Homo erectus: pioner en l'adaptació als climes extrems fa un milió d'anys
Quan i com els primers homínids van desenvolupar la capacitat d’adaptar-se a ecosistemes extrems és un dels grans enigmes de l’evolució humana. Un nou estudi interdisciplinari revela que l’Homo erectus va ser capaç de prosperar en entorns àrids fa més d’un milió d’anys, reescrivint així la història de l’adaptabilitat humana. Aquest descobriment aporta dades clau sobre com aquesta espècie va ser pionera en establir-se a regions amb condicions climàtiques extremes, molt abans del què es creia fins ara.
Aquesta és la principal conclusió de l'article publicat a la prestigiosa revista Communications Earth & Environment en un treball liderat pel professor Dr. Julio Mercader, de la Universitat de Calgary i investigador associat a l’IPHES-CERCA, en què ha participat també la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA i la Dra. Pamela Akuku, la qual ha desenvolupat la seva tesi doctoral al nostre centre.
L’evidència que redefineix el paradigma
Tradicionalment, es pensava que només l’Homo sapiens era capaç d’habitar amb èxit a climes extrems com els deserts o zones de pluja intensa. Ara, les dades recollides a Engaji Nanyori, a la Gorja d'Olduvai (Tanzània), mostren que Homo erectus va poder sobreviure en un paisatge dominat per desert-estepa, vegetació escassa i períodes recurrents d’incendis de l’Àfrica oriental gràcies a la seva capacitat per aprofitar amb precisió els recursos naturals disponibles.
“L’Homo erectus va demostrar una gran capacitat de resiliència i estratègia en un ambient hostil i canviant”, explica el Dr. Mercader, autor principal del treball. “Aquest estudi no només amplia el seu rang ecològic, sinó que també el posiciona com una espècie amb una adaptabilitat més sofisticada del que es pensava fins ara”.
Una estratègia sofisticada per a la supervivència
L’estudi ha identificat més de 22.000 eines de pedra al jaciment, moltes de les quals van ser utilitzades pel processament de grans herbívors. Aquestes eines, majoritàriament fetes amb quarsita, provenen de materials extrets fins a 13 km del jaciment, la qual cosa denota una planificació i mobilitat calculades.
“La combinació de tàctiques de caça, processament de carcasses animals i selecció estratègica d’assentaments propers a zones fluvials demostra una capacitat d’adaptació remarcable”, subratlla la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA, que ha liderat l’anàlisi zooarqueològica i tafonòmica del jaciment, juntament amb la Dra. Akuku. La seva recerca evidencia que Homo erectus prioritzava la caça d’herbívors com bòvids i antílops de mida mitjana, optimitzant l’ús de recursos animals amb eines dissenyades per a tasques específiques com la desarticulació i l’extracció de medul·la.
La Dra. Pamela Akuku, investigadora del Museu Nacional de Kenia i investigadora associada a l’IPHES-CERCA, destaca la importància dels entorns fluvials en aquesta adaptació. “Els homínids van desenvolupar una estratègia de supervivència basada en la reocupació d’àrees estratègiques amb accés recurrent a aigua, incloent zones on es trobaven confluències fluvials que proporcionaven recursos durant els períodes més àrids”.
Implicacions per a l’evolució humana
Aquest treball redefineix el paper de Homo erectus com un homínid generalista amb capacitat per habitar paisatges fragmentats i amb recursos limitats. L’estudi apunta que aquesta habilitat per sobreviure en regions àrides va ser clau en la seva dispersió dins i fora d’Àfrica, estenent-se fins a l’Aràbia i més enllà.
“La capacitat de gestionar els recursos de manera eficient i adaptar-se a condicions canviants ofereix una nova perspectiva sobre com es va configurar l’expansió geogràfica d’aquesta espècie”, conclou el Dr. Mercader. L’equip investigador afirma que les dades qüestionen la creença que només la nostra espècie, l’Homo sapiens, tenia la capacitat d’adaptar-se a ecosistemes extrems. Les proves aportades per aquest estudi reafirmen que Homo erectus va ser un veritable innovador en la història de l’evolució humana, marcant un precedent en la colonització d’entorns marginals que fins ara s’associaven exclusivament a l’èxit de la nostra espècie.
Cita article
Mercader, J., Akuku, P., Boivin, N. et al. Homo erectus adapted to steppe-desert climate extremes one million years ago. Commun Earth Environ 6, 1 (2025). https://doi.org/10.1038/s43247-024-01919-1