Un estudi amb participació de l’IPHES-CERCA reconstrueix el clima de la Galícia de l’Edat del Gel a partir de la fauna de Cova Eirós
La recerca, liderada per la Universidade de Santiago de Compostela i amb participació de l’IPHES-CERCA, es publica a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology i identifica les serres orientals gallegues com un refugi climàtic per als úl
Una investigació realitzada al jaciment de Cova Eirós (Cancelo, Triacastela, Lugo), liderada per Hugo Bal García, del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste – Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN-AAT) de la Universidade de Santiago de Compostela i del Centro de Investigación Interuniversitario das Paisaxes Atlánticas e Culturais (CISPAC), i amb la participació de Xosé Pedro Rodríguez Álvarez (URV-IPHES-CERCA), ha permès reconstruir el clima i el paisatge de les serres orientals gallegues durant el Paleolític mitjà i superior. L’estudi conclou que aquest territori va actuar com una àrea de refugi climàtic estable per als últims neandertals i els primers Homo sapiens.
La investigació ha consistit en l’anàlisi zooarqueològica dels nivells 3, 2 i 1 del jaciment, que corresponen a una cronologia compresa entre fa 41.000 i 17.000 anys. Durant aquest ampli període es documenten ocupacions tant dels últims neandertals (nivell 3) com de diferents fases d’ocupació dels primers Homo sapiens que arriben al nord-oest de la península Ibèrica (nivells 2 i 1), fet que ha permès comparar l’evolució del medi ambient al qual es van enfrontar aquestes poblacions humanes.
Mitjançant la identificació taxonòmica de més de 400 restes corresponents, com a mínim, a 36 espècies diferents de grans mamífers, i l’aplicació de models paleoecològics, l’equip investigador ha pogut inferir el tipus de vegetació present a l’entorn immediat de la cavitat i estimar les temperatures i les precipitacions dels diferents períodes estudiats. Entre els resultats destaca la identificació d’una Galícia considerablement més freda que l’actual, amb una disminució de fins a 3,6 °C de la temperatura mitjana anual. Tot i això, el règim de precipitacions es va mantenir relativament elevat, amb valors superiors als 1.000 mm anuals en tots els nivells analitzats. La tendència observada indica que, al llarg de l’Edat del Gel, el territori es va anar temperant progressivament i va rebre un volum creixent de precipitacions, sempre en un paisatge relativament arborat, alternat amb àmplies praderies humides.
Aquestes característiques permeten identificar les serres orientals de Galícia com una possible àrea de refugi climàtic, amb unes condicions de temperatura, humitat i cobertura vegetal favorables per al manteniment de comunitats de caçadors-recol·lectors durant bona part del Paleolític.
Finançament
La recerca s’emmarca en el projecte “Dinámicas poblacionales y tecnológicas durante el Pleistoceno final-Holoceno de las Sierras Orientales del Noroeste ibérico 2”, finançat pel MICIU/AEI i pels fons FEDER de la Unió Europea. Les intervencions arqueològiques a Cova Eirós compten amb el suport de la Conselleria de Cultura, Lingua e Xuventude de la Xunta de Galicia.
Referència bibliogràfica
Bal-García, H., Rey-Rodríguez, I., Fernández-Rodríguez, C., Díaz-Rodríguez, M., Ibáñez-Encinas, Á., Mosquera-Castro, T., de Lombera-Hermida, A., Rodríguez-Álvarez, X. P. i Fábregas Valcarce, R. (2026). Palaeoecological dynamics during the Middle and Upper Palaeolithic in Northwest Iberia: The Cova Eirós archaeological site. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 699, 114026.