Un nen decapitat fa 850.000 anys: la nova prova del canibalisme prehistòric a Atapuerca

Una vèrtebra cervical humana, datada en fa 850.000 anys, presenta marques clares de tall compatibles amb una decapitació intencionada. La peça, recuperada aquests dies al jaciment de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca), correspon a un infant d’entre dos i quatre anys. Segons l’equip investigador de l’IPHES-CERCA responsable dels treballs d’excavació, es tracta d’una evidència directa de canibalisme infantil, associada a pràctiques sistemàtiques d’aprofitament de la carn per part d’Homo antecessor.

“El cas de l’infant és especialment impactant: no només per la seva edat, sinó per la precisió de les marques”, afirma la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i coordinadora dels treballs a la Gran Dolina juntament amb el Dr. Andreu Ollé. “La vèrtebra mostra incisions clares en punts anatòmics clau per desarticular el cap. És una evidència directa que aquell nen va ser processat com qualsevol altra presa”.

La vèrtebra forma part d’un conjunt de deu restes humanes localitzades aquest juliol al nivell TD6. Totes elles s’atribueixen a l’espècie Homo antecessor. Algunes mostren també marques de descarnació i fractures intencionades, senyals característics d’un aprofitament de la carn idèntic al que s’observa en les restes d’animals consumits pels mateixos humans.

Aquest patró, segons Saladié, no és nou. Fa gairebé tres dècades, el mateix nivell arqueològic va proporcionar el primer cas conegut de canibalisme humà a nivell mundial. “El que documentem ara és la continuïtat d’aquell comportament: el tractament dels morts no era excepcional, sinó reiterat”, assegura l’experta, una de les principals especialistes en tafonomia i canibalisme prehistòric.

La nova troballa reforça la hipòtesi que aquests primers humans explotaven els seus congèneres com a recurs alimentari, potser també com a forma de control del territori. Aquesta mateixa campanya ha permès identificar una lletrina de hienes amb més de 1.300 copròlits, situada just per sobre del nivell amb restes humanes. La superposició ajuda a reconstruir l’ocupació alterna de la cova per part de carnívors i humans, i aporta claus sobre la competència entre espècies en un entorn hostil.

Segons els investigadors, tot fa pensar que TD6 amaga encara nombroses restes humanes en les capes que queden per excavar. “Cada any apareixen noves dades que ens obliguen a replantejar com vivien, com morien i com eren tractats els morts fa gairebé un milió d’anys”, conclou Saladié.