L’IPHES-CERCA investiga l’ús del foc i les condicions de vida de les comunitats prehistòriques del Danubi

Un equip investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha dut a terme una campanya de recerca experimental al Museu de Lepenski Vir, a Sèrbia, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de l’ús del foc, la gestió dels recursos vegetals i les condicions d’habitabilitat de les comunitats prehistòriques establertes a les ribes del Danubi. Els treballs, desenvolupats entre el 26 i el 29 d’octubre, han inclòs la realització de fogars experimentals a l’interior de reconstruccions d’habitatges prehistòrics i la recollida de mostres de fusta per estudiar-ne les característiques i els possibles usos com a combustible.

La campanya ha comptat amb la participació d’Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Andrés Robledo, de la Universidad de Córdoba (Argentina), i Tomás Fernández-Iriarte, investigador predoctoral vinculat al projecte PALFUEL. Aquesta iniciativa s’emmarca en les activitats del projecte Energy use and firewood-related practices among Paleolithic hunter-gatherers from Western Europe to Central Asia (PALFUEL), liderat per Ethel Allué, que estudia les pràctiques relacionades amb l’obtenció i l’ús de la fusta com a combustible entre les comunitats caçadores-recol·lectores prehistòriques.

Experiments per comprendre l’ús del foc als habitatges prehistòrics

Una de les principals activitats desenvolupades durant l’estada ha consistit en la realització de fogars experimentals a l’interior de cabanes de planta trapezoïdal reconstruïdes al Museu de Lepenski Vir. Aquestes estructures reprodueixen les característiques arquitectòniques dels habitatges documentats arqueològicament al jaciment, un dels assentaments prehistòrics més singulars de la regió del Danubi.

Els estudis previs de les restes de combustible i dels materials constructius realitzats per Ethel Allué en col·laboració amb Dusan Boric (Universitat de La Sapienza de Roma) i Dragana Filipovic (Universitat de l’Algarve), han identificat el pi i el freixe entre les principals espècies vegetals utilitzades com a combustible. A partir d’aquestes evidències, l’equip ha desenvolupat una sèrie d’experiments destinats a analitzar les emissions de fum generades per diferents tipus de fusta i el seu comportament a l’interior dels habitatges.

Els treballs experimentals, coordinats per Andrés Robledo, permetran obtenir informació sobre l’impacte del fum en els espais domèstics i contribuiran a comprendre millor les condicions d’habitabilitat de les poblacions mesolítiques que van ocupar aquest territori. Aquesta aproximació experimental constitueix una eina per interpretar les evidències arqueològiques relacionades amb l’ús del foc i les activitats quotidianes de les comunitats prehistòriques.

L’anàlisi dels carbons per reconstruir la gestió dels recursos forestals

Una altra línia de recerca desenvolupada durant la campanya s’ha centrat en l’estudi de les característiques de la fusta utilitzada com a combustible i com a material de construcció.

Mitjançant la dendroantracologia, una disciplina que estudia les característiques anatòmiques i els patrons de creixement de la fusta a partir de les restes de carbó arqueològic, els investigadors poden obtenir informació sobre les parts dels arbres que van ser seleccionades i utilitzades per les comunitats prehistòriques. Aquesta metodologia permet, entre altres qüestions, diferenciar l’ús de branques i troncs i aprofundir en el coneixement de les estratègies d’aprofitament dels recursos forestals.

Per desenvolupar aquestes anàlisis és necessari disposar de col·leccions de referència elaborades a partir d’arbres actuals. En aquest context, l’equip ha dut a terme un mostreig de roures de l’entorn de Lepenski Vir que contribuirà a construir una base comparativa per interpretar les restes arqueològiques recuperades al jaciment.

Aquesta línia de recerca està liderada per Llorenç Picornell-Gelabert, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i forma part de la tesi doctoral de Tomás Fernández-Iriarte, responsable dels treballs de mostreig efectuats durant l’estada. Els resultats permetran avançar en la identificació de les parts dels arbres que s’utilitzaven com a combustible o com a material constructiu i, per tant, aprofundir en el coneixement de la gestió dels recursos vegetals durant la prehistòria

Un nou marc de col·laboració científica amb el Museu de Lepenski Vir

La campanya també ha servit per formalitzar un conveni de col·laboració amb el Museu de Lepenski Vir, dirigit per Vladimir Nojković, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament de futures investigacions relacionades amb l’ús del combustible i la gestió dels recursos vegetals entre les comunitats prehistòriques.

El jaciment de Lepenski Vir, situat a la riba del Danubi, a Sèrbia, constitueix un enclavament de referència per a l’estudi de les societats del Mesolític i dels inicis del Neolític al sud-est d’Europa. Excavat durant les dècades de 1960 i 1970, és especialment conegut pels seus habitatges de planta trapezoïdal i per les singulars escultures de pedra amb representacions antropomorfes i trets de peix, vinculades a unes comunitats en què la pesca tenia un paper fonamental en la subsistència.

El museu conserva i presenta al públic una reconstrucció d’aquest assentament, fet que el converteix en un espai especialment adequat per al desenvolupament d’investigacions experimentals sobre les activitats domèstiques i les condicions de vida de les poblacions prehistòriques.

En el marc de l’estada, l’equip investigador també ha impartit una xerrada adreçada al personal del Museu de Lepenski Vir i del Geoparc Mundial de la UNESCO de Đerdap, amb l’objectiu de compartir els avenços de la recerca i afavorir l’intercanvi de coneixements entre les institucions participants.

Finançament de la recerca

Aquesta recerca s’emmarca en els projectes PID2023-148678NB-I00 (PALFUEL), PREP2023-001225 i PID2024-157476NA-I00 (NEAN-SPARK), finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCIU), l’Agència Estatal de Recerca (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) – Una manera de fer Europa. MICIU/AEI/10.13039/501100011033