Les primeres evidències de lleons de les cavernes al sud d'Europa

Un equip de recerca internacional format per investigadors d’Itàlia, Alemanya, França, Israel i Espanya han documentat les restes d’un metatarsià de lleó de les cavernes (Panthera spelaea) de més de 600.000 anys procedents del jaciment de Notarchirico, al sud d’Itàlia. Es tracta de l’evidència més antiga fins ara d’aquest felí extingit al sud d’Europa. Segons els investigadors, la presència primerenca d’aquest felí podria ajudar a explicar també els factors que van permetre l’expansió de la cultura acheuliana al continent europeu.

Aquesta és la principal conclusió a la qual ha arribat un equip internacional lidertat pel Dr. Alessio Iannucci, investigador de la Universitat de Tübingen (Alemanya) i que ha comptat amb la participació del Dr. Antoni Pineda, investigador postdoctoral del Muséum National d’Histoire Naturelle de París i investigador associat a l’IPHES-CERCA. Els resultats d’aquest treball acaben de ser publicats a la prestigiosa revista Journal of Quaternary Science.

Un jaciment clau

El jaciment de Notarchirico, prop de Venosa, a la regió de Basilicata, és conegut per proporcionar el fòssil humà més antic d’Itàlia, probablement un Homo heidelbergensis, i perquè en els seus sediments hi ha documentades una de les evidències més antigues d’Europa de la cultura acheuliana, amb una ocupació humana recurrent entre els 695.000 i 610.000 anys d’antiguitat.

Les primeres intervencions arqueològiques al jaciment de Notarchirico es van dur a terme entre els anys 1979 i 1995 dirigides per Marcello Piperno, de la Sapienza-Università di Roma. Després d’anys d’inactivitat, l’any 2016 es va decidir reprendre els treballs de recerca al jaciment, amb noves campanyes d’excavació per part de Marie-Hélène Moncel del MNHN de París, i amb la revisió dels materials recuperats fins al moment i la seva interpretació.

En aquest context, en destaca un treball liderat pel propi Dr. Antonio Pineda i publicat fa poques setmanes a la prestigiosa revista Quaternary Science Reviews, on l’autor planteja una revisió de la zona del jaciment coneguda com a “elephant butchery area” (“zona de carniceria dels elefants”). En un primer moment, s’havia interpretat que la carcassa d’un elefant havia sigut objecte d’activiats de carniceria per part dels grups homínids presents al jaciment amb l’objectiu d’aprofitar-ne els seus nutrients. Però després d’un examen minuciós de la superfície dels ossos, així com de la seva distribució estratigràfica, s’ha demostrat que no hi ha prou indicis per pensar que aquesta relació fós certa.

També durant aquesta nova fase de treball al jaciment de Notarchirico ha comportat l’aplicació de noves datacions dels nivells arqueològics i paleontològics, les quals confirmen l’antiguitat del jaciment, si bé han permès acotar millor el rang cronològic dels diversos nivells arqueològics i, per tant, també afinar els materials tant faunístics com culturals que proporciona.

D’aquesta manera, els investigadors disposen de dades rellevants per entendre quines eren les condicions climàtiques i ambientals a les quals van haver de fer front tant els humans com les diverses espècies animals que ocupaven aquest territori i, sobretot, en quin moment.

Canvi climàtic i ambiental

Segons Alessio Iannucci, "la cultura acheliana, que va aparèixer fa més de 600.000 anys a Europa, i es va extendre ràpidament a les regions del nord i del sud”. El fet destacat és que, pràcticament en el mateix moment, durant la transició entre el Plistocè inicial i mig, els lleons i d’altres grans mamífers també es van estendre per Europa. Segons els autors, l’aparició de l’acheulià a Europa i l’expansió de grans mamífers al continent com, per exemple, el lleó de les cavernes, podrien respondre a un mateix factor determinant.

“Durant aquest període, el ritme dels cicles dels períodes glacial i interglacial va canviar. Els cicles es van fer més llargs, estenent-se des d'aproximadament 40.000 anys fins a 100.000 anys. Això va anar acompanyat de forts i recurrents canvis climàtics i ambientals”, afirma Iannucci. Això hauria suposat grans exigències per a l'adaptació ecològica i conductual dels humans i d'altres espècies de l'època.

"Estem interessats en els factors que van influir en l'expansió de l’acheulià. També utilitzem els grans mamífers com a font d'informació", afirma Iannucci. Fa uns 900.000-700.000 anys, les hienes gegants es van extingir a Europa, mentre que d’altres grans mamífers, com l'elefant de bosc europeu, el cérvol i el porc senglar, van arribar d'Àsia i Àfrica. "El nostre descobriment de Panthera spelaea, com es coneix científicament el lleó de les cavernes, de més de 600.000 anys d'antiguitat, reforça la idea que aquesta espècie va ser part d'aquesta important renovació faunística".

Publicació:

Alessio Iannucci, Beniamino Mecozzi, Antonio Pineda, Raffaele Sardella, Marco Carpentieri, Rivka Rabinovich, Marie-Hélène Moncel: Early occurrence of lion (Panthera spelaea) at the Middle Pleistocene Acheulean site of Notarchirico (MIS 16, Italy). Journal of Quaternary Science, https://doi.org/10.1002/jqs.3639