L’IPHES-CERCA acull el 8è Seminari d’Arqueobotànica, un espai de debat i intercanvi sobre els grans reptes d’aquesta disciplina
La seu de l’IPHES-CERCA ha estat l’escenari de celebració del 8è Seminari d’Arqueobotànica, una trobada consolidada que reuneix especialistes d’arreu per posar en comú i debatre sobre els principals temes, metodologies i desafiaments de l’arqueobotànica actual. El seminari s’ha configurat, un any més, com un punt de trobada clau per a investigadores i investigadors que desenvolupen la seva recerca en aquest àmbit, afavorint l’intercanvi científic i la creació de sinergies.
Com és habitual, el seminari ha inclòs una jornada de presentació i discussió de treballs de recerca, amb comunicacions que aborden una gran diversitat de temàtiques i contextos geogràfics i cronològics. Al llarg de les sessions s’han presentat estudis relacionats amb la identificació de nous biomarcadors per reconèixer el foc antròpic en sediments del Pleistocè Mitjà, l’anàlisi dels boscos i l’ús de les espècies llenyoses per societats holocenes en paisatges semiàrids d’Argentina, així com el desenvolupament de col·leccions de referència per a la recerca paleoambiental i arqueobotànica en regions com les muntanyes del Pamir (Tadjikistan).
També s’han exposat resultats de projectes internacionals com SILVA, centrats en petites illes al voltant de Sicília, estudis sobre evidències arqueobotàniques en contextos pre-aksumites i aksumites a Etiòpia, i treballs sobre la caracterització del mosaic vegetal del Paleolític Superior a la península Ibèrica. Altres aportacions han girat entorn de la creació de col·leccions de referència de carbons, la selecció de temper en la producció ceràmica neolítica i la importància de les col·leccions arqueobotàniques com a eina fonamental per a la recerca i la conservació del patrimoni vegetal.
Sortida tècnica i activitats complementàries
En paral·lel a les sessions científiques, el seminari ha inclòs una visita tècnica a l’Institut Botànic de Barcelona, amb recorreguts guiats pel Gabinet Salvador, l’Herbari, el Banc de Germoplasma i el Jardí Botànic, que han permès als assistents conèixer de primera mà recursos de gran valor per a la documentació i l’estudi de la flora, així com les seves potencials aplicacions en l’arqueobotànica.
Les jornades també han comptat amb espais d’open discussion i debats col·lectius al voltant de la gestió, digitalització i cura de les col·leccions de referència, amb aportacions destacades sobre la transició dels sistemes convencionals a formats digitals, com en el cas de les col·leccions de pol·len Burjachs i Ros, així com sobre els fonaments per a la creació de col·leccions arqueobotàniques de qualitat.
Una unitat de recerca d’excel·lència i amb projecció internacional
L’arqueobotànica és una àrea de coneixement de l’arqueologia que integra diverses disciplines com l’antracologia, l’estudi de fitòlits, la palinologia i la carpologia. La Unitat d’Arqueobotànica de l’IPHES-CERCA desenvolupa múltiples investigacions basades en aquestes especialitats, tot contribuint de manera decisiva al coneixement del clima i la vegetació del passat, així com a la comprensió de l’ús i la gestió dels recursos vegetals per part de les societats humanes al llarg del temps.
En els darrers anys, aquesta Unitat ha experimentat un creixement notable del personal investigador, amb noves incorporacions i col·laboracions que han permès reforçar i diversificar les seves línies de recerca. Aquest impuls s’ha traduït en aportacions rellevants sobre l’explotació dels recursos vegetals com a matèries primeres tecnològiques (combustible, construcció, artesania) i alimentàries, consolidant la Unitat com un referent en l’àmbit de l’arqueobotànica a escala nacional i internacional.