Cova Eirós posa a la llum noves evidències d’ús funerari durant l’edat del bronze
La campanya arqueològica ha recuperat més de 50 restes òssies d’un individu infantil d’entre 6 i 8 anys, associades a fragments de ceràmica decorada
Els treballs, codirigits per l’investigador de l’IPHES-CERCA i professor de la URV Xosé-Pedro Rodríguez, també aporten noves dades sobre els neandertals que van habitar les serres orientals de Galícia fa més de 45.000 anys
Els treballs d’excavació a Cova Eirós i a la propera Gruta dos Bloques, al municipi de Triacastela (Lugo), han tret a la llum un enterrament infantil de l’edat del bronze que confirma l’ús funerari d’aquestes cavitats entre el 1600 i el 1500 aC. A la Gruta dos Bloques s’han recuperat més de 50 restes òssies que, segons l’estudi paleoantropològic preliminar realitzat per la Dra. Marina Lozano, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), corresponen a un únic individu infantil d’entre 6 i 8 anys, juntament amb fragments de ceràmica decorada corresponents a aquest període.
La troballa amplia el coneixement sobre els diferents períodes d’ocupació d’aquest enclavament i aporta noves dades sobre la diversitat de les pràctiques funeràries durant l’edat del bronze al nord-oest de la península Ibèrica. Les evidències mostren la importància de les coves per a aquestes comunitats, no només com a llocs d’hàbitat, sinó també com a espais funeraris, en un moment en què en altres indrets de Galícia els enterraments es realitzaven en cistes, petits túmuls o reutilitzant antics monuments megalítics.
Les intervencions arqueològiques compten amb la codirecció del Dr. Xosé-Pedro Rodríguez Álvarez, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador de l’IPHES-CERCA, i amb la participació d’investigadors de la Universidade de Santiago de Compostela i la Universidad de Oviedo.
Noves dades sobre els neandertals de Cova Eirós
La campanya d’aquest estiu també ha confirmat l’existència a Cova Eirós d’ocupacions més antigues del paleolític mitjà. En concret, la intervenció en el nou nivell 5 ha proporcionat nous materials arqueopaleontològics relacionats amb les ocupacions paleolítiques del sector de l’entrada, que permeten aprofundir en el coneixement dels neandertals que van habitar les serres orientals fa més de 45.000 anys.
Aquests grups van utilitzar la cova com a campament durant estades relativament curtes. És en aquest nivell on s’ha localitzat una major quantitat i densitat de restes arqueològiques, entre les quals hi ha ascles, rascadores i restes de la seva manufactura.
Una recerca continuada sobre el patrimoni de Cova Eirós
Els treballs s’han dut a terme en el marc del Pla d’actuacions arqueològiques de la Consellería de Cultura, Lingua e Xuventude de la Xunta de Galicia, en col·laboració amb el grup GEPN-AAT de la Universidade de Santiago de Compostela, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i la Universidad de Oviedo.
Aquestes actuacions tenen com a objectiu continuar avançant en la recerca, la conservació i la posada en valor del patrimoni més destacat de Galícia.