Noé Valtierra defensa la seva Tesi Doctoral "Evaluación de tratamientos de limpieza en material óseo arqueológico y análisis de sus efectos en estudios posteriores"
Aquest matí, a la sala Abric Romaní de l’IPHES-CERCA i dins el marc del Programa de Doctorat en Quaternari i Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha celebrat l’acte de defensa de la Tesi Doctoral "Evaluación de tratamientos de limpieza en material óseo arqueológico y análisis de sus efectos en estudios posteriores". realitzada per Noé Valtierra.
La tesi, dirigida per la Dra. Lucía López-Polín, investigadora de l'IPHES-CERCA, s’ha defensat davant del tribunal format pel Dr. Manuel Ángel Iglesias Campos (Universitat de Barcelona), la Dra. María Dolores Marin Monfort (Universidad Nacional del Sur-CONICET, Bahía Blanca) i el Dr. Antonio Rodríguez Hidalgo (CSIC, Mérida).
Tot l'equip de l'IPHES-CERCA volem felicitar al nou doctor!!!!
Resum de la Tesi Doctoral:
El material ossi constitueix una part important del patrimoni arqueològic, especialment en contextos prehistòrics. El seu estudi aporta informació valuosa sobre les estratègies de subsistència dels hominins i com es relacionaven amb el medi que els envoltava. Un dels elements d’estudi més importants són les modificacions de la superfície òssia (MSO), les quals són analitzades des de la tafonomia. Aquest tipus d’anàlisi juga un rol important en l’estudi dels jaciments arqueològics. Tot i això, en moltes ocasions, cal primer netejar l'os per eliminar la matriu sedimentària que el cobreix, impedint l'aplicació d'aquest tipus d'anàlisi. Un dels mètodes de neteja més comunament aplicats és la neteja mecànica, que consisteix en la remoció de la matriu sedimentària mitjançant l'aplicació d'una força utilitzant una eina.
Tot i que es considera que l'aplicació de la neteja mecànica introdueix un cert nivell de modificació sobre la superfície de l'objecte que s'està netejant, aquest tipus de tractaments i els seus efectes han estat escassament avaluats en la seva aplicació sobre el material ossi arqueològic. De fet, l'avaluació de la seva eficàcia sol centrar-se en la seva capacitat de neteja sense fer malbé visiblement l'objecte, però no té en compte nivells de modificació inconspicus.
En aquesta tesi doctoral s'ha avaluat la capacitat de modificació d'algunes de les eines manuals més habituals a l'hora de netejar el material ossi arqueològic (bisturí, hisop de cotó i pinzell) així com una eina automàtica (vibroincisor). Per això, s'han definit les variables independents que influeixen sobre l'elecció i el maneig de les eines de neteja: Característiques de la matriu sedimentària que es vol netejar, característiques mecàniques i estat de preservació del material ossi, i factor humà introduït per la neteja. Després de definir la influència de cadascuna d‟aquestes variables, s’ha desenvolupat una metodologia d’avaluació que permet la identificació objectiva de les modificacions derivades de l’ús de les eines, evitant problemes d’equifinalitat, mitjançant el suport en l’experimentació i l’establiment d’analogies amb els processos de neteja reals. Aquesta metodologia també ha permès avaluar si les modificacions derivades de la neteja poden interferir en els estudis tafonòmics, en crear modificacions trèfiques (neotafonòmiques) que es puguin confondre amb les MSO, o mitjançant la modificació d'aquestes últimes.
Els resultats obtinguts han demostrat que cap eina és completament innòcua, i que totes introdueixen algun nivell de modificació a la superfície del material ossi. De fet, l'opció que introdueix un nivell de modificació més baix és la combinació de les eines, adaptant-se a les necessitats de la neteja conforme aquesta avança. D'altra banda, s'ha descartat que les modificacions derivades de la neteja mecànica es puguin confondre amb modificacions d'origen tafonòmic. Alhora, les eines manuals poden generar modificacions sobre les MSO que poden influir sobre el seu estudi qualitatiu, però no sobre la seva identificació.
En conclusió, aquesta tesi doctoral ha permès avaluar diverses eines de neteja mecànica en la seva aplicació sobre el material ossi arqueològic. Els resultats obtinguts contribueixen significativament a la comprensió d'aquest tipus de tractaments i el seu paper com a factor neotafonòmic. Alhora, presenta una base per al desenvolupament de futurs estudis en aquesta línia de recerca.