Descobert un nou episodi de canibalisme durant el Neolític final a la cova d’El Mirador (Atapuerca)

Un equip de recerca liderat per l’IPHES-CERCA ha documentat un episodi de canibalisme humà ocorregut fa 5.700 anys a la cova d’El Mirador, en un context de violència entre comunitats. Es tracta d’un nou episodi de canibalisme als jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos), en aquest cas entre les comunitats neolítiques locals.

Les restes corresponen a almenys onze individus (incloent infants, adolescents i adults) que van ser esquinçats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i consumits, segons les evidències identificades als ossos. Les dades apunten a un consum sistemàtic, sense indicis visibles de rituals o cerimònies, probablement relacionat amb conflictes entre grups veïns o entre comunitats locals i nouvingudes.

Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports, en un treball liderat per la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili, en el qual també han participat el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA, i Francesc Marginedas (IPHES-CERCA i URV), entre d’altres. L’estudi forma part d’un projecte interdisciplinari sobre antropologia forense, pràctiques funeràries i violència prehistòrica desenvolupat com a línia de recerca del projecte d’Atapuerca, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

“En aquest estudi ens enfrontem a un nou cas de canibalisme als jaciments de la serra d’Atapuerca”, afirma Palmira Saladié. “El canibalisme és una de les conductes més complexes d’interpretar, per la dificultat inherent que suposa el consum d’éssers humans per altres éssers humans. A més, sovint no disposem de totes les evidències necessàries per vincular-lo a un context conductual específic. Finalment, els prejudicis de la nostra societat tendeixen a interpretar-lo sempre com un acte de barbàrie”.

Violència entre grups locals

Les restes humanes procedeixen de dos sectors de la cova i s’han conservat en un estat excepcional. L’anàlisi tafonòmica ha identificat marques de tall, fractures per accedir a la medul·la, cocció i fins i tot marques de dents humanes en un mínim d’onze individus de diferents edats, incloent infants, adolescents i adults.

L’anàlisi isotòpica d’estronci (⁸⁷Sr/⁸⁶Sr) indica que tots els individus consumits eren d’origen local i que van ser devorats en un lapse de temps molt breu, potser de només uns dies. A més, la datació per radiocarboni situa l’episodi en un moment molt concret: entre fa 5.700 i 5.570 anys, en una fase final d’ocupació neolítica de la cova, just abans que l’espai canviés d’ús i fos utilitzat com a cova sepulcral.

“No estem davant d’una tradició funerària ni d’una resposta a una fam extrema”, explica Francesc Marginedas. “Les evidències apunten a una possible acció violenta, donat el curt espai de temps en què va tenir lloc tot plegat, possiblement entre comunitats camperoles en conflicte”.

El canibalisme com a acte de control social

Tot indica un enfrontament intergrupal, amb l’eliminació d’un grup familiar complet i el posterior consum de les víctimes.

“El conflicte i el desenvolupament d’estratègies per evitar-lo són part de la naturalesa humana”, assenyala Antonio Rodríguez-Hidalgo. “L’etnografia i l’arqueologia ens mostren que fins i tot en societats poc jerarquitzades s’hi donen episodis de violència, on a més es procedeix al consum dels enemics com a forma d’eliminació extrema”.

L’equip investigador relaciona aquest episodi amb altres massacres del Neolític europeu, com les de Talheim (Alemanya) o Els Trocs (Osca), però el cas d’El Mirador constitueix una evidència clara del consum sistemàtic de les víctimes. Comportaments similars i de la mateixa època, en què es vinculen la violència entre grups i el canibalisme, es troben en jaciments com la cova de Fontbrégoua (França) o Herxheim (Alemanya).

Un jaciment clau per entendre la violència prehistòrica

Aquest estudi amplia els resultats obtinguts a la cova d’El Mirador, on ja s’havia documentat un altre cas de canibalisme, tot i que més recent (Edat del Bronze, fa entre 4.600 i 4.100 anys). Ara es demostra que aquest tipus de pràctiques ja existien durant el Neolític final.

Aquest nou estudi se suma a recerques anteriors realitzades en el mateix jaciment, on ja s’havia documentat un episodi similar durant l’Edat del Bronze. “La recurrència d’aquestes pràctiques en diferents moments de la prehistòria recent a la cova d’El Mirador converteix aquest jaciment en un espai clau per comprendre el canibalisme humà prehistòric i el seu vincle amb la mort, així com una possible interpretació ritual o cultural del cos humà dins la cosmovisió d’aquells grups”, conclou Palmira Saladié.

Aquesta investigació ha comptat amb el suport del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Govern d’Espanya i del Fons Social Europeu (FSE), gràcies als projectes PGC2018-093925-B-C32, PID2021-122355NB-C32 i RYC2022-037802-I; a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (SGR2021-01239 i SGR2021-01237); i a la Universitat Rovira i Virgili (2022PFR-URV-64). A més, aquesta recerca ha estat recolzada per l’acreditació d’excel·lència “María de Maeztu” (CEX2024-01485-M), finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i gestionada a través de l’Agencia Estatal de Investigación (AEI).

Referència bibliogràfica

Saladié, P., Marginedas, F., Rodríguez-Hidalgo, A. et al. (2025). Evidence of Neolithic cannibalism among farming communities at El Mirador cave, Sierra de Atapuerca, Spain. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-025-10266-w