L’IPHES-CERCA participa en el col·loqui internacional “Tarragona i el Marroc” amb activitats divulgatives sobre prehistòria i orígens compartits"
El col·loqui, celebrat el 9 i 10 d’abril a la URV, ha analitzat les relacions històriques i contemporànies entre Tarragona i el Marroc
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha participat aquesta setmana en el col·loqui internacional Tarragona i el Marroc (segles XIX-XXI): genealogia històrica i reptes contemporanis d’un espai mediterrani compartit, celebrat els dies 9 i 10 d’abril a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Organitzat per la Càtedra d’Estudis sobre el Marroc i el Consolat General del Regne del Marroc a Tarragona, el col·loqui ha reunit especialistes de diversos àmbits per analitzar els vincles històrics, socials, econòmics i culturals entre les comarques tarragonines i el país nord-africà, des del segle XIX fins a l’actualitat.
En aquest marc, l’IPHES-CERCA ha tingut un paper destacat en el programa d’activitats complementàries, amb la proposta divulgativa Tots venim d’Àfrica: Prehistòria del Marroc, migracions i orígens compartits, una iniciativa que ha apropat la recerca arqueològica al públic general a través de tallers didàctics i activitats participatives.
Tallers per apropar la prehistòria africana a la ciutadania
L’activitat, coordinada pels doctors M. Gema Chacón i Robert Sala-Ramos, investigadors de l’IPHES-CERCA i professors de la URV, s’emmarca en un projecte de recerca hispano-marroquí desenvolupat durant més de dues dècades i centrat en l’estudi dels orígens del poblament humà al nord d’Àfrica.
Els tallers, conduïts per Andrea Alías, tècnica de socialització de l’IPHES-CERCA amb la col·laboració amb investigadores del mateix centre, s’han dut a terme durant les tardes de dijous i divendres al pati del Campus Catalunya, i han estat adreçats especialment a públic familiar. A través d’aquestes sessions, els participants han pogut conèixer de primera mà com treballa l’arqueologia prehistòrica, així com reflexionar sobre el paper d’Àfrica com a bressol de la humanitat i sobre les migracions com a element clau de la història humana.
La proposta ha combinat continguts científics rigorosos amb formats accessibles i participatius, amb l’objectiu de fomentar la divulgació del coneixement i el diàleg intercultural.
Un espai per reflexionar sobre un Mediterrani compartit
El col·loqui ha posat de manifest la profunditat i la vigència dels vincles entre Tarragona i el Marroc, tant des d’una perspectiva històrica com contemporània. Durant la primera jornada, centrada en el segle XIX, s’han abordat figures i episodis clau vinculats a l’exploració, l’orientalisme i el context colonial, mentre que la segona jornada s’ha focalitzat en els reptes actuals, com les migracions, les relacions comercials i les dinàmiques socials.
També hi han participat representants institucionals i acadèmics que han destacat el paper de la cooperació transnacional i la importància de reforçar els llaços entre ambdós territoris en un context global canviant.
El programa s’ha completat amb diverses activitats culturals obertes al públic, com concerts i danses tradicionals, que han contribuït a reforçar la dimensió intercultural de l’esdeveniment.
Més de dues dècades de recerca compartida amb el Marroc
Des de l’any 2006, la Conca d’Aïn Beni Mathar–Guefaït és objecte d’un projecte de recerca codirigit pel Dr. Robert Sala-Ramos i la Dra. M. Gema Chacón (IPHES-CERCA), pel Prof. Hassan Aouraghe (Université Mohammed Premier d’Oujda) i, des d’aquest 2025, també pel Prof. Saïd Bengamra (de la mateixa universitat). El projecte té com a objectiu investigar els orígens del poblament humà al nord d’Àfrica, una de les àrees clau per comprendre l’evolució de les primeres comunitats humanes.
Aquest treball és possible gràcies a una àmplia col·laboració institucional entre l’IPHES-CERCA, la Faculté de Sciences de l’Université Mohammed Premier d’Oujda, l’Institut National des Sciences de l’Archéologie et du Patrimoine (INSAP), el govern de Jerada, les autoritats locals d’Aïn Beni Mathar i Guefaït, i el Ministère de la Jeunesse, de la Culture et de la Communication del Regne del Marroc.
La recerca ha estat finançada pel Ministerio de Cultura y Deporte (Ref.: 42-T002018N0000042853 i 170-T002019N0000038589), el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (projecte HUMANCOGNENV – PID2024-156295NB-I00), la Faculté de Sciences (Université Mohamed 1r d’Oujda), l’INSAP, la Fundació Palarq, el programa CERCA, el programa María de Maeztu (CEX2019-000945-M i CEX2024-01485-M) i els ajuts SGR de la Generalitat de Catalunya (2017 SGR 836, 2017 SGR 859, 2021 SGR 01238, 2021 SGR 01237, 2023-2027 PFR-URV-01237).