Documentats episodis de violència interpersonal de fa més de 4.000 anys al jaciment del Roc de les Orenetes (Queralbs, Girona)
Els resultats, publicats a la prestigiosa revista American Journal of Biological Anthropology, conclouen que almenys sis individus es van veure involucrats en episodis de violència que van resultar letals
Mort a l'alta muntanya, així d'explícit és el títol de l'article científic publicat a la prestigiosa revista científica American Journal of Biological Anthropology on es descriuen una sèrie d'episodis de violència interpersonal de fa més de 4.000 anys documentats al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes (Queralbs, Girona). I és que el títol no pot ser més eloqüent: almenys sis dels individus documentats en aquest jaciment presenten marques als seus ossos que evidencien que van estar involucrats en diversos enfrontaments mortals. Es tracta de les evidències de violència interpersonal documentades a més altitud dels Pirineus, a gairebé 2000 metres.
A l'article Death in the high mountains : Evidència d'interpersonal violència during Late Chalcolithic i Early Bronze Age al Roc de les Orenetes (Eastern Pyrenees, Spain), liderat pel Dr. Miguel Ángel Moreno-Ibáñez, investigador de l'IPHES-CERCA, es descriuen els processos tafonòmics involucrats en la deposició del conjunt d'esquelets humans recuperats en aquest jaciment i, alhora, es presenta l'estudi forense detallat del conjunt de traumatismes presents a la superfície dels ossos. Aquest treball s'ha fet en col·laboració amb investigadors i investigadores d'altres institucions com ara la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i el Museu de Ciències Naturals de Madrid.
La principal conclusió a què ha arribat l'equip investigador és que almenys sis dels individus que hi havia dipositats presenten una sèrie de marques inequívoques d'enfrontaments violents i recurrents en el temps. Les causes que podrien explicar aquests episodis violents són diverses, però és probable que estiguin relacionades amb conflictes derivats de les relacions socioeconòmiques entre els grups humans. Aquesta conflictivitat hauria estat accentuada pel fet de tractar-se de comunitats que vivien en un context geogràfic d'alta muntanya.
Morts violentes a l'alta muntanya fa més de 4000 anys
El Roc de les Orenetes va ser utilitzat de forma recurrent com a cova funerària entre el Calcolític i l'Edat del Bronze (entre els 4.400 i els 4.000 anys abans del present). Es tracta de la pràctica funerària més habitual d'aquesta cronologia, amb la deposició successiva de cossos en un mateix espai sepulcral durant un període de temps llarg, fins i tot per part de diverses generacions. Els treballs d'excavació arqueològica han permès recuperar les restes d'almenys cinquanta-una persones de totes les edats i sexes, encara que la majoria corresponen a homes adults.
L'anàlisi forense realitzada ha determinat que almenys sis d'aquests individus van estar implicats en enfrontaments interpersonals que van resultar letals. El tipus de lesions perimortem indiquen episodis intensos de violència, amb múltiples traumatismes tallants i penetrants; fins i tot s'ha documentat un cas d'amputació de l'avantbraç. El patró de les ferides suggereix que aquests enfrontaments s'haurien produït per baralles entre individus i no correspondrien a una massacre o execucions, ni a cap altre tipus de pràctiques com un tractament funerari secundari de les restes.
Les característiques morfològiques de les lesions indiquen l’ús de diferents tipus darmes i matèries primeres. En aquest sentit, s'han documentat ferides produïdes tant per armes metàl·liques, com destrals i dagues de coure o bronze, com per objectes punxants o projectils de pedra. De fet, durant l'excavació s'han recuperat quatre puntes de fletxa de sílex. L'equip investigador ha trobat en aquests projectils evidències que donen suport a la hipòtesi de la seva arribada a la cavitat dins dels cossos d'alguns dels individus i no com a ofrenes funeràries
Un jaciment històric
La cova va ser descoberta a finals dels anys seixanta del segle passat per Cisco Coll, veí de Queralbs, però no va ser fins a l'agost del 1973 que es va fer una intervenció d'urgència. Va anar a càrrec del Grup Grober Xaialsa, una entitat constituïda entre amics de la Vall de Ribes per promoure la socialització de la ciència. Al capdavant d'aquests treballs hi havia Eudald Carbonell, que d'aquesta manera va dirigir la primera excavació arqueològica. En aquella ocasió també hi van participar Pere Solà, Toni Busquets i Ramon Busquets.
Després de més de 50 anys, les excavacions es van reprendre novament el 2019 i continuen actives a dia d'avui sota la direcció del mateix Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l'IPHES-CERCA i del Dr. Carles Tornero, investigador adscrit al mateix centre de recerca. Les actuals intervencions arqueològiques estan emmarcades en el projecte de recerca ARRELS “Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès” del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/22/000042), comptant amb el suport logístic i econòmic de l'Ajuntament de Queralbs (Girona) i del Museu Etnogràfic de Ripoll mitjançant la cessió de les restes recuperades als anys 70 per al seu estudi.
Referència bibliogràfica
Moreno-Ibáñez, MA, Saladié P., Ramírez- Pedraza, I., Deu-Canseco, C., Fernán-dez-Marchena, JL, Soriano, E., Carbonell, E., Tornero, C. (2024). Death in the high mountains: Evidència d'interpersonal violència durant Late Chalcolithic i Early Bronze Age al Roc de les Orenetes (Eastern Pyrenees, Spain). American Journal of Biological Anthropolog, e24909. http://doi.org/10.1002/ajpa.24909