humans durant el Pleistocè, per la qual cosa conèixer els requeriments ecològics ens permetrà donar resposta a algunes de les grans preguntes de l'evolució humana, com ara la sortida del continent africà, quines rutes van seguir, o quines implicacions van tenir els avenços tecnològics», explica Christian Sánchez.
Així, l'objectiu que es proposen els investigadors per a treballs futurs és abordar la reconstrucció climàtica dels nivells més antics de Fuente Nueva 3, concretament el nivell 2. Un moment molt interessant des del punt de vista arqueològic, en el qual s'han documentat abundants estris de pedra tallada juntament amb restes òssies de grans herbívors, alguns dels quals van ser processats pels primers pobladors d'Europa.
La caracterització ecològica d'aquest nivell permetrà observar els canvis climàtics que van succeir durant els diferents moments en què els humans van estar presents a Font Nova 3. Per a Juan Manuel Jiménez Arenas, director de ProjectORCE, «així es podrà avaluar, al llarg del temps i en un mateix lloc, quines condicions facilitaven o impedien la presència dels nostres avantpassats a Orce».
Aquest treball de recerca ha comptat amb el finançament i aprovació de la Junta d'Andalusia a través del Projecte ReDes-ORCE, coordinat per la UGR i dirigit per Juan M. Jiménez Arenas, i ha rebut també suport de la Fundació Leakey a través del projecte «Early hominin climate envelope: the lower vertebrate perspective», dirigit per Hugues A. Blain.
Cita bibliogràfica:
Sánchez-Bandera, C., Fagoaga, A., Serrano-Ramos, A., Solano-García, J., Barsky, D., DeMiguel, D., Ochando, J., Saarinen, J., Piñero, P., Lozano-Fernández, I., Courtenay, L.A., Titton, S., Luzón, C., Bocherens, H., Yravedra, J., Fortelius, M., Agustí, J., Carrión, J.S., Oms, O., Blain, H.-A., Jiménez-Arenas, J.M. (2023) «Glacial/interglacial climate variability in southern Spain during the late Early Pleistocene and climate backdrop for early Homo in Europe». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 625, 111688