Descobertes noves pràctiques de canibalisme cultural de fa 18.000 anys a Polònia
L’estudi, publicat a Scientific Reports, proposa que el comportament documentat podria estar relacionat amb tensions intergrupals i conflictes territorials
Un equip internacional d’investigadors liderat per l’IPHES-CERCA y el CSIC ha identificat noves evidències concloents de pràctiques de canibalisme cultural entre les comunitats humanes del Magdalenià, fa uns 18.000 anys, a la cova de Maszycka, a Polònia. Aquest descobriment aporta noves dades sobre les pràctiques mortuòries i rituals d’aquest període de la prehistòria.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports en un treball liderat per Francesc Marginedas, investigador de l’IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili, en el qual hi ha participat també la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA, el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l’IPHES-CERCA, així com la Dra. Marta Połtowicz-Bobak de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Rzeszów (Polònia), el Dr. Thomas Terberger de la Universitat de Göttingen (Alemanya) i el Dr. Dariusz Bobak de la Fundació del Centre Arqueològic de Rzeszów (Polònia).
Processament immediat després de la mort
L’anàlisi tafonòmic d’un conjunt de 63 fragments ossis humans, incloent-hi cranis i ossos llargs de les extremitats, ha permès identificar que un 68% de les restes presenten marques de manipulació humana. Entre aquestes evidències es troben marques de tall i fractures intencionades relacionades amb el consum humà, com ara l’extracció dels paquets musculars, el cervell i el moll de l’os.
L’equip ha utilitzat tècniques avançades de microscòpia 3D per a l’anàlisi de les marques òssies. Aquest enfocament ha permès distingir les marques generades per humans de les causades per processos naturals o per l’activitat de carnívors.
Segons Marginedas, investigador de l’IPHES-CERCA i autor principal de l’estudi: “La localització i freqüència de les marques de tall i la fracturació intencional a l’esquelet evidencien clarament una explotació nutricional dels cossos, descartant la hipòtesi d’un tractament funerari sense consum”.
L’estudi indica que els cossos van ser processats poc després de la mort, sense donar temps a la descomposició. El crani presenta marques de tall resultat de l’extracció del cuir cabellut i de la carn, mentre que la fracturació es relaciona amb l’accés al cervell, un òrgan ric amb nutrients. Els ossos llargs com el fèmur i l’húmer mostren fractures per percussió per extreure el moll, font important de greixos i calories. Aquesta manipulació sistemàtica suggereix un consum integral de les restes, prioritzant les parts més nutritives.
Interpretacions culturals i conflictes intergrupals
El comportament documentat podria estar relacionat amb tensions intergrupals i conflictes territorials durant el Magdalenià. Segons la investigadora de l’IPHES-CERCA, la Dra. Palmira Saladié, també coautora de l’estudi: “El canibalisme és un comportament documentat en diversos moments de l’evolució humana. En contextos prehistòrics, podria respondre tant a necessitats de supervivència com a pràctiques rituals o fins i tot a dinàmiques de violència intergrupal”.
Els autors plantegen que l’augment de la població durant l’expansió demogràfica produïda després de l’Últim Màxim Glacial podria haver intensificat la competència pels recursos, afavorint enfrontaments entre diferents grups, en el que en alguns casos, haurien tingut lloc esdeveniments de canibalisme de guerra. Actualment a Europa sumen 5 jaciments d’aquest període amb evidències clares de canibalisme. Aquest alt nombre de jaciments juntament amb les dades arqueològiques ha permès als investigadors a plantejar que el canibalisme durant el magdalenià formà part de la cultura d’aquests grups, ja sigui consumint els seus propis morts, com els dels seus enemics.
A la cova de Maszycka no s’han identificat senyals que permetin relacionar aquesta acumulació humana amb un tractament funerari respectuós com si que s’ha plantejat en altres jaciments coetanis com Gough’s Cave (Regne Unit), on hi ha una ritualització dels cranis. Aquest fet juntament amb la descoberta de les restes mesclades amb restes d’animals consumits sustenta la hipòtesis de que es tracta d’un cas violent de canibalisme.
El jaciment de Maszycka: un enclavament clau del Magdalenià
La cova de Maszycka, a prop de Cracòvia (Polònia), va ser ocupada fa 18.000 anys, durant el període conegut com a Magdalenià. Excavada per primera vegada al segle XIX, ja havia aportat eines de pedra, restes de fauna i fragments humans. No obstant això, les restes òssies no havien estat analitzades amb tècniques modernes fins a aquest estudi.
Referència bibliogràfica
Marginedas, F., Saladié, P., Połtowicz-Bobak, M., Terberger, T., Bobak, D., Rodríguez-Hidalgo, A. (2025). New insights of cultural cannibalism amongst Magdalenian groups at Maszycka Cave, Poland. Sci Rep 15, 2351 (2025).
https://doi.org/10.1038/s41598-025-86093-w