El jaciment de Gran Dolina a Atapuerca revela un ús gairebé exclusiu de sílex local fa 400.000 anys
La investigació, liderada pel CENIEH amb participació de l’IPHES-CERCA, analitza més de 10.000 eines de pedra vinculades a una de les evidències més antigues de caça comunal de bisons
L’estudi demostra que els hominins del Plistocè mitjà seleccionaven estratègicament el sílex malgrat tenir altres matèries primeres a l’abast, evidenciant una organització social complexa
Les poblacions que van ocupar el nivell TD10.2-BB del jaciment de Gran Dolina (sierra de Atapuerca, Burgos), fa uns 400.000 anys, van desenvolupar una estratègia tecnològica altament especialitzada basada en l’ús gairebé exclusiu de sílex local, en el context d’una de les evidències més antigues de caça comunal documentades fins ara en el registre humà.
Aquesta és la principal conclusió d’un article publicat a la revista Quaternary International, liderat per la Dra. Andion Arteaga Brieba, del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH). El treball ha comptat amb la col·laboració de la Dra. Marina Mosquera i el Dr. Andreu Ollé, de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IPHES-CERCA, codirectors del Projecte Atapuerca. Aquests resultats formen part d’una tesi doctoral desenvolupada a l’IPHES-CERCA i defensada a la URV el 2024 sota la direcció de tots dos investigadors, i han estat possibles gràcies a una beca del Govern de Navarra.
La investigació se centra en aquest nivell del jaciment, on s’ha documentat una ocupació intensiva associada a la caça i processament de bisons, amb un conjunt arqueològic excepcional que inclou les restes de més de 60 individus d’aquesta espècie i més de 10.000 eines lítiques.
“El nivell TD10.2-BB de Gran Dolina representa l’evidència més antiga de caça comunal en el registre evolutiu humà. El conjunt arqueològic conté les restes de la matança i processament de més de 60 bisons, la qual cosa documenta una activitat cinegètica organitzada que requeria estratègies complexes i una coordinació grupal a gran escala”, explica Arteaga-Brieba.
Associat a aquestes restes faunístiques, l’equip ha analitzat més de 10.000 eines lítiques, identificant una clara preferència per l’ús de sílex local, que constitueix gairebé el 99% del conjunt. Aquest comportament no té paral·lels en altres jaciments plistocens de la serra d’Atapuerca, on l’habitual és una major diversitat de matèries primeres.
Planificació i organització social complexa
La singularitat d’aquest patró resulta especialment significativa si es té en compte que la serra d’Atapuerca ofereix un entorn litològic ric i divers, amb disponibilitat de sílex, quarsites, gres i quarsos en un radi inferior a cinc quilòmetres. Tanmateix, a TD10.2-BB s’observa una selecció gairebé exclusiva de sílex que no pot explicar-se únicament per factors de disponibilitat o propietats físic-mecàniques.
Els autors interpreten aquest comportament com a conseqüència d’un canvi en les àrees de captació de matèries primeres, des de les terrasses fluvials cap a les zones elevades de la serra, en relació directa amb la dinàmica de la caça comunal. En aquest context, l’obtenció de recursos lítics estaria estretament integrada en la pròpia activitat de subsistència. Les evidències indiquen que els grups humans transportaven i produïen eines de manera estratègica, adaptant les seves decisions tecnològiques a les necessitats específiques de les tasques de caça i carnisseria.
Aquest patró reforça la idea que els hominins del Plistocè mitjà desenvolupaven comportaments organitzats, amb capacitat de planificació, anticipació i cooperació, especialment en contextos de caça a gran escala.
“En conjunt, l’estudi posa de manifest la estreta relació entre tecnologia, subsistència i organització social en les poblacions humanes de fa 400.000 anys, contribuint a una millor comprensió dels processos de presa de decisions que hi ha darrere de la selecció de matèries primeres en el registre arqueològic”, conclou Andion Arteaga Brieba.
Referència bibliogràfica:
Andion Arteaga-Brieba, Marina Mosquera, Andreu Ollé (2026). A matter of choice: Raw material specialisation at the Middle Pleistocene kill-butchering site of Gran Dolina TD10.2 (Atapuerca, Spain), Quaternary International, Volume 765, 110221.
https://doi.org/10.1016/j.quaint.2026.110221