Descobertes les evidències més antigues d’assentament dels primers humans moderns al centre peninsular

Un equip internacional ha posat al descobert evidències d'ocupació d'humans moderns d’entre 36.000 i 31.000 anys d'antiguitat al jaciment de l'abric de la Malia (Tamajón, Guadalajara). La descoberta és molt significativa ja que fins ara s'havia considerat que les condicions climàtiques d'aquest període, unit a l'orografia del territori de l'interior peninsular, havien suposat una mena de barrera ecològica per a les primeres poblacions del Paleolític superior. Aquestes troballes revelen la capacitat dels primers pobladors de la nostra espècie per colonitzar regions fins ara considerades inhabitables, i reobre així el debat sobre la dinàmica poblacional del Paleolític superior inicial al sud-oest d'Europa.

Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un nodrit grup de científics de nombroses institucions nacionals i internacionals, liderats per la Dra. Nohemí Sala i el Dr. Adrián Pablos del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana i la Universidad Complutense de Madrid, respectivament, entre els quals es troba el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología de Mérida (CSIC-Junta de Extremadura) i investigador associat a l'IPHES-CERCA i la Dra. Andion Arteaga, del CENIEH i associada a l'IPHES-CERCA. Els resultats d'aquest estudi han estat publicats a la prestigiosa revista Science Advances.

L´interior de la Península ibèrica. Terra de ningú?

Un dels períodes de la prehistòria més fascinants és el moment de transició entre la desaparició dels neandertals i la colonització del territori per part dels primers humans moderns (Homo sapiens), coneguts col·loquialment com a cromanyons. En algunes regions d'Euràsia s'ha pogut documentar la coexistència en el temps i l'espai d'aquestes dues humanitats, en canvi, en altres llocs, sembla que hi va haver un hiat, és a dir, un període en què cap ésser humà no va ocupar el territori, una terra de ningú. Els factors que van determinar tots dos escenaris probablement els van marcar la disponibilitat de recursos, condicionada per factors climàtics, o la presència de barreres geogràfiques o ecològiques.

La Península ibèrica és una regió clau en l’evolució humana, pel fet de trobar-se a l'extrem sud-occidental del territori europeu, que va funcionar com a refugi per a les poblacions paleolítiques. Això no obstant, la seva diversitat orogràfica i ecològica segurament va determinar que el poblament fos desigual. Ibèria conté un ric registre arqueològic en aquest període crucial de la prehistòria i compta amb nombrosos jaciments corresponents als primers mil·lennis d'ocupació d'humans moderns, especialment a la cornisa cantàbrica però també amb alguns registres a les costes atlàntica i mediterrània. Aquesta humanitat feia servir un tipus de tecnologia lítica, enquadrada al Paleolític superior, que anomenem Aurinyacià, que es va desenvolupar a Europa aproximadament entre els 40.000 als 30.000 anys d'antiguitat.

El panorama al centre peninsular contrasta radicalment amb les regions costaneres ja que, fins ara, no s'havia recuperat cap evidència de presència humana desde que els neandertals van emigrar a la costa fa 42.000 anys fins als primers registres del Paleolític superior fa 27.000 anys, enquadrat ja en un període cronocultural més modern que anomenem Gravetià. Per tant, es considerava que durant aproximadament 15.000 anys el centre peninsular va ser un lloc inhòspit i inhabitable per a les primeres poblacions d'Homo sapiens que feien servir la cultura aurinyaciana. Aquest període coincideix amb un moment d'una forta inestabilitat climàtica, caracteritzada per oscil·lacions ràpides que van derivar en un refredament gradual cada vegada més acusat. El centre peninsular es caracteritza per posseir dos mesetes, és a dir, terrenys plans amb una elevada altitud, dividides per les muntanyes del Sistema Central.

Fins ara, s'havia considerat que les condicions climàtiques d'aquest període crític, unit a l'orografia del territori de l'interior peninsular, havien suposat una mena de barrera ecològica per a les poblacions aurinyacianes. Durant els darrers anys, noves prospeccions del terreny i excavacions a diferents enclavaments de l'interior peninsular han desafiat aquesta hipòtesi, proposant models alternatius de colonització del territori de l'interior peninsular. Aquesta recerca ha donat els seus fruits al jaciment de la Malia, un abric rocós localitzat en una petita localitat de la província de Guadalajara anomenada Tamajón.

L'abric de la Malia, clau per entendre la colonització del territori interior peninsular

El jaciment de la Malia va ser descobert el 2017 durant una prospecció i, des que van començar les excavacions el 2018, any rere any s’hi han recuperat nombroses evidències de presència humana, com ara eines lítiques, o restes d'animals amb marques de tall produïdes per ganivets de pedra en dos nivells estratigràfics diferents. L'anàlisi dels conjunts lítics del nivell inferior i, per tant, més antic, i la datació directa de restes òssies amb modificacions indubtablement antròpiques, han proporcionat una edat compresa entre els 36.000 i els 31.000 anys, corresponent a l’Aurinyacià. El nivell superior ha donat una edat més moderna compresa principalment entre els 27.000 i els 25.000 anys d'antiguitat. Això suggereix repetits assentaments en aquest territori al llarg del Paleolític superior.

La troballa d'aquest jaciment no només ha omplert un buit en el registre arqueològic de la regió, sinó que, a més, ha permès rastrejar com van ser les condicions climàtiques en aquell moment i lloc. Els resultats obtinguts a partir de l'estudi dels sediments, l'associació de microvertebrats, l'anàlisi paleobotànica a través dels grans de pol·len i els carbons i els estudis dels isòtops estables a fòssils d'ungulats, coincideixen a detectar un canvi en el clima entre les dues unitats. Aquest canvi ve marcat per una tendència cap a condicions més fredes i àrides, que va produir que els ambients fossin cada cop més oberts, és a dir, amb menys boscos i amb menys disponibilitat d'aigua. Tot i això, aquest canvi no sembla haver afectat les estratègies de subsistència dels humans que van ocupar aquest abric rocós, ja que s'observa el mateix tipus de consum de preses en ambdós nivells.

Aquestes troballes revelen la capacitat dels primers pobladors de la nostra espècie per colonitzar regions fins ara considerades inhabitables, i reobre així el debat sobre la dinàmica poblacional del Paleolític superior inicial al sud-oest d'Europa.

Finançament

Les excavacions a les coves de Tamajón han estat possibles gràcies al finançament de la Junta de Comunidades de Castilla la Mancha a través de convocatòries anuals per a l'excavació i investigació de patrimoni arqueològic i paleontològic; el CENIEH; i ha tingut el suport de l'ajuntament de Tamajón i el G.E. Abisme. Aquesta investigació també ha estat possible gràcies al finançament del Consell Europeu de Recerca (núm. 805478, 949330 i 881299). Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.

* En aquest treball han participat investigadors de 21 institucions, algunes nacionals com ara: Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana-CENIEH, Burgos; Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos, Madrid; Universidad Complutense de Madrid; Universidad de Alcalá, Alcalá de Henares; Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea; Instituto de Arqueología-Mérida (CSIC-Junta de Extremadura); Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Tarragona; Estación paleontológica Valle del río Fardes, Instituto Geológico y Minero de España (CSIC), Madrid; Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC), Santiago de Compostela; Universidad de Murcia, Murcia; Universidad de Zaragoza, Zaragoza; Universidad de Cantabria, Santander; Universidad de Salamanca, Salamanca y la Universidad de Sevilla, Sevilla. Institucions internacionals: University of Adelaide, Adelaide; Australian Research Centre for Human Evolution, Griffith University, Brisbane; La Trobe University, Melbourne y la University of Queensland, Brisbane en Australia. Universidad de la Sapienza en Roma, Italia. Universidad de Cambridge, en Reino Unido.

Referència:

Sala, N., Alcaraz-Castaño, M., Arriolabengoa, M., Martínez-Pillado, V., Pantoja-Pérez, A., Rodríguez-Hidalgo, A., Téllez, E., Cubas, M., Castillo, S., Arnold, L.J., Demuro, M., Duval, M., Arteaga-Brieba, A., Llamazares, J., Ochando, J., Cuenca-Bescós, G., Marín-Arroyo, A.B., Martín Seijo, M., Luque, L., Alonso-Llamazares, C., Arlegi, M., Rodríguez-Almagro, M., Calvo-Simal, C., Izquierdo, B., Cuartero, F., Torres-Iglesias, L., Agudo-Pérez, L., Arribas, A., Carrión, J.S., Magri, D., Zhao, J.-X., Pablos, A. (2024). Nobody’s land? The oldest evidence of early Upper Paleolithic settlements in inland Iberia. Science Advances