Apareix un dipòsit d’eines del mesolític a les noves excavacions del jaciment del Cavet de Cambrils

Un equip codirigit per Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, membres de l’IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, ha reprès l’excavació arqueològica al jaciment prehistòric del Cavet (Cambrils) i ha descobert un dipòsit amb eines de la indústria del mesolític.

Els treballs es van portar a terme entre el 10 de novembre i el 20 de desembre de 2024. La intervenció arqueològica rep el suport de l’àrea de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Cambrils a través del Museu d’Història de Cambrils, que en coordina els treballs.

Durant la campanya es va continuar aprofundint el sondeig de 3 metres de llargària per 1 d’amplada iniciat en campanyes anteriors en una zona del jaciment on s’havia documentat un dipòsit sedimentari de més de dos metres de potència, amb abundants restes arqueològiques, majoritàriament indústria lítica i ceràmica, corresponents al neolític final i al neolític antic cardial.

La sorpresa va ser que, per sota dels nivells neolítics, va aparèixer aquest dipòsit amb gran quantitat d’indústria lítica, caracteritzada per la presència d’eines elaborades sobre còdols de corniana. Aquestes eines, a l’espera de poder realitzar datacions per radiocarboni, s’atribueixen a comunitats que van viure a l’indret durant el mesolític, just abans de l’arribada de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes ara fa uns 7000 anys. L’erosió eòlica que presenten moltes d’aquestes peces indiquen que les activitats d’aquests grups es portaven a terme arran de mar, en un context de platja amb dunes mòbils.

Aquesta descoberta amplia el marc cronològic del Cavet i obre les portes a estudiar les comunitats que poblaven el territori en el moment de l’arribada dels grups neolítics, força desconegudes fins ara a les nostres comarques.

La intervenció arqueològica compta amb el suport econòmic i logístic del Museu d’Història de Cambrils, que enguany ha aportat 5.000 euros al desenvolupament dels treballs. Tant aquesta contribució econòmica com les realitzades en anys anteriors s’inclouen en el context del conveni marc de col·laboració establert entre el consistori municipal de Cambrils i l’IPHES, signat l’any 2005. La darrera campanya arqueològica, a càrrec de l’IPHES-CERCA, es va realitzar l'any 2019.

La pandèmia de COVID va aturar en sec els treballs de camp al jaciment i per diferents motius no ha estat fins enguany que s’han pogut reprendre. La intervenció arqueològica al jaciment del Cavet forma part del projecte quadriennal de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També està inclòs en el Grup de Recerca reconegut i finançat per l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) “Grup d’anàlisi de processos sociològics, canvis culturals i dinàmiques de població a la prehistòria”.

Fins al moment, la recerca de l’IPHES-CERCA al Cavet al llarg de gairebé dues dècades ha permès ampliar el coneixement que es tenia d’aquest assentament a l’aire lliure, confirmant la seva ocupació de manera intermitent des del mesolític i el neolític antic fins a època ibèrica, essent alhora un dels testimonis més antics de l’assentament dels primers grups d’agricultors i ramaders al nostre territori.

A banda dels nivells d’ocupació esmentats, al jaciment s’havien localitzat més d’un centenar d’estructures excavades en el subsol que es feien servir com a sitges per a l’emmagatzematge de cereals i productes agrícoles, que quan es deixaven d’utilitzar s’empraven com a abocadors i on hi han aparegut abundants fragments de ceràmica i conquilles marines.