La xarxa estatal de litoteques d’àmbit arqueològic es consolida amb un estudi pioner que reconeix la contribució de la LithIPHES
La publicació, liderada per la xarxa LiotCAT (CSIC–IMF) en el marc del projecte REDES del ministeri de Ciència i innovació, situa la litoteca de l’IPHES-CERCA com una peça destacada dins l’ecosistema estatal de ciència oberta
La litoteca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), coneguda com a LithIPHES, ha estat reconeguda en el primer estudi exhaustiu que diagnostica l’estat de les litoteques d’àmbit arqueològic a Espanya. L’article, publicat a Open Archaeology amb el títol Archaeological lithotheques of siliceous rocks in Spain: First diagnosis of the lithotheque thematic network, és fruit d’una iniciativa coordinada per la xarxa LiotCAT (CSIC–IMF) dins del projecte REDES, orientat a establir les bases d’una infraestructura estatal compartida per a l’estudi de les roques silícies d’interès arqueològic.
El treball presenta una panoràmica detallada de les col·leccions existents a la Península Ibèrica i en destaca tant la diversitat com les necessitats comunes. En aquest context, la LithIPHES és reconeguda com una infraestructura consolidada, desenvolupada a partir d’una política institucional centrada en la ciència oberta i la gestió responsable de col·leccions de referència. Des de la seva creació, l’any 2017, la litoteca ha anat ampliant i sistematitzant una col·lecció que avui integra més de tres-centes mostres procedents d’uns vuitanta afloraments del centre i sud de Catalunya, a les quals s’afegeix un ampli conjunt d’exemplars d’altres regions de la Península Ibèrica i del nord d’Àfrica. Aquesta diversitat permet caracteritzar amb precisió la variabilitat geològica del territori i donar suport a recerques sobre la producció i circulació de matèries primeres, la mobilitat de les comunitats prehistòriques i les seves decisions tecnològiques.
L’estudi subratlla especialment l’organització interna de la LithIPHES, la solidesa del seu sistema d’inventariat i la disponibilitat d’espais i serveis de suport —com laboratoris especialitzats, sales de treball i personal tècnic qualificat— que en faciliten l’ús per a la recerca. Aquestes condicions, juntament amb el desenvolupament d’un repositori digital estructurat segons criteris FAIR, han permès situar la litoteca com una de les col·leccions millor preparades per integrar-se plenament en la futura xarxa estatal.
Tot i aquest reconeixement, l’article insisteix que el valor del projecte resideix en la sinergia entre totes les litoteques participants, coordinades per LiotCAT. L’objectiu és harmonitzar protocols, reforçar la cooperació entre institucions i establir un marc compartit que faciliti l’accés als materials i a les dades de manera progressivament més oberta. La LithIPHES aporta una trajectòria consolidada i un model de treball coherent amb aquests principis, però sempre com a part d’una estructura col·lectiva que vol potenciar les fortaleses de cada centre.
Un recurs essencial per a l’arqueologia prehistòrica
Les litoteques són eines fonamentals per a l’arqueologia prehistòrica, ja que permeten identificar, comparar i caracteritzar les roques utilitzades en la fabricació d’eines de pedra. A través d’aquestes col·leccions és possible reconstruir xarxes socials i econòmiques, identificar fonts d’abastament, analitzar moviments territorials i detectar canvis tecnològics al llarg del temps. L’estudi publicat consolida ara aquest coneixement en un marc estatal coordinat que promou la transparència, la cooperació i la reproductibilitat científica.
Una aportació IPHES que mira cap al futur
De cara al futur, la LithIPHES continuarà ampliant el seu fons i millorant el repositori digital amb la voluntat d’obrir-lo progressivament a la comunitat científica internacional. La seva integració en la xarxa estatal impulsada per LiotCAT representa un pas essencial cap a una arqueologia més col·laborativa i alineada amb els estàndards actuals de ciència oberta. El reconeixement recollit en aquest article marca també un punt d’inflexió en l’evolució de la litoteca, que reafirma el seu compromís amb la qualitat, el rigor i la cooperació entre centres.
Referència bibliogràfica
Ortega, David, Arrizabalaga, Álvaro, Aura, Emili, Baena, Javier, Belmonte-Mas, Daniel, Brià, Judit, Domingo, Rafael, Domínguez-Bella, Salvador, Duarte-Matías, Elsa, Eixea, Aleix, Fuertes, Natividad, García-Puchol, Oreto, García-Simón, Luis M., Gómez de Soler, Bruno, Herrero-Alonso, Diego, de Lombera-Hermida, Arturo, Mangado, Xavier, Javier Molina-Hernández, Francisco, Morgado, Antonio, Orue, Iñigo, Ramírez-Amador, José L., Ramos-Muñoz, José F., de la Rasilla, Marco, Roqué, Carles, Sánchez de la Torre, Marta, Soto, María L., Tarriño, Antonio, Torres, Concepción and Terradas, Xavier (2025). Archaeological Lithotheques of Siliceous Rocks in Spain: First Diagnosis of the Lithotheque Thematic Network. Open Archaeology, vol. 11: 202250063. https://doi.org/10.1515/opar-2025-0063