Noves dades sobre les matèries primeres lítiques evidencien la flexibilitat del comportament dels hominins de fa més d'un milió d'anys als jaciments olduvaians de Barranco León i Fuente Nueva 3 (Orce, Espanya).
Recentment s'ha publicat un article a la destacada revista científica Frontiers in Earth Science que ens aporta informació sobre el comportament dels hominins més antics d'Europa, de fa més d’un milió d'anys, als jaciments de Barranco León (BL) i Fuente Nueva 3 (FN 3) (Orce, Andalusia).
Aquest article se centra en l’estudi de les roques calcàries i el sílex, dues matèries primeres emprades pels hominins d’Orce per a fabricar eines de pedra. Els autors combinen estudis lítics amb enfocaments geoarqueològics i paleoecològics per revelar informació fascinant sobre les activitats diferencials dels hominins en aquests i altres jaciments olduvaians d’Europa.
Els resultats obtinguts són fruit de diversos anys de recerca conjunta dels autors, liderada per la Deborah Barsky (IPHES-CERCA), especialista en estudis litics i directora de l’excavació de Fuente Nueva 3 en el marc del Projecte Orce dirigit per Juan Manuel Jiménez-Arenas (UGR). L'equip de lítica d'Orce es beneficia de l'experiència de membres de l'IPHES i de la URV: Stefania Titton (Contracte Margarita Salas-URV), Amèlia Bargalló (Juan de la Cierva-Incorporació), Robert Sala Ramos (Director de l'IPHES-CERCA) i recentment s'ha reincorporat investigadors experimentats en petrografia i geologia de l'EPCC-CERPT (França): Sophie Grégoire i Thibaud Saos. La investigació inclou també la tècnica d’excavació Alexia Serrano-Ramos i el director d'excavacions de Barranco León José Antonio Solano García (UGR); a més de beneficiar-se de les col·laboracions amb el geòleg Oriol Oms (UAB) i Isidro Toro-Moyano (AEMG).
Després d'anys d'excavacions sistemàtiques i investigació multidisciplinària, els jaciments de BL i FN 3, datats respectivament a 1.4 i 1.2 Ma, han donat registres lítics i faunístics abundants que ofereixen una gran quantitat d'informació sobre els grups humans més antics fora d'Àfrica al Plistocè inferior. Aquests jaciments a l'aire lliure estaven ubicats a la vora d'un antic llac salí en un entorn amb fonts d'aigua dolça abundants. Aquest entorn ric en aigua i vegetació albergava una gran variabilitat d'animals, inclosos megaherbívors, com elefants i hipopòtams, així com una gran varietat d'animals carnívors, com hienes gegants i tigres a dents de sabre.
Aquest paisatge també era favorable als hominins, que van trobar la zona del seu gust per la seva abundància de recursos minerals fàcilment disponibles amb els quals elaboraven les seves eines. Els hominins van recol·lectar i utilitzar còdols i bloques de roca de calcària per dur a terme tasques de percussió i altres activitats, i el sílex per la producció d’ascles petits per tallar carn i vísceres d'animals.
Els resultats d'aquest estudi destaquen que, malgrat que aquests dos jaciments estan situats molt a prop l'un de l'altre, les seves situacions geològiques i cronoclimàtiques són diferents. Aquestes diferències subtils, però significatives, van afectar com els hominins van aprofitar els recursos lítics del seu entorn. Combinant dades dels conjunts lítics amb observacions d'estudis geològics i anàlisis petrogràfics, els autors revelen característiques tecnoeconòmiques notables que permeten perfilar amb més precisió el context únic de cada jaciment, d'acord amb els tipus d'activitats dels hominins.
A BL, els hominins van fer servir còdols de calcària de diverses formes i mides i nòduls de sílex trobats in situ en el jaciment. En canvi, a FN 3, es van explotar bloques de calcària silicificada i alguns còdols provinents d'una font indeterminada a prop del jaciment. També es van portar nòduls de sílex de qualitat relativament bona des de fonts secundàries properes que, de vegades, es van tornar a tallar in situ per produir els petits ascles desitjats.
La prospecció realitzada per l'equip als voltants dels jaciments ha permès de geolocalitzar nombrosos afloraments de sílex i de catalogar la variabilitat lítica de la zona d’Orce. A més, es van recollir mostres de cada aflorament per crear una litoteca referencial, que estarà disponible al Centre d'Interpretació Primers Pobladors d'Europa Josep Gibert d'Orce, per a les investigacions futures sobre aquests conjunts lítics.
Les anàlisis petrogràfiques que donen suport a aquest estudi inclouen la caracterització microfaciològica de les mostres de sílex arqueològiques i de l’entorn per identificar les fonts potencials en relació amb la cartografia litològica local i proposar una distància de captació mínima i màxima per a cada tipus. La caracterització geoquímica del sílex, així com les anàlisis al microscopi dels materials es van realitzar a través de la microsonda EDX juntament amb una anàlisi al SEM per distingir la calcària i el sílex dels dos conjunts. Aquesta anàlisi va permetre associar cada tipus amb un o més punts d'aflorament, situats tots en un radi de deu quilòmetres dels jaciments. Algunes observacions macroscòpiques addicionals van facilitar la recerca de remuntatges lítics i per avaluar possibles processos selectius per part dels hominins.
Els resultats obtinguts de les anàlisis arqueomètriques i tipotecnològiques proporcionen reconstruccions coherents dels esquemes operatius emprats durant la talla i (ocasionalment) processos de conformació, definint cadenes operatives específiques aplicades a cada matèria primera i destacant patrons de comportament diferents a cadascun dels jaciments. La variació en el rang de mida i les diferències en les freqüències de les diferents categories d’eines ens informen sobre factors tecnoeconòmics específics de cada jaciment, així com les especificitats geodeposicionals de cada lloc.
Ambdós conjunts correspondrien al grup cultural olduvaià, caracteritzat per eines no estandarditzades i estratègies de talla simples però sistemàtiques. Aquest estudi mostra que els hominins eren capaços d'adaptar les seves tecnologies a la morfologia i propietats mecàniques de les matèries primeres disponibles, seleccionant-les en funció de la seva adequació per realitzar una sèrie de tasques.
Els patrons de comportament identificats a BL i FN 3 es comparen i contrasten amb altres jaciments olduvaians europeus ben documentats (1.6 a 0.78 Ma), contribuint a refinar el nostre coneixement sobre els hominins responsables d'aquestes acumulacions. Aquesta investigació assenyala una sèrie de variables que condicionen les dades disponibles per a aquests contextos, com ara: processos de formació dels jaciments, context litològic, condicions de conservació, tafonomia, extensió i tipus de jaciment i activitats d'hominins.
Aquesta investigació posa en relleu el paper que exerceix l'estudi de les matèries primeres per determinar els patrons de comportament dels hominins. Els tipus, qualitats i fins i tot formes i mides específiques de les roques disponibles a cada context van exercir un paper clau en la determinació de les categories i de la morfologia de les eines que es van fabricar, mentre que les etapes culturals i cognitives dels hominins van determinar el rang de possibilitats formals de la seva producció.
Tal com s'ha documentat a l'Àfrica, els hominins olduvaians europeus es van assentar en entorns rics en aigua que els hi garantien accés als recursos tan vegetals, que carnis i minerals. Els resultats dels estudis lítics de BL i FN 3 donen suport a les dades paleoecològiques publicades recentment que suggereixen la flexibilitat adaptativa dels hominins d'Orce que van mantenir les seves poblacions a la mateixa àrea fins i tot davant del canvi climàtic.
Els conjunts d’eines de l’olduvaià europeu es caracteritzen per ascles i nuclis de petit format, mentre que la ubiqüitat de les eines de percussió indica una gamma amplia d'accions i assenyalen comportaments variables, malgrat una uniformitat cultural. Els hominins van fer servir de la percussió directa amb percussor dur i estratègies de producció bipolars sobre enclusa per dur a terme estratègies de talla unifacials i ortogonals i, ocasionalment, van crear formes de nuclis multipolars i centrípetes. Així els hominins van triar entre aquesta gamma fixa de tècniques de talla, ajustant les seves estratègies d'acord amb la qualitat, les mides i les formes de les roques disponibles en cada context territorial.
Aquest nou estudi mostra com la variabilitat de la matèria primera va exercir un paper important en la configuració dels comportaments dels hominins, proporcionant noves interpretacions i manifestant múltiples facetes a dins de l'olduvaià europeu, confirmant una vegada més el paper fonamental dels jaciments d'Orce a la construcció de la nostra comprensió dels modes de vida d’aquests humans antigues.
Referència
Barsky D, Titton S, Sala-Ramos R, Bargalló A, Grégoire S, Saos T, Serrano-Ramos A, Oms O, Solano García J-A, Toro-Moyano I and Jiménez-Arenas JM (2022) The Significance of Subtlety: Contrasting Lithic Raw Materials Procurement and Use Patterns at the Oldowan Sites of Barranco León and Fuente Nueva 3 (Orce, Andalusia, Spain). Front. Earth Sci. 10:893776. doi: 10.3389/feart.2022.893776