Una subvenció de la Diputació de Tarragona permet millorar la protecció del jaciment prehistòric de la Cova de les Borres de la Febró

La Cova de les Borres de la Febró compta des d’aquest any amb una coberta de protecció completament reparada i millorada, una actuació que reforça la conservació d’aquest important jaciment prehistòric situat a la capçalera del riu Siurana. Els treballs han estat possibles gràcies a una subvenció nominativa de 10.000 euros concedida per la Diputació de Tarragona a l’IPHES-CERCA durant l’any 2025, destinada a cofinançar les obres de reparació de la infraestructura.

La resta del finançament ha estat assumit pel projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (CLT009/22/000064), impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció ha permès corregir els defectes constructius que presentava la coberta original, instal·lada l’any 2021 gràcies a un projecte Leader de desenvolupament rural promogut per l’Ajuntament de la Febró. Per dur a terme aquesta millora es va encarregar un nou projecte tècnic al despatx Enginyeria Marimón, que va redactar una memòria valorada en 18.865 euros amb l’objectiu d’optimitzar els elements constructius de la infraestructura.

L’IPHES-CERCA ha estat l’encarregat de licitar el projecte, mentre que l’empresa Corriols i Senderons S.L. n’ha executat les obres. Els treballs han finalitzat recentment, culminant una actuació especialment complexa per les característiques del terreny i la localització del jaciment.

Un repte constructiu en un entorn de gran valor patrimonial

La Cova de les Borres es troba en ple canó càrstic de la capçalera del riu Siurana, un espai d’elevat interès arqueològic i natural. Les grans cingleres de calcàries triàsiques, juntament amb la dificultat d’accés i la recuperació del bosc mediterrani sobre antics espais agraris de muntanya, converteixen qualsevol intervenció en un important repte logístic i tècnic.

Malgrat aquestes dificultats, la nova infraestructura garanteix una millor protecció del jaciment i crea unes condicions òptimes per al desenvolupament dels treballs científics previstos durant els pròxims anys. La superfície protegida per la coberta ocupa aproximadament 24 metres de llargada per 12 metres d’amplada.

Un jaciment clau per entendre els darrers caçadors-recol·lectors

La Cova de les Borres conserva un important registre arqueològic datat entre fa 13.000 i 10.000 anys, a finals del Plistocè superior. Les excavacions han posat al descobert conjunts molt rics en indústria lítica, incloent-hi nombrosos elements microlítics característics dels grups humans d’aquest període.

Les intervencions en extensió realitzades fins ara han permès documentar abundants estructures arqueològiques que podrien correspondre a elements d’arquitectura domèstica, aportant informació excepcional sobre les formes d’habitació dels darrers grups de caçadors-recol·lectors de les muntanyes de Prades.

La protecció del jaciment obre ara noves oportunitats de recerca. L’exploració de la superfície coberta permetrà documentar també ocupacions corresponents a la transició entre els últims grups caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats agrícoles i ramaderes. Paral·lelament, la realització de sondejos estratigràfics profunds podria permetre localitzar nivells encara més antics, susceptibles de conservar restes del paleolític superior i fins i tot del paleolític mitjà.

El potencial científic del jaciment és extraordinari. El dipòsit sedimentari de la Cova de les Borres supera els 20 metres de gruix, fet que permet preveure dècades de recerca sobre la història arqueològica i paleoecològica de les muntanyes de Prades.

Un jaciment escola amb projecció de futur

La millora de les condicions de conservació i treball reforça també el paper de la Cova de les Borres com a jaciment escola. L’equip investigador està format per personal de diferents centres de recerca i universitats, entre els quals l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de Santiago de Compostela.

Precisament, la setmana passada va finalitzar la campanya arqueològica corresponent a aquest any, desenvolupada entre el 25 de maig i el 6 de juny. En aquesta ocasió, els treballs s’han centrat principalment en la neteja de sectors i en l’obertura de nous sondejos dins la superfície protegida per la coberta amb l’objectiu d’identificar conjunts arqueològics més recents.

Les àrees excavades des de l’any 2012 havien estat afectades en bona part per antigues activitats agrícoles de muntanya. Ara, gràcies a la nova superfície protegida disponible, els investigadors esperen localitzar nivells mesolítics i neolítics ben conservats. L’existència d’aquests assentaments està suggerida per les nombroses troballes recuperades en prospeccions de superfície realitzades a la capçalera del riu Siurana per Salvador Vilaseca i Albert Prunera a mitjan segle XX.

La reparació de la coberta representa, per tant, una actuació estratègica per garantir la preservació d’un dels jaciments arqueològics més prometedors del sud de Catalunya i assegurar-ne l’estudi científic durant les pròximes dècades.