Humans i carnívors van compartir la cacera d’isards fa 17.000 anys a Los Ancares (Galícia)
Un estudi publicat a Journal of Archaeological Science: Reports sobre el jaciment de Valdavara 1 (Lugo) mostra la importància de l’isard en la dieta dels grups magdalenians i demostra que llops, guineus i óssos també van fer servir la cavitat com a refugi
Un nou treball publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports analitza més de 2.000 restes faunístiques recuperades al jaciment paleolític de Valdavara 1 (Becerreá, Lugo) i reconstrueix les estratègies de subsistència dels caçadors-recol·lectors que van ocupar la Serra dos Ancares fa entre 18.720 i 16.680 anys. L’estudi mostra un aprofitament intensiu de l’isard, que es va convertir en la presa principal d’aquests grups humans, i revela també la intervenció de carnívors com llops, guineus i óssos, que van utilitzar la cova com a cau en absència d’ocupacions humanes.
La investigació, liderada per Hugo Bal García, del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste – Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN-AAT) de la Universidade de Santiago de Compostela i del Centro de Investigación Interuniversitario das Paisaxes Atlánticas Culturais (CISPAC), compta amb la col·laboració de Carlos Fernández Rodríguez (ULE), Manuel Vaquero i Elvira Susana Alonso Fernández, de la Universitat Rovira i Virgili i de l’IPHES-CERCA, així com de Ramón Fábregas Valcarce (USC/CISPAC). L’estudi s’emmarca en un projecte de recerca més ampli que aborda l’ocupació de les Serras Orientais de Galícia al llarg del temps, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación del Govern d’Espanya. Les excavacions a la Cova de Valdavara es van dur a terme entre els anys 2007 i 2013 sota la direcció de Vaquero i Alonso, amb el suport del Concello de Becerreá.
Un refugi per a humans… i també per a carnívors
Durant el Magdalenià, en un context posterior al Últim Màxim Glacial, la petita cova de Valdavara va ser ocupada reiteradament per grups de caçadors-recol·lectors probablement procedents de l’àrea cantàbrica. En aquest espai hi van dur a terme activitats quotidianes com la preparació d’eines lítiques, la realització de fogars i el processament d’animals.
L’estudi constata que aquests grups explotaven preferentment els recursos disponibles a l’entorn immediat, sense fer grans desplaçaments. L’isard constitueix més del 40% de les restes identificades, superant àmpliament altres espècies documentades, com cérvols, uros, cavalls, senglars, llops, guineus, óssos, mustèlids, conills i llebres. Tot i que la caça de l’isard és habitual al Paleolític, pocs jaciments mostren una presència tan dominant.
Tanmateix, els humans no van ser els únics protagonistes del registre. Les marques de mossegada i altres indicis tafonòmics revelen que llops, guineus i óssos bruns també van utilitzar la cavitat com a refugi, deixant les seves pròpies acumulacions òssies i fins i tot carronyejant restes abandonades pels grups humans. En alguns ossos se superposen marques de tall d’origen antròpic i mossegades de petits carnívors, una evidència directa d’aquesta alternança en l’ús de l’espai.
Un jaciment clau per comprendre l’ocupació paleolítica del nord-oest peninsular
Valdavara 1 forma part d’un paisatge arqueològic més ampli a les Serras Orientais de Galícia, on diferents projectes de recerca estan documentant l’evolució de les ocupacions humanes al llarg del temps. Les excavacions, realitzades entre 2007 i 2013 amb suport del Concello de Becerreá, han permès recuperar materials d’un valor científic extraordinari que continuen generant noves investigacions.
L’estudi s’inscriu en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d’Espanya i es publica en accés obert.
Referència
Bal-García, H., Fernández-Rodríguez, C., Vaquero, M., Alonso-Ferenández, E.S., Fábregas, R. (2025). Zooarchaeological study of the Magdalenian sequence of the Valdavara 1 site (Becerreá, Lugo, NW Iberia). Journal of Archaeological Science: Reports, 68.