Troben una fletxa incrustada en una costella humana de fa més de 4.000 anys en un sepulcre prehistòric del Pirineu

Una punta de fletxa de sílex clavada en una costella humana, localitzada al jaciment del Roc de les Orenetes (Queralbs, Ripollès), constitueix una prova directa i extraordinària de violència interpersonal ocorreguda fa més de 4.000 anys al Pirineu català. El projectil, disparat per l’esquena i encara incrustat a l’os, mostra signes de regeneració òssia, fet que indica que l’individu va sobreviure un temps després de l’impacte.

La troballa s’ha produït durant la darrera campanya d’excavació d’aquest sepulcre col·lectiu d’alta muntanya, excavat des de 2019 per un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), sota la direcció del Dr. Carlos Tornero, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’IPHES-CERCA.

Una comunitat adaptada a la muntanya

El Roc de les Orenetes no és un sepulcre qualsevol. Durant dos o tres segles, fa més de 4.000 anys, aquesta cavitat d’alta muntanya va acollir les restes de més de 60 individus, probablement pertanyents a una mateixa comunitat. Fins ara, s’hi han recuperat més de 6.000 fragments d’ossos humans. L’anàlisi d’aquests restes, liderada pel Dr. Miguel Ángel Moreno, professor d’Osteoarqueologia a la Universitat d’Edimburg (Escòcia), revela una població formada majoritàriament per homes adults, però també dones i infants.

L’estudi osteològic apunta a una comunitat ben adaptada a les condicions del medi pirinenc: esquelets robustos, insercions musculars marcades i signes d’una gran activitat física. Tot plegat suggereix un estil de vida exigent, lligat al pasturatge i a l’aprofitament dels recursos d’alta muntanya. Els vincles entre els membres de la comunitat i amb el territori eren molt forts, com ho demostra el fet que la cova fos utilitzada com a lloc d’enterrament durant generacions.

Els primers estudis, publicats l’any 2024, ja havien identificat anomalies en alguns esquelets: marques de tall compatibles amb l’ús de destrals i dagues, i fractures òssies intencionades, indicis que apuntaven a enfrontaments violents. També s’havien recuperat puntes de fletxa com les utilitzades amb arcs, però la seva relació amb els cossos no era clara: formaven part del ritual funerari o havien causat lesions?

Un impacte per l’esquena… i la resposta del cos

La nova troballa no deixa lloc a dubtes. El fragment de costella presenta una punta de fletxa incrustada, idèntica a d’altres del mateix jaciment, que va penetrar per l’esquena de l’individu. Segons el Dr. Miguel Ángel Moreno, “la trajectòria indica que el tret es va fer per l’esquena. La punta es va quedar clavada i l’os va començar a regenerar-se al voltant. Ara podrem estudiar la força de l’impacte, el tipus d’arma emprada i la posició de l’atacant i de la víctima”.

El més sorprenent és que la persona no va morir immediatament. “Tenint en compte la posició i la trajectòria de la fletxa, aquesta podria haver causat la mort en dos moments: o bé en el moment de l’impacte, per dessagnament o afectació pulmonar (per exemple, un pneumotòrax), o bé poc després, per infecció”, explica Carlos Tornero. “Si l’impacte va ser net i la punta va quedar encapsulada entre les costelles, i si es va superar la infecció, l’individu podria haver sobreviscut i la fletxa no hauria estat la causa directa de la mort. Aquest és el tipus de qüestió que ara abordarem amb estudis detallats”.

Actualment, el fragment s’està analitzant per microtomografia de raigs X al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), a Burgos, i posteriorment serà examinat a nivell químic, genòmic i proteòmic en centres especialitzats de Barcelona i dels Estats Units.

Una finestra al passat… i una via cap al futur

El Roc de les Orenetes és un dels pocs jaciments funeraris d’alta muntanya amb una densitat tan elevada de restes humanes ben conservades. El seu estudi permet reconstruir no només com vivien aquestes comunitats del tercer mil·lenni aC, sinó també com es relacionaven, com tenien cura dels seus morts… i com, en ocasions, s’enfrontaven entre ells.

Aquesta troballa consolida el jaciment com un referent per a l’estudi de la prehistòria recent al sud d’Europa, i obre noves vies d’investigació sobre la violència, el conflicte i la resiliència en comunitats humanes antigues.

Un jaciment amb més de mig segle d’història

La cova del Roc de les Orenetes va ser descoberta a finals dels anys seixanta pel veí Cisco Coll. L’any 1973, un jove Eudald Carbonell hi va dur a terme la seva primera intervenció arqueològica amb el Grup Grober Xaialsa. Ara, més de 50 anys després, les excavacions s’han reprès en el marc del projecte ARRELS prehistòriques / RAÍCES prehistóricas, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/22/000042).

Les investigacions actuals compten amb el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Queralbs i del Museu Etnogràfic de Ripoll, que ha cedit les restes recuperades en les primeres campanyes perquè puguin ser estudiades amb les tècniques més avançades. El que abans era una cova remota, avui és una finestra privilegiada a les vides (i morts) d’una comunitat prehistòrica pirinenca.