Les restes d’un estable cremat a l’època de la guerra púnica mostren la vida al Pirineu a l’edat del ferro
Una recerca liderada per la UAB descobreix les restes de sis animals morts cremats dins d’un estable a Bellver de Cerdanya, al Pirineu de Lleida, fa 2.200 anys
Víctimes d’un incendi violent que podria estar relacionat amb el pas de l’exèrcit cartaginès, el bestiar ha aparegut juntament amb alguns objectes de valor dels habitants, com una arracada d’or. La troballa ha permès reconstruir les pautes econòmiques d’aquests habitants, on la ramaderia va tenir un pes important.
Una recerca al jaciment arqueològic de Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya (Pirineu de Lleida), ha tret a la llum les restes carbonitzades d’un edifici a causa d’un incendi fa 2.200 anys, a l’edat del ferro. L’edifici tenia dues plantes i el foc va provocar que el sostre, les bigues de suport i el pis superior de fusta caiguessin.
L’equip de recerca, encapçalat pel professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB Oriol Olesti, ha trobat les restes carbonitzades d’un cavall, quatre ovelles i una cabra, juntament amb objectes de valor com un piquet de ferro i una arracada d’or amagadada dins d’una olla.
També s’hi han trobat cereals (com civada i ordi) i alguns recipients de cuina sencers, amb residus que demostraven que les persones que utilitzaven l’edifici havien consumit llet i formatge i menjat guisats de porc i xai.
Les troballes mostren una economia complexa
L’estudi posa de manifest la diversitat de pràctiques que es duien a terme en un assentament pirinenc a l’edat del ferro: ramaderia, per obtenir i produir llana, carn, llet, fems, tracció i munta; agricultura; explotació forestal; i mineria.
La importació d’alguns recipiens ceràmics i la presència de diverses monedes d’Emporio i del sud de la Gàl·lia indiquen un comerç modest, però eficaç, amb les comunitats veïnes. Per tant, la complexa economia d’aquests pobladors, indica, per a Oriol Olesti (UAB), investigador principal de la recerca, “una societat de l’edat del ferro adaptada al seu entorn i capaç d’aprofitar els seus recursos a les terres altes, i també mostra el seu contacte amb altres comunitats”.
El pas de les tropes d’Anníbal
El Tossal de Baltarga era un lloc de residència i punt de guaita de la comunitat ceretana amb un important assentament fortificat a prop, el Castellot de Bolvir. Sembla que no tenia muralles defensives, però disposava d’una excel·lent vista sobre el riu i de les principals rutes de viatge. “Sabem que Anníbal va creuar els Pirineus lluitant contra les tribus locals, també probablement contra els ceretans. D’aquesta expedició no es conserven gaires restes arqueològiques, i el Tossal de Baltarga és probablement un dels millors exemples, Oriol Olesti (UAB).”
Una ramaderia adaptada al territori
La recerca, publicada el passat 17 de maig de 2024 a la prestigiosa revista científica Frontiers in Environmental Archaeology, és el resultat d’un treball interdisciplinari en què s’han combinat diverses tècniques i aproximacions d’estudi.
El seu treball ha permès documentar que els ovicaprins eren adults en el moment de la seva mort i que, per tant, aquests animals s’explotaven per a l’obtenció de llana i llet. A més, és possible que també s’utilitzessin com a reproductors, sense oblidar l’ús dels seus fems per adobar els camps o com a combustible. Això suggereix que el valor dels productes que es podien obtenir d’aquests animals en vida era més important que el de la seva carn. En relació al cavall, tenia 4 anys quan va morir, edat en què els cavalls se solen considerar adults i es poden començar a muntar.
L’anàlisi dels isòtops estables de les quatre ovelles, realitzat per Chiara Messsana, investigadora de l’IPHES-CERCA, a la vegada, ha permès evidenciar per primera vegada que una de les ovelles va practicar una mobilitat altitudinal durant el seu segon any de vida. L’animal es va traslladar a terres menys fredes a l’hivern i va tornar a pujar als pirineus a l’estiu.
Per tant, segons Lídia Colominas, investigadora de l’ICAC-CERCA i responsable dels estudis zooarqueològics del jaciment, “l’evidència d’una mobilitat en almenys una de les ovelles confirma aquests vincles amb la plana, que probablement s’han de relacionar amb la necessitat de sal i de pastures d’hivern. A la vegada, mostra la complexitat de les pràctiques ramaderes dutes a terme en aquest assentament, on només part del ramat es movia”.
L’èxit d’un treball interdisciplinari
La recerca ha comptat amb la participació d’Oriol Olesti (investigador principal, membre del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB); Jordi Morera, Joan Oller i Jose M. Carrasco (investigadors del mateix departament); Anna Berrocal, Oriol López Bultó, Laura Obea, Nadia Tarifa i Joaquim Sisa López de Pablo (investigadors del Departament de Prehistòria de la UAB), Lídia Colominas (investigadora Ramón y Cajal al grup GIAP de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC-CERCA), Marta Portillo (Institució Milà i Fontanals del CSIC), Paula Tàrraga (Univ. de Heidelberg) i Chiara Messana (IPHES-CERCA).