Descobreixen a les Muntanyes de Prades la presència d'una au boreal desapareguda fa més de 24.000 anys
Un estudi publicat a la revista Geobios i liderat per l’IPHES-CERCA demostra que dues coves de Mont-ral van funcionar com a punts d’alimentació i refugi per les aus fa més de 30.000 anys
La identificació del Pinsà dels pins (Pinicola enucleator), una espècie pròpia dels boscos àrtics del nord d’Europa, aporta una evidència paleoclimàtica excepcional sobre el clima fred que afectava el sud d’Europa durant el Plistocè
Fa entre 31.000 i 10.000 anys, els ecosistemes mediterranis del nord-est de la península Ibèrica van viure condicions climàtiques molt més severes que les actuals. Un estudi liderat per l’IPHES-CERCA ha identificat restes fòssils del Pinsà dels pins (Pinicola enucleator), una au pròpia de regions boreals, a la Cova del Cudó (Mont-ral, Muntanyes de Prades), aportant una prova directa de la presència d’espècies àrtiques en latituds meridionals.
La recerca, publicada a la revista Geobios, ha estat liderada per Mario Marqueta, investigador predoctoral FI-AGAUR a l’IPHES-CERCA, amb la participació de la Dra. Rosa Huguet i el Dr. Josep Maria Vergès, investigadors de l’IPHES-CERCA i la Dra. Carmen Núñez-Lahuerta, investigadora de la Universitat del País Basc-UPV/EHU.
Testimoni d’un refredament climàtic extrem
Durant el final del Plistocè van tenir lloc una sèrie de despreniments massius de gel coneguts com a Esdeveniments Heinrich, que van provocar un refredament sobtat a tot l’hemisferi nord. L’anomenat Esdeveniment Heinrich 3, fa uns 30.000 anys, va ser especialment intens i va transformar els ecosistemes del sud d’Europa en paisatges propis de la tundra nòrdica.
El registre fòssil d’aus a les Muntanyes de Prades ha permès reconstruir amb precisió aquest escenari. La presència del Pinsà dels pins, una espècie que actualment només habita les zones àrtiques del nord d’Europa, indica que el clima a la zona era molt més fred i sec, amb boscos oberts i condicions típicament boreals.
Les coves com a arxius ecològics del passat
La recerca s’ha centrat en dues cavitats properes a Mont-ral: la Cova del Cudó i la Cova dels Galls Carboners, amb un total de més de 450 restes d’aus analitzades. L’equip investigador ha aplicat una anàlisi tafonòmica detallada per entendre com es van acumular les restes i quins depredadors hi van intervenir.
A la Cova del Cudó, la majoria de les restes corresponen a petits ocells, especialment Passeriformes, amb un 41% d’ossos que mostren marques de digestió. Aquestes dades indiquen que rapinyaires nocturnes com el Duc o el Mussol banyut, i diürns com els falcons, utilitzaven la cavitat com a lloc d’alimentació i repòs.
Per contra, la Cova dels Galls Carboners mostra una acumulació majoritària de coloms immadurs (Columba livia), fet que suggereix que podia haver estat una zona de cria. Les marques de dents presents a molts ossos indiquen una alta pressió de depredació per part de petits carnívors com la guineu o el linx ibèric, que aprofitaven la vulnerabilitat de les cries als nius.
Un cas poc documentat de depredació sobre cries d’aus
Aquest patró de depredació sistemàtica sobre cries d’aus per part de petits carnívors és poc habitual en jaciments europeus del Plistocè, i obre noves vies d’estudi sobre les estratègies de caça i alimentació d’aquests animals en entorns de cova. També mostra com les coves actuaven com a espais multifuncionals en antics ecosistemes, on es trobaven espècies nidificants, rapinyaires i carnívors competint pels recursos.
Una recerca liderada per l’IPHES-CERCA
L’estudi forma part d’un projecte de recerca més ampli sobre la dinàmica ecològica del Plistocè a la península Ibèrica. L’IPHES-CERCA hi ha tingut un paper central tant en el lideratge científic com en l’aplicació d’anàlisis tafonòmiques d’alta resolució, que permeten identificar amb detall processos que afecten els restes fòssils.
“Amb estudis tafonòmics com aquest podem entendre millor no només el clima del passat, sinó també el comportament dels animals que hi vivien i les seves relacions ecològiques”, afegeix Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i coautora de l’estudi.
“El que hem trobat a les Muntanyes de Prades és un arxiu natural excepcional que ens permet reconstruir amb gran precisió com eren els ecosistemes durant un dels períodes més freds del Plistocè”, explica Mario Marqueta, autor principal de l’estudi. “La presència d’espècies boreals en aquestes latituds demostra fins a quin punt els refredaments climàtics globals van transformar els hàbitats del sud d’Europa”.
Referència bibliogràfica
Marqueta, M., Núñez-Lahuerta, C., Huguet, R., Vergès, J.M. 2025. The end of the Pleistocene in south-western Europe: the avian assemblages from Heinrich event 3 to the Last Glacial Maximum in the Prades mountains (north-eastern Iberian Peninsula). Geobios 90.