Les societats caçadores i recol·lectores del Mediterrani van dur a terme viatges marítims de llarga distància molt abans de l’arribada de l’agricultura
Una investigació publicada a la revista Nature i amb la participació destacada de l’IPHES-CERCA i la URV demostra que l’illa de Malta ja estava habitada molt abans de l’arribada de l’agricultura
El treball posa en valor disciplines com l’arqueobotànica i la piroarqueologia, claus per identificar l’origen antròpic del jaciment de Latnija
Fa més de 8.500 anys, comunitats caçadores i recol·lectores ja navegaven pel Mediterrani i colonitzaven illes remotes com Malta, molt abans de l’arribada de l’agricultura. Així ho demostra una recerca publicada a la revista Nature, que documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres de mar obert sene l’ús d’embarcacions amb vela. Segons l’equip investigador, aquests grups es desplaçaven probablement en canoes excavades, orientant-se amb les estrelles, els corrents marins i punts de referència costaners.
L’estudi ha estat liderat per la professora Dra. Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i ha comptat amb la participació d’un equip internacional format per 25 especialistes. Entre els signats de l’article hi figuren la Dra. Ethel Allué i el Dr. Aitor Burguet-Coca, personal investigador de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), experts en arqueobotànica i piroarqueologia, respectivament. També formen part de l’equip de recerca els investigadors espanyols Andrés Currás (Max Planck Institute of Geoanthropology) i Mario Mata González (Universitat de Malta).
Colonització d’una illa remota
Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l’arribada dels primers agricultors i ramaders, a causa de la complexitat que suposava una travessia marítima d’aquestes característiques. Però les troballes fetes al jaciment de Latnija, al nord de l’illa de Malta, capgiren completament aquesta visió. Les restes arqueològiques recuperades situen l’ocupació humana a l’illa mil anys abans de l’adopció de l’agricultura a la regió.
Durant les excavacions, l’equip ha identificat una gran varietat de restes arqueològiques: eines de pedra, fogars, restes d’aliments cuinats i una notable diversitat d’espècies animals, totes amb indicis clars de consum humà. Destaquen especialment restes de cérvol vermell, que fins ara es creia extingit a Malta en aquella època, així com tortugues, aus de gran mida (algunes avui ja desaparegudes), foques i diversos peixos com l’anfós. També s’hi han trobat milers de restes de mol·luscs marins com caragols, garotes i crancs, molts dels quals mostren signes clars de cocció.
Segons l’equip investigador, aquestes comunitats haurien salptat des de Sicília o altres zones del sud d’Itàlia en embarcacions sense vela, aprofitant els corrents marins, els vents predominants i tècniques de navegació ancestral com l’observació de les estrelles i punts de referència costaners. Els càlculs estimen que la travessia hauria pogut durar entre 24 i 30 hores, una part de les quals a les fosques.
Aquest descobriment obliga a repensar la capacitat marítima de les darreres comunitats caçadores i recol·lectores europees i les seves possibles connexions amb altres grups de la conca mediterrània. Alhora, planteja interrogants sobre l’impacte que aquestes primeres ocupacions humanes podrien haver tingut en la fauna endèmica de les illes: “Els resultats amplien en mil anys la prehistòria de Malta i forcen a reavaluar les habilitats de navegació d’aquestes comunitats, així com les seves connexions i impactes ambientals”, afirma la professora Eleanor Scerri, autora principal de l’estudi.
El foc, una prova clau de l’activitat humana
Una de les principals aportacions de la recerca ha estat la identificació clara i rigorosa de l’origen antròpic del jaciment de Latnija. Aquesta tasca l’ha liderat l’equip de l’IPHES-CERCA i la URV mitjançant l’estudi detallat del registre piroarqueològic: les restes de foc, el tipus de combustible emprat i la seva relació amb l’entorn natural.
“Sense foc, en molts contextos arqueològics no podem detectar activitat humana, sobretot en aquells jaciments on les estructures són escasses o inexistents”, explica Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV. “El foc ens parla de com vivien, de com s’organitzaven i de com s’adaptaven al paisatge”.
L’anàlisi dels fogars ha permès identificar sediments cremats, acumulacions de cendres i altres indicis d’ús reiterat del foc en un mateix espai. “Per sort, el registre del foc estava en molt bon estat de conservació, cosa que ens ha permès anar més enllà de la seva simple detecció i reconstruir pràctiques humanes que podrien haver passat desaparcebudes”, destaca Aitor Burguet-Coca investigador postdoctoral Beatriu de Pinós del IPHES-CERCA.
L’espècie vegetal més utilitzada com a combustible era el llentiscle (Pistacia lentiscus), triada per les seves bones propietats combustibles, tot i la presència d’altres espècies a l’entorn. Aquesta elecció apunta a un coneixement profund dels recursos vegetals i de l’ecologia local. També s’hi ha identificat la presència de margalló (Chamaerops humilis), una planta que podria haver tingut usos complementaris com ara la construcció, la cistelleria o com a combustible auxiliar.
Tècniques analítiques d’avantguarda centrades l’estudi del foc
Per estudiar aquestes restes, l’equip ha aplicat una combinació de tècniques avançades com l’anàlisi de fitòlits i la espectroscòpia d’infraroig (FTIR). Aquestes metodologies permeten identificar l’origen dels sediments alterats per la calor i distingir-los de processos naturals, així com reconèixer les plantes emprades.
“Amb FTIR podem detectar transformacions minerals provocades pel foc, i amb els fitòlits identifiquem les plantes utilitzades”, explica Aitor Burguet-Coca “Això ens permet reconstruir usos que no són visibles a l’ull nu i confirmar l’origen antròpic del registre en contextos on altres evidències podrien atribuir-se a processos naturals”.
Una recerca europea amb forta participació catalana
L’estudi forma part d’un projecte internacional liderat per la professora Eleanor Scerri del Max Planck Institute of Geoanthropology i finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC). Compta també amb el suport de la Superintendència del Patrimoni Cultural de Malta i la Universitat de Malta, així com amb la col·laboració de diversos centres de recerca d’arreu d’Europa.
L’IPHES-CERCA hi ha tingut un paper destacat gràcies a l’àmplia experiència del seu equip en tècniques arqueobotàniques i piroarqueològiques. La Unitat d’Arqueobotànica del centre és una de les més consolidades del continent i reuneix especialistes en diverses disciplines com ara l’antracologia, la pal·linologia, la carpologia, l’estudi dels fitòlits o l’anàlisi de compostos orgànics. Moltes d’aquestes línies se centren en l’estudi del combustible i l’ús del foc en contextos arqueològics.
“És un exemple clar de com disciplines com la piroarqueologia i l’arqueobotànica no només aporten context a la recerca, sinó que sovint són claus per interpretar correctament el registre arqueològic”, conclou Ethel Allué.
Referència bibliogràfica
Scerri, E.M.L. et al. Hunter-gatherer sea voyages extended to remotest Mediterranean islands. Nature.
https://doi.org/10.1038/s41586-025-08780-y