Fa un milió d’anys es va produir una successió de fins a sis canvis climàtics

L’equip investigador que treballa en el jaciment de Quibas (Abanilla, Múrcia), ha identificat una successió contínua de fins a sis canvis climàtics que es van produir entre fa 1.100.000 i 900.000 anys. És la primera vegada que es registra a Europa aquesta alternança climàtica per a aquest període de temps, que suposa el preludi de les fases glacials molt més intenses de mitjans del Plistocè, fa un 800.000 anys.

Aquesta és la principal conclusió a la qual ha arribat un equip investigador liderat per Casto Laborda-López i que ha comptat amb la participació d’investigadors i investigadores de la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Murcia, la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana I Evolució Social (IPHES-CERCA). Els resultats d’aquest treball s’acaben de publicar a la prestigiosa revista internacional Quaternary International.

Per detectar aquesta alternança de fins a 7 episodis climàtics glacials i interglacials, els investigadors han realitzat anàlisis de la composició mineralògica dels sediments de cadascun dels nivells del jaciment, de manera que han pogut identificar i diferenciar aquells estrats que es van dipositar en èpoques glacials àrides, d'aquells que ho van fer en moments interglacials humits.

L'excepcional successió climàtica del jaciment de Quibas permetrà saber de quina manera van afectar al medi terrestre europeu els canvis climàtics que es van succeir desde la fase MIS 33 fins a la fase MIS 27, on es van alternar 4 episodis humits amb 3 àrids.

La importància de conèixer les condicions climàtiques del passat

Els paleoclimatòlegs coneixen bé les fases glacials i interglacials del Plistocè gràcies a sondejos realitzats als fons oceànics, on hi ha un registre continu de sediments que ha permès reconstruir la història climàtica de la Terra dels darrers 3 milions d'anys. Per això, els episodis climàtics del Plistocè es coneixen com a estadis isotòpics marins (MIS, per les sigles en anglès). No obstant, en el cas dels registres continentals, aquesta informació és molt més difícil d’aconseguir, ja que majoritàriament són registres discontinuus i incomplets. A més, encara no se sap l'abast i la intensitat de cadascun d'aquests canvis climàtics a les diferents regions del planeta, o de quina manera van poder afectar la fauna i la flora, incloent-hi l'ésser humà.

Fa 2,6 milions d'anys, a l'inici de l'època coneguda pels geòlegs i paleontòlegs com a Plistocè, la Terra va abandonar les condicions climàtiques tropicals i subtropicals regnants durant l'època anterior (Pliocè), per entrar en una dinàmica glacial i interglacial en què s'alternaven cicles freds i secs amb episodis càlids i humits, alternances ambientals que han estat responsables de continus canvis a la fauna i la flora de gran part del globus. Durant els cicles freds, extenses àrees del planeta quedaven cobertes de gruixudes capes de gel, mentre que, durant els períodes càlids, el gel es fonia i els mantells gelats reduïen la seva extensió.

Els efectes del clima per a la fauna i la flora de fa 1 milió d’anys

Fa un milió d'anys, durant el moment de formació del jaciment de Quibas, localitzat al municipi murcià d'Abanilla, aquests canvis climàtics estaven modulats per intervals de 40.000 anys, resultat de les variacions en la inclinació de l'eix de la Terra.

Els nivells en què han aparegut restes fòssils de fauna corresponen a l’interglacial MIS 31 i al glacial MIS 30. De fet, s'ha pogut observar un important canvi a la fauna que apareix als diferents nivells de Quibas a causa d'aquest canvi ambiental, que va implicar la desaparició progressiva de boscos. Això és així perquè al sud d'Europa, els episodis glacials no implicaven tant una disminució de les temperatures generals com un augment de l'aridesa amb extensió d'espais oberts. Al contrari passava durant les fases interglacials, en què augmentaven les precipitacions i amb elles el desenvolupament de masses forestals.

Així, en els nivells més antics del jaciment de Quibas associats a l'episodi interglacial MIS 31, s'han trobat fòssils d'un esquirol volador, d'una musaranya i del llangardaix sense potes Ophisaurus manchenoi, totes espècies vinculades a entorns boscosos i amb una certa humitat. De fet, l'aparició d'Ophisaurus manchenoi a Quibas, fins ara només trobat en aquest jaciment, certifica que el sud-est peninsular va actuar com a darrer refugi d'espècies subtropicals d'Europa.

En nivells més recents del jaciment, associats a la fase glacera MIS 30, apareixen no obstant això rèptils vinculats a ambients oberts i de matoll, com són la serp bastarda i l'escurçó fort, corroborant el canvi climàtic que ja indicaven les anàlisis mineralògiques dels sediments.

El jaciment de Quibas és clau per entendre els canvis climàtics

El jaciment de Quibas és, a més, un enclavament únic a Europa per la seva edat. És una antiga cova farcida de sediment ric en fòssils de vertebrats i invertebrats de fa un milió d'anys. Aquest enclavament particular ofereix una oportunitat única per avançar en el coneixement sobre el context paleoambiental i faunístic del lapse de temps que va entre 1,1 i 0,9 milions d'anys, una cronologia una mica posterior als jaciments de Barranco León a Orce i Sima del Elefante d’Atapuerca, on han aparegut les restes humanes més antigues d'Europa occidental. Des del seu descobriment el 1994, Quibas ha aportat restes fòssils de més de 80 espècies, entre les quals s'inclouen grans mamífers com cabres, bous mesquers, bisons, cavalls, daines, porcs espins, macacos, senglars, rinoceronts, tigres dents de sans ibèrics, guineus, teixons i ancestres dels licaons o gossos salvatges africans. També hi ha una gran diversitat de petits mamífers, aus, rèptils i amfibis.

Cita blibliogràfica

A l'estudi hi han participat investigadors de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona i de la Universitat de Múrcia. Ha estat recolzat i finançat per l'Ajuntament d'Abanilla, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Regió de Múrcia, i el Ministeri de Ciència i Innovació a través del projecte “Early and Middle Pleistocene. in Western Mediterranean” (PRP-PID2021-123092NB-C21).

Laborda-López, C., Martí-Perea, D., Del Castell, E., Alías Linares, MA, Iannicelli, C., Pal, S., Rierol, X., Agustí, J., Piñero, P. 2024 . Sedimentological evolution of the Quibas site: High-resolution glacial/interglacial dynamics in a terrestrial pre-Garam to post-Garam sequence from southern Iberian Peninsula. Quaternary International. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2024.02.015