A monograph of the Vallone Inferno site (Madonie, Sicily) is published
Una monografia publicada al BAR Publishing sobre el jaciment de Vallone Inferno (Scillato) situat al centre nord de Sicília, al Parco delle Madonie, posa en valor una de les seqüències holocenes més completes descobertes a l’illa.
El treball titulat “Il riparo di Vallone Inferno (Madonie, Sicilia)“ ha estat editat per la investigadora Vincenza Forgia, de la Universitá di Palermo, i els investigadors de l’IPHES-CERCA i professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Andreu Ollé i Josep Maria Vergès. Alhora, ha comptat amb la participació d’un ampli equip investigador de l’IPHES-CERCA i de la URV: Ethel Allué, Hugues-Alexandre Blain, Isabel Expósito, Juan Luís Fernández-Marchena, Raquel Hernando, Juan Manuel López-García, Marina Lozano, Patricia Martín, Chiara Messana, Miguel Ángel Moreno-Ibáñez i Claudia Speciale.
El volum presenta els resultats d'una investigació interdisciplinària, realitzada a través de la prospecció arqueològica i l'excavació d'un jaciment clau, en una zona muntanyosa de la part central de la conca mediterrània. El llibre se centra en els resultats de l'excavació de les unitats estratigràfiques més recents de l'abric rocós del Vallone Inferno de Scillato (Madonie, Sicília), abastant un període que va des del Neolític fins a l'Edat Mitjana. El nucli del llibre consisteix en la presentació del registre arqueològic, amb capítols dividits segons un criteri cronològic que descriuen estructures, troballes ceràmiques i lítiques, ornaments personals i macrofauna.
L'enfocament interdisciplinari va permetre integrar les dades procedents de l'excavació, implicant diferents disciplines, com l'arqueobotànica, la química analítica i la paleoantropologia. La reconstrucció paleoambiental es va completar amb l'estudi de la microfauna. El llibre presenta els resultats de l'excavació arqueològica a l'abric de Vallone Inferno (Sicília), reconstruint els aspectes culturals i ambientals d'un paisatge muntanyós mediterrani durant els darrers set mil anys.
Un projecte de recerca internacional iniciat l’any 2009
El jaciment de Vallone Inferno es localitza en un abric rocós del marge esquerre del barranc que li dóna nom, i que ha seccionat el seu dipòsit sedimentari i ha posat al descobert un seguit de nivells arqueològics que representen una de les seqüències més completes trobades fins a l’actualitat. A Vallone Inferno hi treballa un equip internacional des del 2008, coordinat per l’arqueòloga Vicenza Forgia, de la Universitat de Palermo, i els arqueòlegs Andreu Ollé i Josep Maria Vergès, ambdós investigadors de l’IPHES-CERCA.
El Vallone Inferno presenta una seqüència estratigràfica corresponent al plistocè superior-holocè que conté, de la base al sostre, registre del plistocè superior final (encara no excavat i de fa uns 10.500 anys), del neolític mitjà (7.300 anys) i del bronze inicial (fa uns 3.800 anys). A més, hi estan representades les èpoques romana tardana, medieval i fins al seu ús modern com a cleda. De fet, aquesta tònica agropecuària sembla haver estat la tendència en l’ús d’aquest abric des d’èpoques neolítiques, la qual cosa confereix al jaciment un indubtable interès en l’estudi de la història del pastoralisme i de la transhumància, tant a Sicília, com en altres àrees del Mediterrani.