Descobreixen al jaciment de Ruidera un fòssil cranial del gènere Homo de més de 200.000 anys
L'IPHES-CERCA participa en l'estudi d'un fragment cranial trobat en aquest jaciment de Ciudad Real, la datació del qual ha estat fonamental per situar-lo al Plistocè mitjà, interpretar la seva singular combinació de trets arcaics i aportar noves dades sob
Un fragment de crani de més de 200.000 anys d'antiguitat ha convertit el jaciment de Ruidera (Ciudad Real) en un enclavament paleoantropològic prometedor per investigar l'evolució humana durant el Plistocè mitjà (fa entre 126.000 i 780.000 anys). El fòssil, denominat RVH-1, correspon a un fragment d'os parietal amb característiques arcaiques diferents de les restes datades en el mateix període. Segons l'investigador de la UCM, Daniel García Martínez: “Aquest descobriment aporta informació sobre les poblacions que van habitar l'interior de la península Ibèrica en aquest període i situa Ruidera en una posició mecenes i privilegiada dins del mapa europeu per a l'estudi de l'evolució humana durant el Plistocè mitjà”.
El descobriment, publicat a la revista Journal of Human Evolution, és un treball liderat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), en el qual han participat l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), el Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el grup PATRICIA de la Universitat de Còrdova i altres institucions nacionals i internacionals.
RVH-1 és la primera resta cranial procedent d'aquest jaciment i es va descobrir durant la primera de les excavacions arqueològiques del projecte Primers Pobladors de l'Alt Guadiana (PPAG), que persegueix reconstruir la història biològica, cultural i ambiental de les poblacions humanes que van ocupar la conca alta del Guadiana durant el Plistocè.
Més de 200.000 anys d'antiguitat
Determinar l'edat del fòssil era un dels principals reptes de l'estudi. Per a fer-ho, l'equip va aplicar, amb la col·laboració científica d'experts del CENIEH, una estratègia de datació que va combinar tècniques de sèries d'urani i luminiscència estimulada òpticament (OSL), analitzant tant el mateix fòssil com els sediments en els quals va aparèixer. Els resultats indiquen que RVH-1 té una antiguitat de com a mínim 200.000 anys, la qual cosa el situa en un moment decisiu en l'evolució humana europea.
L'anàlisi anatòmica mostra que el parietal de Ruidera presenta una combinació de trets poc freqüent entre els fòssils europeus d'aquesta època. La seva morfologia i el seu gruix resulten especialment interessants perquè conserven característiques considerades arcaiques, també denominades plesiomòrfiques. “Es tracta d'una estructura cranial gruixuda, similar a les morfologies associades a altres cranis també considerats arcaics com el de Ceprano, a Itàlia, o el de Caune de l’Arago, als Pirineus francesos”, explica García-Martínez.
Aquesta singularitat mostra que en aquella època encara existien a la península Ibèrica poblacions d'hominins (el grup de primats al qual pertanyen els humans actuals i els seus meandres o parents fòssils més propers) amb característiques poc esperades, retingudes de llinatges ancestrals fins fa relativament pocs centenars de milers d'anys. "Aquesta troballa apunta la idea que l'evolució humana a Europa no va ser un procés lineal, sinó un escenari complex en què van coexistir diferents poblacions amb històries evolutives diferents", destaca l'investigador del MNCN Carlos Palancar.
Un jaciment amb molt de potencial
La troballa té un valor especial per la escassetat de fòssils humans del Plistocè mitjà procedents de l'interior de la península Ibèrica, una regió tradicionalment poc representada en el registre paleoantropològic. "Aquest descobriment demostra que Ruidera té un enorme potencial per ajudar-nos a comprendre qui van ser i com van evolucionar les poblacions humanes que van habitar el sud d'Europa fa centenars de milers d'anys", explica García-Martínez.
Encara que el jaciment va ser localitzat fa més d'una dècada, les excavacions sistemàtiques van començar el 2023. Fins al moment s'han recuperat fòssils d'animals, abundant indústria lítica i nombroses restes humanes, la qual cosa pot convertir Ruidera en un jaciment que canviï la nostra manera d'entendre l'evolució humana a la península Ibèrica. "Aquest fòssil és només la punta de l'iceberg. Ruidera té encara molt a explicar sobre l'evolució humana a Europa i estem convinguts que continuarà proporcionant troballes de gran rellevància científica", conclou Sara Díaz Pérez de la Universitat de Wrocław (Polònia).
Referència bibliogràfica
García-Martínez, D., Buenestado Ruiz, C., Díaz Pérez, S., Bastir, M., Bermejo Albarrán, L., Campaña, I., Cambra-Moo, O., Cifuentes-Alcobendas, G., del Val, M., Duval, M., D'Angelo del Campo, M.D., Fernández Cascón, B., Fidalgo, D., García Campos, C., Gascó-Lluna, F., González-Martín, A., Huguet, R., Modesto-Mata, M., Moreno, D., Moya-Maleno, P.R., Pons-Branchu, E., Richard, M., Rosas, A., Sanz-Henche, P., Torres-Medina, T., Zhao, J.-x., Palancar, C. A. (2026). The first human fossil from the Ruidera site (Castilla-La Mancha, Spain): A partial parietal and its implications for Middle Pleistocene hominin variability in Southern Europe. Journal of Human Evolution. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jhevol.2026.103866