Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga de Banyoles han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del Neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment neolític de La Draga es va iniciar el 4 de setembre i finalitzarà aquest divendres. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA): el Dr. Jordi Revelles, codirector de l’excavació de La Draga i investigador postdoctoral Juan de la Cierva a l’IPHES-CERCA, la Blanca Garay, investigadora predoctoral FI a IPHES-CERCA i la Dra. Marian Berihuete, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora associada a l’IPHES-CERCA.

Construccions a mans dels primers pobladors de La Draga

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Les excavacions en el sector B s’han reprès després d’un parèntesi de deu anys, durant els quals els treballs s’havien dirigit cap a altres zones del poblat menys conegudes. En aquest sector s’ha obert una superfície de dotze metres quadrats que, a més de permetre continuar investigant sobre les estructures d’hàbitat exhumades en anys anteriors, permetrà dur a terme tasques de registre i monitorització de l’estat de conservació de les restes en fusta, que presenten uns 7.200 anys d’antiguitat.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que “els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors”.

Monitorització de l’estat de conservació del material orgànic

Pel que fa a les tasques de monitorització de l’estat de conservació del material orgànic, s’emmarquen en el projecte europeu de recerca WOODPLAKE Habitatges arqueològics sobre puntals de fusta en llacs mediterranis europeus: estratègies per a la seva explotació, monitoratge i conservació. Aquest projecte europeu se centra en l’avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre els jaciments lacustres del sud d’Europa i el seu patrimoni orgànic, amb l’objectiu final d’establir polítiques de conservació d’aquest únic i important patrimoni europeu i afrontar els reptes climàtics que s’albiren en un futur pròxim. El projecte està finançat per l’Agència Estatal d’Investigació en el marc del programa europeu ‘Joint Projects in Cultural Heritage (JPICH): Conservation, Protection and Use’, del qual la Draga n’és partner, juntament amb els jaciments lacustres italians dels llacs de Bolseno i Mezzano.

Prospecció arqueològica i paleoecològica

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleocològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas, l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. “Els sondejos realitzats ens han permès documentar indicis de gran interès per tal de reconstruir com era l’entorn en època prehistòrica”, comenta el Dr. Jordi Revelles, investigador postdoctoral Juan de la Cierva a l’IPHES-CERCA. I també “contextualitzar troballes realitzades en prospeccions prèvies quan es van documentar indicis d’ús de l’espai fa uns 5.000 anys, més de 2.000 anys més tard que el poblat de La Draga”, afegeix.

Per altra banda, també s’han portat a terme prospeccions subaquàtiques a la riba occidental de l’Estany, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya. Els treballs han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

Finançament

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de la Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.