L’IPHES-CERCA participa en el 32nd Annual Meeting de l’European Association of Archaeologists a Atenes
Entre els dies 26 i 29 d’agost de 2026 s’ha celebrat a Atenes (Grècia) el 32nd Annual Meeting de l’European Association of Archaeologists (EAA), una de les principals trobades científiques internacionals en l’àmbit de l’arqueologia europea.
El congrés ha reunit a la capital grega investigadors i investigadores procedents d’arreu d’Europa i d’altres regions del món per compartir els darrers avenços de la recerca arqueològica, presentar nous resultats i afavorir l’intercanvi científic i la creació de xarxes de col·laboració. La trobada aborda una gran diversitat de disciplines, cronologies i aproximacions metodològiques, així com qüestions relacionades amb la gestió, la protecció i la interpretació del patrimoni arqueològic.
La celebració del congrés a Atenes ha tingut, a més, un significat especial per la vinculació de la ciutat amb l’estudi, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic. Situada històricament en un espai de connexió entre Europa, Àsia i Àfrica, la capital grega constitueix un dels grans referents internacionals per a la recerca sobre el passat i un punt de trobada privilegiat per al debat sobre els reptes actuals de l’arqueologia.
L’IPHES-CERCA ha tingut una participació destacada en aquesta 32a edició de l’EAA, amb la presència de personal investigador del centre en diverses sessions científiques, comunicacions orals i pòsters. Les contribucions presentades reflecteixen la diversitat de línies de recerca que es desenvolupen a l’Institut i permeten compartir resultats recents amb la comunitat arqueològica internacional.
Comunicacions, pòsters i sessions amb participació de l’IPHES-CERCA
1.- Aitor Burguet-Coca, Isabel Expósito, Nit Cano-Cano, Josep Maria Vergès i Ethel Allué. Micro-archaeobotanical remains and taphonomic processes in fumier deposits: evidence from El Mirador cave
Resum: L’estudi analitza les restes microarqueobotàniques dels dipòsits de fumier de la cova d’El Mirador (Atapuerca), corresponents al Neolític i l’edat del bronze. L’anàlisi integrada de fitòlits, esferòlits i pol·len permet avaluar com el foc, la humitat i altres processos postdeposicionals condicionen la conservació d’aquestes restes i la interpretació de l’ús de les plantes.
2.- Tomás Fernández Iriarte, Ethel Allué, Llorenç Gelabert i Bàrbara Mas. Fuelwood collection practices in shifting environments: The case of Late Upper Palaeolithic in NE Iberian Peninsula
Resum: La recerca estudia les pràctiques de recol·lecció i gestió de llenya entre els grups caçadors-recol·lectors del Paleolític superior final al nord-est de la península Ibèrica. La comparació de registres antracològics de diferents zones ecològiques permet explorar com els canvis en la vegetació i la biodiversitat van influir en l’aprofitament dels recursos combustibles.
3.- Ethel Allué, Llorenç Picornell Gelabert, Tomás Fernández Iriarte, Nina Laming Lopez, Aitor Burguet-Coca, Isabel Expósito, Narmada Hansani, Canisius Kayombo, Mhoza Felix i R. M. Chandraratne. Etnoarchaeology of fuels: Observing short-term transformations in changing environments throughout Traditional Ecological Knowledge
Resum: Aquest treball compara les pràctiques de gestió del combustible entre comunitats Maasai de Tanzània i Vedda de Sri Lanka a partir d’entrevistes etnoarqueològiques, especialment amb dones. L’estudi documenta la persistència dels coneixements tradicionals relacionats amb la recol·lecció i l’ús de llenya malgrat els importants canvis ambientals, socials i econòmics experimentats per aquestes comunitats.
4.- Andrea Alias Sotos, Daniel Gallego Morales, Aina Martí Peñas, Piyumi Embuldeniya, P. Narmada Hansani, Theekshana Athukorala, Natacha Filippi, Prabath Ekanayake i R. M. Chandraratne. Board games for international scientific dissemination: breaking cultural barriers through play in disseminating research on past energy use
Resum: La contribució presenta el desenvolupament d’un joc de taula com a eina de divulgació de la recerca sobre arqueobotànica, usos tradicionals de les plantes i recursos energètics del passat. El joc, basat en estudis realitzats a Sri Lanka, França, Catalunya i Mallorca, s’ha adaptat a diferents contextos culturals i educatius i s’ha començat a provar en escoles de Sri Lanka.
5.- Mónica Fernández García, Jennifer Jones i Rosa Arniz-Mateos. Isotopic and multi-proxy insights into palaeoclimate, ecosystems and prehistoric human decision-making in Eurasian prehistory. Organització de sessió.
Resum: La sessió aborda la reconstrucció dels climes i ecosistemes del passat a Euràsia, des del Plistocè fins a l’Holocè mitjà, i la seva influència sobre les poblacions prehistòriques. Reuneix estudis basats principalment en isòtops estables, geoquímica i altres aproximacions biomoleculars aplicades a restes bioarqueològiques.
6.- Mónica Fernández García. A regional palaeoenvironmental synthesis of the MIS 3-2 transition in Iberia through stable isotopes (δ¹⁸O, δ¹³C) on small-mammal remains
Resum: L’estudi presenta una síntesi regional de l’evolució paleoambiental de la península Ibèrica entre el MIS 3 i el MIS 2 a partir d’isòtops estables de restes dentals de rosegadors. Les dades de diversos jaciments permeten reconstruir les condicions ambientals entre fa aproximadament 60.000 i 20.000 anys i contextualitzar els patrons d’ocupació humana durant aquest període.
7.- Tamar Bitchashvili, Julia Cabanès i Görkem Yeşilova. Quantitative and experimental approaches to use-wear analysis: methods, metrics, and workflows. Organització de sessió.
Resum: La sessió explora els nous enfocaments quantitatius i experimentals aplicats a l’anàlisi funcional i a la formació de traces d’ús en eines de pedra. Es posa especial atenció en la microscòpia, la metrologia 3D i l’anàlisi quantitativa, així com en la necessitat d’establir metodologies comparables i reproduïbles entre diferents estudis.
8.- Julia Cabanès i Tamar Bitchashvili. Integrating experiments and multi-microscopy approaches to investigate wear formation on different raw materials
Resum: La recerca analitza experimentalment com es formen les traces d’ús en eines elaborades amb diferents matèries primeres. La combinació de microscòpia òptica, digital 3D i confocal permet comparar les modificacions de les superfícies i determinar fins a quin punt cada tècnica aporta informació complementària per interpretar la funcionalitat de les eines.
9.- Tamar Bitchashvili, Andreu Ollé, Antony Borel i Eötvös Loránd. From Data Acquisition to Interpretation: Analytical factors affecting reliability and comparability in quantitative use-wear analysis
Resum: L’estudi avalua com les diferents fases del procés d’anàlisi quantitativa de les traces d’ús poden afectar els resultats obtinguts. A partir d’eines experimentals de sílex analitzades amb microscòpia confocal, el treball destaca la necessitat d’estandarditzar els procediments per millorar la fiabilitat, la comparabilitat i la reproduïbilitat dels estudis funcionals.
10.- Bruno Gómez de Soler, Pablo Rodríguez-Salgado, Julian Menuge, Maurice Brodbeck, Judit Brià, Amèlia Bargalló, Francesca Romagnoli, Palmira Saladié, Josep Vallverdú i Gema Chacón. Decoding Middle Palaeolithic Mobility: A Multi-Scalar Approach to Lithic Procurement Patterns and Settlement Dynamics in Northeast Iberia
Resum: L’estudi reconstrueix les estratègies de mobilitat i aprovisionament de matèries primeres lítiques dels grups neandertals a partir del nivell N de l’Abric Romaní, de fa uns 55.000 anys. La combinació d’anàlisis petrogràfiques i geoquímiques amb dades zooarqueològiques, tafonòmiques i espacials reforça la interpretació d’aquest nivell com una ocupació de curta durada.
Una participació transversal i interdisciplinària
La participació de l’IPHES-CERCA en aquesta nova edició de l’EAA posa de manifest la diversitat i el caràcter interdisciplinari de la recerca que es desenvolupa al centre. Les contribucions abasten àmbits com l’arqueobotànica, l’etnoarqueologia, la reconstrucció paleoambiental, l’anàlisi funcional de les eines lítiques, l’estudi de la mobilitat dels grups neandertals i la divulgació científica.
La presència en una trobada internacional de referència com l’Annual Meeting de l’European Association of Archaeologists contribueix també a reforçar la projecció internacional de l’IPHES-CERCA, afavorint l’intercanvi de coneixement i la creació de noves xarxes de col·laboració amb investigadors i institucions d’arreu del món.