Noves troballes revelen la presència generalitzada de l’espècie humana a Guinea Equatorial fa almenys 45.000 anys

Un estudi liderat pel Dr. Antonio Rosas, investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), i amb la participació del Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), recull els resultats de recerca d’onze campanyes paleoantropològiques desenvolupades a Guinea Equatorial. Aquest treball, publicat a la revista Quaternary International, mostra les capacitats tecnològiques i l’evolució dels Homo sapiens que van habitar Guinea Equatorial durant més de 20.000 anys, incloent-hi ecosistemes tan hostils com les selves tropicals africanes.

Al llarg de les onze campanyes realitzades arreu de Guinea Equatorial des de 2014, els investigadors han identificat 449 afloraments estratigràfics. Cinquanta d’aquests afloraments presenten evidències de l’activitat dels nostres avantpassats a través de la troballa de 868 eines lítiques. Totes les eines descobertes s’han datat entre fa 45.000 i 21.000 anys, és a dir, que es van fabricar al final del Paleolític Mitjà africà o Middle Stone Age (comprès aproximadament entre fa 300.000 i 25.000 anys).

“Aquestes dades indiquen que les poblacions del Paleolític Mitjà van persistir en aquesta regió fins i tot quan en altres zones del continent ja s’havia desenvolupat el Paleolític Superior”, destaca Antonio Rosas.

El treball no només evidencia la presència dels primers Homo sapiens a tot Guinea Equatorial, sinó que mostra que aquesta ocupació va ser sistemàtica, generalitzada i més duradora del que es pensava fins ara. Aquestes conclusions donen suport als resultats obtinguts pel mateix equip de recerca el gener d’aquest any, quan un estudi publicat a la revista Quaternary Science Reviews va aportar proves de l’avançada capacitat tecnològica i cultural dels nostres avantpassats.

Les proves trobades a la regió equatoguineana de Río Campo van ser més de 400 eines de pedra, com puntes bifacials i estris associats a activitats de caça i processament de materials. Això va suposar un doble descobriment: d’una banda, la gran complexitat tecnològica de les eines és una mostra clara de les capacitats culturals dels primers Homo sapiens per adaptar-se a entorns hostils caracteritzats per una vegetació densa, temperatures elevades i recursos imprevisibles. “Es tracta d’evidències de com els humans moderns es van adaptar a entorns tan complexos com les selves equatorials africanes”, aclareix Rosas. De l’altra, la seva datació entre fa 45.000 i 20.000 anys, “mostra una transmissió de coneixements tècnics que, en l’espai, connecta amb altres indústries lítiques del centre i sud de l’Àfrica i, en el temps, suposa una tradició tecnològica sostinguda durant mil·lennis”, afegeix Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA.

L’evolució humana a l’Àfrica Central

Les narratives tradicionals sobre l’evolució humana a l’Àfrica proposen una progressió simple i lineal dels nostres avantpassats, com una escala evolutiva unidireccional que transcorre graó a graó, de pares a fills. Tanmateix, la datació i ubicació de les eines trobades pels investigadors plantegen un escenari evolutiu molt més complex i divers, on múltiples espècies d’homínids van coexistir, es van interconnectar i es van adaptar a diferents entorns, cosa que converteix la idea tradicional de “l’escala lineal” en un “arbust ramificat o en un mosaic complex”.

A més, tradicionalment, les recerques s’han centrat en regions àrides o semiàrides d’Àfrica. Tanmateix, les campanyes antropològiques desenvolupades per l’equip investigador han posat en relleu el valor de l’Àfrica Central per entendre la vida, evolució i adaptació de l’Homo sapiens. “La visió tradicional assumia una ocupació humana tardana a les selves equatorials africanes, però tant en aquest treball com en l’anterior hem confirmat la seva presència en aquests entorns tan hostils”, afegeix Rosas.

La campanya número 12

A començaments del mes de juliol començarà la dotzena campanya d’investigació antropològica a Guinea Equatorial. A més del lideratge del MNCN-CSIC i la col·laboració de l’IPHES-CERCA, l’expedició comptarà amb la participació d’institucions equatoguineanes com l’Institut Nacional de Desenvolupament Forestal i Gestió del Sistema d’Àrees Protegides (INDEFOR-AP) i la Universitat Nacional de Guinea Equatorial. El Dr. Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA) formarà part d’aquesta nova expedició, aportant la seva expertesa en tecnologia lítica. 

El seu objectiu serà afinar les datacions existents i recollir dades sedimentològiques i geomorfològiques en dues regions del nord del país: la conca del riu Campo i la regió de Temelón, on es troben alguns dels jaciments més rics descoberts fins ara.

A través de les dades i les troballes, els investigadors intentaran donar resposta a qüestions encara no resoltes, com ara l’origen dels grups humans que van habitar aquests ecosistemes. “No es descarta que siguin descendents de poblacions presents a la regió des de fa més de 250.000 anys, tot i que una hipòtesi que es pretén contrastar és la possible influència de migracions humanes des de l’est d’Àfrica, coincidint amb una gran expansió demogràfica fa uns 70.000 anys”, destaca l’investigador del MNCN-CSIC.

“Encara que persisteixen moltes incògnites, els avenços assolits des de l’inici d’aquest projecte transdisciplinari han estat significatius i han contribuït a il·luminar un capítol pràcticament desconegut de l’evolució humana a l’Àfrica Central”, conclouen els investigadors.

Referència

Rosas, A., García-Tabernero, A., Fidalgo, D., Fero Meñe, M., Rodríguez-Berriguete, A., Ebana Ebana, C., Mateo Ornia, J., Fernández-Martínez, J. y Morales, J. I. (2025). Widespread evidence of Middle Stone Age (MSA) presence in Equatorial Guinea (West-Central Atlantic Africa). Quaternary International. DOI: https://doi.org/10.1016/j.quaint.2025.109849