Atapuerca tanca una nova campanya amb més restes d’Homo antecessor i importants descobriments als seus jaciments

Avui han finalitzat els treballs d’excavació al complex de jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos), iniciats el passat 20 de juny, amb la participació de més de 300 investigadors i investigadores de diverses institucions nacionals i internacionals. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) hi ha tingut una participació destacada, amb prop de 120 membres, entre personal investigador, tècnic i estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili. L’equip de l’IPHES-CERCA ha coordinat les excavacions als jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador, així com els treballs de rentat i triatge de sediments al riu Arlanzón.  

Entre les troballes més destacades de la campanya sobresurt la recuperació d’almenys 24 nous fòssils humans atribuïts a Homo antecessor a l’estrat Aurora (unitat TD6.2) del jaciment de Gran Dolina, amb una antiguitat d’uns 850.000 anys. Entre les restes recuperades destaquen fragments cranials, vèrtebres, falanges, dents i diversos ossos llargs, molts dels quals presenten fractures per percussió i marques de tall relacionades amb el processament dels cossos, noves evidències de les pràctiques de canibalisme documentades en aquest nivell. La campanya ha aportat també nous fòssils d’individus adults, molt poc representats fins ara al conjunt, fet que obre noves perspectives per aprofundir en el coneixement de l’anatomia i la biologia d’aquesta espècie humana.  

Els resultats reforcen el paper de Gran Dolina com un dels principals referents internacionals per a l’estudi dels primers poblaments humans d’Europa. Més de tres dècades després de l’inici de les excavacions, el jaciment continua proporcionant una combinació excepcional de fòssils humans, eines de pedra, restes de fauna i marcadors medioambientals que permet reconstruir amb un nivell de detall extraordinari la forma de vida dels primers europeus.

La campanya de 2026 ha estat també el segon any de treball del nou equip de codirecció del Projecte Atapuerca, format per la Dra. Marina Mosquera i el Dr. Andreu Ollé (ambdós membres de l’IPHES-CERCA i de la URV), la Dra. María Martinón-Torres i el Dr. Alfonso Benito (CENIEH), i el Dr. José Miguel Carretero (Universitat de Burgos) i el Dr. Ignacio Martínez Mendizábal (Universitat d’Alcalá). Aquest equip consolida un model de direcció col·legiada que dona continuïtat a un dels projectes de recerca sobre evolució humana més importants del món.  

TROBALLES MÉS DESTACADES DE CADA JACIMENT

La campanya de 2026 s’ha desenvolupat als jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador, així com als treballs de rentat i triatge de sediments del riu Arlanzón. Els treballs han proporcionat nous resultats en tots els jaciments coordinats per l’IPHES-CERCA, amb descobriments que abasten des del Pleistocè inferior fins al Neolític, consolidant Atapuerca com un dels principals laboratoris internacionals per a l’estudi de l’evolució humana. 

Jaciments a la Trinchera del Ferrocarril

Gran Dolina, unitat TD6

Coordinat per la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i el Dr. Andreu Ollé, investigador a l’IPHES-CERCA

La campanya de 2026 ha permès reprendre els treballs d’excavació a l’estrat Aurora (unitat TD6.2) del jaciment de Gran Dolina, un dels dipòsits paleoantropològics més emblemàtics per a l’estudi de l’evolució humana a Europa. Tot i que aquesta campanya només s’ha intervingut en una part del tram superior del nivell, els resultats obtinguts han confirmat l’enorme potencial científic d’aquest espai, més de tres dècades després de l’inici de les excavacions.

Ja durant els primers dies de treball ja van posar de manifest la riquesa del nivell amb l’aparició de quatre fòssils humans en molt poc temps, una expectativa que s’ha confirmat al final de la campanya amb la recuperació d’almenys 24 nous fòssils humans atribuïts a Homo antecessor. Entre les restes recuperades destaquen un fragment de l’os temporal del crani, vèrtebres cervicals i lumbars, falanges de mans i peus, tres dents i diversos ossos llargs, entre els quals un cúbit i fragments de tíbia, fèmur i húmer. Diversos d’aquests fòssils presenten marques de tall produïdes durant el processament dels cossos, noves evidències de les pràctiques de canibalisme documentades en aquest nivell fa aproximadament 850.000 anys.  

Una de les novetats més destacades de la campanya és la recuperació de noves restes corresponents a individus adults. Fins ara, aquests eren pràcticament desconeguts dins del conjunt d’Homo antecessor, dominat principalment per restes infantils i juvenils. Les dents recuperades aquest any han permès identificar provisionalment un nou individu adult, fet que eleva a entre 12 i 15 el nombre mínim d’individus representats al nivell TD6.2, una xifra que serà revisada a mesura que avancin els estudis especialitzats.  

Juntament amb les restes humanes, s’ha recuperat una abundant col·lecció d’eines de pedra elaborades sobre diverses matèries primeres, com sílex, quarsita, gres i quars, així com nombroses restes de fauna corresponents a hiena, castor, cérvol, bòvid, cavall i rinoceront. Aquest conjunt aporta una valuosa informació sobre l’entorn paleoecològic en què van viure aquests grups humans i on es van produir els episodis de canibalisme documentats al jaciment. La combinació de fòssils humans, indústria lítica i fauna continua convertint Gran Dolina en un dels principals referents internacionals per comprendre la biologia, el comportament i les formes de vida dels primers pobladors d’Europa.  

Malgrat la importància d’Homo antecessor per entendre els primers poblaments humans del continent europeu, la intensa fragmentació dels fòssils ha limitat durant anys el coneixement de la seva anatomia. Per aquest motiu, cada nou fòssil recuperat representa una oportunitat única per aprofundir en com eren, com creixien i com vivien aquests hominins del Plistocè inferior. Els resultats obtinguts aquesta campanya tornen a demostrar que, més de trenta anys després de l’inici de les excavacions, Gran Dolina continua proporcionant descobriments de gran transcendència científica.  

Sima del Elefante

Coordinat per la Dra. Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i pel Dr. Xosé-Pedro Rodríguez, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA.

La campanya de 2026 a la Sima del Elefante ha proporcionat resultats molt positius gràcies a l’excavació dels nivells TE7 i TE6, amb una cronologia superior als 1,2 milions d’anys. Al nivell TE6, el més antic documentat fins ara al jaciment, s’ha excavat una superfície reduïda, d’uns 4 m², que ha permès recuperar diverses restes paleontològiques, entre les quals destaca l’esquelet postcranial pràcticament complet d’un linx, així com diverses restes de tortuga.  

Els treballs al nivell TE7, on s’han excavat prop de 20 m², han proporcionat abundants restes de fauna corresponents a espècies com daina, linx i àguila, juntament amb clares evidències d’activitat humana. En aquest nivell s’han recuperat 13 peces d’indústria lítica elaborades sobre diferents matèries primeres, com sílex, quars, calcària i quarsita. Aquestes troballes permeten confirmar l’ampli ventall de recursos lítics utilitzats pels primers grups humans que van ocupar la Sierra de Atapuerca i contribueixen a conèixer millor el comportament d’un homínid tan poc conegut fins ara com Homo aff. erectus.  

Galería

Coordinat per la Dra. Isabel Cáceres, professora de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora a l’IPHES-CERCA i per la Dra. Paola García Medrano, investigadora del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH).

La campanya de 2026 al jaciment de Galería s’ha centrat en l’excavació de la subunitat GIIb, datada fa aproximadament 300.000 anys. Els treballs han permès recuperar més de 900 restes faunístiques i prop de 50 eines lítiques, ampliant significativament el coneixement sobre les ocupacions humanes d’aquest període.  

Entre les restes de fauna recuperades predominen els individus joves de cavall, bisó i cérvol, als quals s’afegeixen diverses dents de rinoceront. Un dels aspectes més destacats de la campanya és l’elevat grau de fracturació antròpica dels ossos, que ha donat lloc a un registre dominat per petits fragments ossis, resultat del processament de les carcasses dut a terme pels grups humans.

La indústria lítica recuperada també ha estat especialment significativa. El conjunt inclou una àmplia diversitat d’eines elaborades sobre diferents matèries primeres, entre les quals quarsita, gres, sílex neogen i sílex cretaci. S’hi han identificat grans instruments configurats, com bifaços i eines sobre còdol, així com petits útils retocats i ascles sense retocar, fet que reflecteix una notable diversitat tecnològica.  

Les evidències arqueològiques indiquen que els grups humans van processar i consumir part dels recursos animals al mateix jaciment, tal com demostra la fracturació intencionada dels ossos per extreure’n el moll. En conjunt, els resultats reforcen la interpretació de Galería com un espai d’aprofitament dels animals que queien de manera natural pel conducte vertical de la cavitat, utilitzat recurrentment pels homínids com una font de recursos.  

Cueva Fantasma

Co-Coordinat pel Dr. Josep Vallverdú, investigador a l’IPHES-CERCA.

La campanya de 2026 a Cueva Fantasma s’ha desenvolupat en dos sectors principals: el sector d’entrada (CF), amb nivells d’ocupació neandertal, i la Sala Fantasma (SF), on es documenten diferents fases d’activitat de les hienes.  

Al sector d’entrada, els treballs s’han centrat en el tram inferior del nivell CF24, datat entre fa 70.000 i 100.000 anys, fins a assolir el sostre del nivell CF23. Aquest nivell ha proporcionat una escassa indústria lítica, representada per dues restes de talla de sílex i quarsita, i una abundant acumulació de restes de cavall, així com de diversos carnívors, especialment hienes. Alguns dels ossos recuperats presenten fractures intencionades per a l’extracció del moll, evidència de l’activitat humana al jaciment. Paral·lelament, a la contigua Covacha Norte s’ha excavat el nivell CF26A, datat entre fa 60.000 i 80.000 anys, que ha proporcionat una destacada col·lecció de rascadores de tipus Quina i puntes, confirmant una ocupació neandertal de caràcter esporàdic.  

A la Sala Fantasma, la campanya ha confirmat que el cau d’hienes s’estén fins a la paret nord de la cavitat. L’excavació del subnivell SF30A i del sostre de l’SF30B ha permès identificar una excepcional latrina de hienes, amb una elevada concentració de copròlits. El conjunt recuperat inclou abundants restes de cavall, cèrvids i bòvids, així com restes de hiena, lleó i altres carnívors, corresponents a l’ocupació més recent del cau, datada entre fa 40.000 i 50.000 anys.  

Finalment, els treballs al sondeig estratigràfic s’han centrat en el perfilat dels nivells CF23 a CF21. Entre aquests destaca el nivell paleontològic CF21, datat al Plistocè mitjà, entre fa 300.000 i 350.000 anys, per la presència de nombrosos copròlits i restes de hiena, juntament amb fòssils d’ós, rinoceront i cavall.  

Cueva de El Mirador

Coordinat per la Dra. Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili I el Dr. Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES-CERCA.

La campanya de 2026 a la cova de El Mirador s’ha desenvolupat aprofundint en els sondejos oberts als dos costats de la cavitat. Un dels principals assoliments d’enguany ha estat la localització dels nivells del Plistocè que s’estaven buscant des de l’any 2009. Entre els sediments d’aquest primer nivell pleistocè s’han recuperat diverses peces de sílex tallat i restes d’aus identificades com a còrvids, característiques d’aquest període i que podrien correspondre a nivells del Paleolític superior ja documentats anteriorment. Aquesta troballa obre noves expectatives per localitzar les galeries de la cova en les pròximes campanyes d’excavació.  

Paral·lelament, s’han excavat nivells del Neolític, datats entre fa 5.000 i 7.000 anys, especialment rics en restes de fauna, majoritàriament domèstica (ovelles, cabres i bòvids), així com en cultura material. Entre els materials recuperats destaquen nombrosos fragments ceràmics de diferents formes i dimensions, amb decoracions incises i impreses, així com perforacions destinades a la suspensió dels recipients. També s’han documentat diversos instruments lítics i ossis, entre els quals una agulla i diversos punxons.  

La flotació dels sediments ha permès recuperar abundants restes de plantes carbonitzades, especialment bulbs i fruits silvestres, que evidencien la importància de les activitats de recol·lecció desenvolupades paral·lelament a les pràctiques agrícoles i ramaderes de les comunitats neolítiques. Igualment, la recuperació de nombrosos carbons està permetent diferenciar l’ús de branques i troncs, així com determinar-ne el diàmetre, amb l’objectiu d’entendre millor pràctiques com l’aprofitament de la fusta o l’ús de branques com a farratge per al bestiar.  

La campanya ha continuat implementant el protocol de mostreig destinat a canalitzar els estudis de microrrestes arqueobotàniques i de química analítica sobre ceràmiques i materials lítics. En aquest marc, un equip del Departament de Química de la Universitat del País Basc ha participat en el mostreig de les ceràmiques als laboratoris de campanya. Entre les peces analitzades destaca un petit recipient ceràmic de només 2,5 centímetres d’alçada i 2 centímetres de diàmetre, proveït de petits apèndixs en forma de banyes i recuperat al nivell MIR109. Es tracta d’una de les troballes més singulars de la campanya, i els estudis de biomarcadors permetran determinar si es tracta d’una joguina o d’un recipient destinat a contenir substàncies d’ús especial.  

Treballs de rentat al riu Arlanzón i bioestratigrafia

Treballs coordinats pel Dr. Juan Manuel López García, investigador de l’IPHES-CERCA i per la Dra. Carmen Núñez, investigadora associada a l’IPHES-CERCA

Durant la campanya de 2026 s’han processat aproximadament 12 tones de sediments a la riba del riu Arlanzón (Ibeas de Juarros), corresponents als principals nivells excavats als jaciments de la Sierra de Atapuerca. Els treballs de rentat i triatge han permès recuperar nombroses restes de petits vertebrats (aus, amfibis, rèptils, musaranyes, talps, eriçons, ratpenats i rosegadors) fonamentals per reconstruir les condicions ambientals i climàtiques del passat. Entre els nivells processats destaquen TE16, TE7 i TE6 de la Sima del Elefante; TP1-4 i TP9-10 de Penal; TD6.1, TD6.2, TD4.1, TD4.2 i TD3 de Gran Dolina; GIIb i GIIIa de Galería; el nivell 30A de Sala Fantasma, i els nivells 27, 26 i 22 de Cueva Fantasma.  

Pel que fa al registre del Plistocè inferior, destaquen especialment la recuperació d’un maxil·lar de Marmota sp., el més antic documentat fins ara a Atapuerca, i d’un primer molar inferior d’Arvicola jacobea amb una patologia severa, tots dos procedents del nivell TE7 de la Sima del Elefante. El nivell TE16, encara poc conegut des del punt de vista de la microfauna, ha proporcionat una associació d’espècies similar a la dels nivells més antics del jaciment, amb ratolins, talpons, rates d’aigua, musaranyes, ratpenats i còrvids. A Gran Dolina (TD6.1) també s’ha recuperat un crani gairebé complet de desmà (Galemys sp.) i un molar de porc espí (Hystrix sp.), mentre que al nivell TD6.2 destaca l’abundància de restes de petits passeriformes.  

Entre les troballes del Plistocè mitjà sobresurt una mandíbula d’eriçó (Erinaceus sp.) recuperada al nivell GIIIb de Galería. Finalment, al registre del Plistocè superior, la recuperació de microvertebrats a Cueva Fantasma ha permès documentar per primera vegada la presència de rata d’aigua (Arvicola sapidus) al nivell 27, una troballa d’interès per a la reconstrucció paleoambiental dels darrers períodes d’ocupació de la cavitat.  

Els resultats obtinguts durant aquesta campanya tornen a posar de manifest el paper de la Sierra de Atapuerca com un dels principals laboratoris naturals del món per a l’estudi de l’evolució humana. La continuïtat dels treballs als diferents jaciments permet seguir ampliant el coneixement sobre les primeres ocupacions humanes d’Europa, les poblacions neandertals i les comunitats agrícoles del Neolític, alhora que reforça el lideratge científic internacional del Projecte Atapuerca