Atapuerca reescriu la història del primer poblament europeu

Un fragment facial humà descobert al jaciment de la Sima del Elefante (Sierra de Atapuerca, Burgos) el 2022 i datat entre 1,1 i 1,4 milions d'anys s’ha convertit amb la cara més antiga coneguda d'Europa occidental. Aquesta resta, catalogada com a ATE7-1, ha estat atribuïda a Homo affinis erectus i representa una peça clau per comprendre les primeres migracions i l'evolució dels hominins al continent europeu durant el Plistocè Inferior.

L'estudi d'aquesta troballa ha estat publicada a la revista Nature i ha estat liderat per la Dra. Rosa Huguet , investigadora de l'IPHES-CERCA, professora associada de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora, juntament amb el Dr. Xosé Pedro Rodríguez-Álvarez, investigador de la URV, dels treballs d'excavació i investigació al jaciment de la Sima del Elefante. L'estudi és fruit de la col·laboració entre una àmplia representació de personal investigador i tècnic de l'IPHES-CERCA i la URV, així com altres institucions nacionals i internacionals, entre les quals destaca el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH).

Més erectus que antecessor

Durant la campanya d'excavació del 2022, l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) va recuperar diversos fragments de la part esquerra de la cara d'un individu adult al nivell TE7 de la Sima del Elefante. Aquests fragments han requerit un treball laboriós de reconstrucció mitjançant tècniques tradicionals de conservació i restauració, així com amb eines avançades d'imatge i anàlisi 3D.

Després de dos anys de recerca, l'anàlisi detallada d'ATE7-1 (Pink) ha permès concloure que aquesta cara no correspon a l'espècie Homo antecessor, identificada al jaciment de la Gran Dolina, sinó a una espècie més primitiva. Tot i això, les evidències no són suficients per a una classificació taxonòmica definitiva, per la qual cosa, de forma provisional, s'ha assignat a Homo affinis erectus (H. aff. erectus ).

Com explica la Dra. María Martinón -Torres, directora del CENIEH i una de les investigadores principals del Projecte de Recerca d'Atapuerca: “Homo antecessor comparteix amb Homo sapiens una cara d'aspecte més modern i la projecció dels ossos del nas, mentre que la configuració del rostre de Pink és més primitiva, amb trets que recorden Homo erectus, especialment en la seva estructura nasal, plana i poc desenvolupada”. Tot i això, la investigadora subratlla que “L'evidència encara no és suficient per a una classificació definitiva i per això s'assigna a H. aff. erectus. Amb aquest terme es reconeixen les afinitats de Pink amb Homo erectus, però es deixa oberta la possibilitat de pertànyer a una altra espècie”.

El fòssil ATE7-1, datat entre 1,1 i 1,4 milions d'anys, és significativament més antic que les restes d' Homo antecessor, l'antiguitat de les quals s'estima en aproximadament 860.000 anys. Aquesta cronologia suggereix que Pink pertany a una població que va arribar a Europa en una onada migratòria anterior a la de Homo antecessor .

Entorn i forma de vida

El nivell TE7 de la Sima del Elefante, on es va trobar ATE7-1, conté nombroses evidències de la presència i activitats dels hominins durant el Plistocè Inferior. Entre elles, s'han recuperat eines de pedra i restes faunístiques amb marques de tall, cosa que indica l'ús de tecnologia lítica per al processament d'animals.

Segons el Dr. Xosé, Pedro Rodríguez-Álvarez, especialista en indústria lítica: “Les eines de quars i sílex trobades, encara que senzilles, indiquen una estratègia de subsistència efectiva i demostren la capacitat d'aquests hominins per explotar els recursos del seu entorn”.

Les marques de tall identificades a les restes d'animals mostren evidències clares de l'ús d'aquestes eines per descarnar les carcasses d'animals. “Aquestes pràctiques indiquen que els primers europeus coneixien bé els recursos animals disponibles i sabien aprofitar-los de forma sistemàtica”, afegeix la Dra. Rosa Huguet, especialista en tafonomia.

El conjunt de dades paleoecològiques obtingudes del nivell TE7 mostren que el paisatge del Plistocè Inferior a la Sierra de Atapuerca combinava zones boscoses, prats humits i fonts d'aigua estacionals, proporcionant un entorn ric en recursos per a aquests primers pobladors humans.

Una fita clau per al projecte Atapuerca

El descobriment d'ATE7-1 suposa un nou pas endavant per al Projecte Atapuerca i l'estudi del poblament humà a Europa. Segons la Dra. Marina Mosquera, directora de l'IPHES-CERCA i una de les investigadores principals del Projecte Atapuerca: “Aquest jaciment és clau per entendre els nostres orígens, i la nova troballa reforça el paper d'Atapuerca com a referent mundial en l'estudi de l'evolució humana”. Mosquera també destaca que "Dirigir i coordinar els treballs d'excavació en aquests jaciments ens només ens permet aprofundir en els nostres orígens, sinó també projectar el nom de l'IPHES-CERCA i de la investigació que es fa a Tarragona al panorama internacional, reafirmant la nostra posició com a centre de referència en evolució humana".

En la mateixa línia, Martinón -Torres destaca el paper d'avantguarda del CENIEH com a ICTS (Instal·lació Científica i Tècnica Singular) “On hem aplicat tècniques i mètodes del futur per a l'estudi del passat”, fent referència a les sofisticades tasques de reconstrucció i anàlisi virtual que han conclòs amb l'assignació d'ATE7-1 a una població fins ara no documentada a Europa.

El fòssil no només amplia el coneixement sobre els primers pobladors d'Europa, sinó que també planteja preguntes noves sobre l'origen i la diversitat dels hominins que van habitar el continent. Segons el Dr. Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca, “El fet que trobem evidències de diferents poblacions d'hominins a Europa occidental durant el Plistocè Inferior suggereix que aquest territori va ser un punt clau en la història evolutiva del gènere Homo ”.

El Dr. José María Bermúdez de Castro, codirector del Projecte Atapuerca i coautor de l'estudi conclou: “Aquest descobriment augura una altra època prodigiosa per al projecte Atapuerca”

L'equip investigador preveu que futurs descobriments i anàlisis ajudaran a precisar millor l'origen i la dinàmica del poblament humà inicial a Europa. Les excavacions als jaciments d'Atapuerca subvencionades per la Consejería de Cultura y Turismo de Castilla y León, i amb el suport de la Fundación Atapuerca i els seus patrons, i la investigació de les troballes, amb el suport fonamental del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades podrien aportar més dades sobre les onades migratòries que molden.

Referència bibliogràfica

Huguet, R. et al. The earliest human face of Western Europe. Nature. DOI: 10.1038/s41586-025-08681-0

Institucions involucrades

Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Universitat Rovira i Virgili (URV), Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Museo Nacional de Ciencias Naturales, University College London, Universidad Internacional Isabel I de Castilla, Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos, Universidad de Alcalá, Universidad de Oviedo, Centro de Investigación Interuniversitario das Paisaxes Atlánticas Culturais, Monash University, Universidad de Zaragoza, Senckenberg Forschungsinstitut und Naturmuseum, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea UPV/EHU, Instituto de Arqueología-Mérida, Universidad Nacional y Educación a Distancia (UNED), Muséum National d’Histoire Naturelle, Georgian National Museum, Ivane Javakshishvili Tiblisi State University, The University of Georgia y Universidad Complutense de Madrid.